L’Ajuntament fa nous passos de cara a la municipalització de l’aigua

1 Comment

El plenari d’abril significà el de la posada en marxa del procés per escollir el model per gestionar l’abastament d’aigua a la ciutat. Sens dubte el tema més important del mandat, ja que decidirà quina serà la forma específica de gestió del servei, tenint en compte que una majoria del ple ja s’ha decantat per què l’ajuntament ho gestioni de manera directa, és a dir que es municipalitzi.

L’etapa decisiva que comença ara inclou quatre fases. La primera és la que es va aprovar, que ha suposat l’inici de l’expedient i que ha nomenat una comissió tècnico-política amb representació ciutadana, tal com la llei exigeix, en aquest cas de la Favt i l’Associació de Consumidors. La segona fase comportarà una memòria justificativa, el projecte de servei, el reglament, l’informe de participació, i els estatuts de la societat. La tercera comptarà amb una exposició oberta de tota la documentació per poder fer al·legacions. La quarta i última fase implicarà l’acord definitiu en plenari, amb el tractament de les al·legacions interposades, i la publicació dels documents. Tot això, s’ha de fer abans que finalitzi la segona pròrroga a l’empresa Mina a finals d’any.

L’únic que no votà favorablement fou la bancada de la dreta, representada per PP i C’s (el primer en contra, el segon amb abstenció). Al·ludeixen aquests partits que en la comissió creada no s’inclou el sector anomenat econòmic, és a dir els industrials i empresaris. «Vostès ja defensen l’Ibex35 i les transnacionals», els etzibà Carles Caballero (ERC). «El sector econòmic no hi és a la comissió donat que hi ha un conflicte d’interessos, no són imparcials en aquest procés, ja que tenen accions a l’empresa privada que perdrà la concessió». En el joc d’equilibris que PDeCAT ha de fer com a soci de govern, aquest partit votà a favor, tot reconeixent que hi ha un sector, la patronal i els comerciants, que no està representat.

Per la seva part, TeC i CUP es posicionen amb les plataformes ciutadanes, com ara la Taula de l’Aigua; En paraules de Maria Sirvent, «el lobby de l’aigua sap que se’ls ha acabat el negoci, que s’estan lucrant amb el bé comú i essencial per a la vida digna com és l’aigua. A més saben que la situació de Terrassa no és aïllada».

OLYMPUS DIGITAL CAMERA Minut de silenci durant el ple d’abril en record de les dones assassinades en mans d’homes.

Espai per autocaravanes i promocionar l’esport femení

Entre d’altres propostes de resolució aprovades, hi hagué acord per promocionar més l’esport femení a la ciutat, com proposà TeC. Aquesta inclou crear una agenda digital de l’esport amb secció de l’esport femení, i organitzar de manera periòdica jornades de promoció de l’esport femení. Xavi Matilla manifestà que la poca visibilitat de les dones en l’esport és un reflex també d’altres esferes de la vida pública, i que la proposta pretén invertir aquesta situació.

D’altra banda, rebé un suport unànime la proposta d’ERC-MES per fer una àrea de serveis per autocaravanes, ben connectada amb carril bici amb l’Anella Verda, que permeti una nova forma de turisme molt habitual a Europa.

Rebuig a treballar les noves masculinitats

No és un bon auguri tenir baralles entorn a la causa feminista i la lluita per la igualtat de gèneres. La CUP va proposar necessitat d’incorporar polítiques públiques per assolir l’equitat de gèneres, lluitar contra la masculinitat hegemònica, i per promoure masculinitats alternatives. D’aquesta manera, la proposta cupaire demanà actuacions concretes per incorporar aquesta visió més àmplia, que l’ajuntament lideri campanyes de conscienciació i per trencat l’heteronormativitat, realitzar una diagnosi per conèixer la reproducció dels mandats de gènere a Terrassa i bateria de recursos específics amb l’ajut de professionals vinculats al moviment feminista.

La regidora de l’àrea, Lluïsa Melgares, afirmà que «fem un flac favor a les polítiques de gènere si fem un circ amb les propostes». Sembla que a la regidora socialista no li va fer gràcia la manera en què es presentà la proposta d’acord, no tant el seu contingut, i assenyalà que a l’ajuntament hi ha molts espais de participació. «Aquestes no són formes, i no és la primera vegada que ha passat. No me’n refio de les seves formes de treballar».

«Un circ el que ha fet el seu grup amb el Síndic!» respongué Maria Sirvent, visiblement molesta pels retrets. I es defensà: «hem consensuat la proposta amb diversos col·lectius feministes de la ciutat amb molta trajectòria. Vostè no és la més adequada de donar-nos lliçons de participació, per a nosaltres l’opinió d’aquests col·lectius sí que són vinculants». I demanà a Melgares que es posicionés sobre els continguts de la proposta.

botomalarrassa

Carme Labòria assegurà que «ens queda molta feina per fer per assolir igualtat de gènere, i és necessari donar suport a mesures que pretenguin avançar cap a la igualtat efectiva entre homes i dones». I etzibà als relativistes: «per suposat la responsabilitat de la violència de gènere és dels homes». La regidora de MES descriví la proposta com «tècnicament i política molt bona, amb actuacions adequades», i es mostrà sorpresa per les crítiques de Melgares.

Des de TeC, Òscar Monterde lamentà que els membres de l’equip de govern estiguin acostumats a fer servir els consells de participació amb poc esperit . «Sembla que els hi faci por treballar d’una altra manera, no teniu una majoria al ple per fer el que vulgueu». Finalment, aquesta proposta no tirà endavant pels vots contraris de PP, C’s, PSC i PdeCAT.

D’entre els acords de junta de portaveus que no es debaten durant el plenari per què s’han aprovat prèviament, un total de 20 en aquest mes, destacà la demanda a la Generalitat de posada en marxa de l’Escola Sala i Badrinas al barri del Segle XX, així com acabar d’urbanitzar alguns dels carrers i acabar amb les zones brutes i les aigües residuals encara presents en el mateix barri. També s’acordà revisar les instal·lacions de la pista d’atletisme de Can Jofresa, per tornar a fer que siguin aptes per dur-hi a terme competicions esportives, després que la Real Federació Espanyola d’Atletisme considerés que ara mateix ja no és un espai adient per estar obsoleta. També s’acordà prendre mesures, com ara clàusules socials, per evitar empreses multiserveis en l’administració pública. També els grups acordaren comunicar a la Generalitat la preocupació davant la precarització del servei públic del sector de prevenció d’incendis i el parc bomber de Terrassa, i mesures de cara la temporada d’estiu.

Obligats a pagar els interessos del deute

Debat intens respecte l’aprovació d’avançar deute pendent que té el consistori. La liquidació del pressupost de 2016 donà 12 milions d’euros de saldo positiu, una part del qual ha de destinar-se a reducció del deute, que en total seran 1,2 mil milions. Així ho exigeix l’anomenada Llei Montoro.

Tot en nom de l’anomenada austeritat, o amb la categoria més grandiloqüent d’inversions financerament sostenibles. Per si algú en tenia dubtes, ho va aclarir l’Alex Rodríguez: «el PP és un partit de drets i creiem que els deutes s’han de pagar». Una posició oposada a la de la CUP: «aquests diners no són d’estalvi, sinó que la banca ens roba per deixar-nos capital», afirmà Sirvent. A l’Ajuntament no precisament ens sobren els diners, ni les ciutadanes tenen tots els serveis socials coberts. Doncs segons una llei injusta i dictada per la Troika, han d’anar a parar a cobrir deute, el qual ja anem pagant puntualment». I anà més enllà: «són aquells a qui abonem cada dia 6 milions d’euros públics, 1.091 d’euros que paga cada ciutadà en interessos del deute, i us convertiu en responsables directes d’aquest sense sentit».

Isaac Albert (ERC-MES) també replicà al PP: «pagar el deute no és bo ni dolent per si mateix, hem de parlar del cost d’oportunitats», i continuà «el debat és que se’ns obliga a pagar aquest deute». Tot afegint que «per exemple el podríem no avançar, i destinar-lo a desenvolupar accions concretes a la ciutat, però la llei no ens ho permet». Des de TeC, Emiliano Martínez apuntava que a l’ajuntament «tenim un superàvit perquè som una administració controlada i vigilada». Segons el regidor de l’oposició, l’objectiu de la llei RSAL és «redireccionar recursos cap els bancs i els poderosos».

Malgrat l’exposició de crítiques, TeC, ERC i també C’s es van abstenir, i només la CUP votà en contra. A tot això, un acord de junta de portaveus aprovat instà a demanar a l’estat a que autoritzi l’ajuntament a reinvertir, sense limitació, el superàvit del 2016, que no computi en la regla de la despesa, i que tot aquest superàvit es destini a la ciutadania en forma de millors serveis públics.

Miquel Gordillo

Related Articles

1 Comment

Deixa un comentari