Gabriela Serra, juntament amb la regidora de la CUP Maria Sirvent, intervé en el Centre Cultural convidada per l’ANC, el passat 20 d’abril.
«Que tothom sigui feliç, en un món millor, més lliure, més just i solidari». D’aquesta manera senzilla començà traçant la diputada de la CUP, Gabriela Serra, els seus objectius primordials per a una república catalana. Acudia el passat 20 d’abril convidada per l’ANC de Terrassa, dins del cicle Mirades Parlamentàries, a un debat al Centre Cultural, a un acte on precisament s’abordava la qüestió de la república, nova en aquest cas, que es pretén assolir amb l’anomenat procés sobiranista del poble de Catalunya. Que ara es troba en un moment clau, pendent de la convocatòria i celebració d’un referèndum que dirimeixi si es tira endavant amb aquest projecte de ruptura amb l’estat.
Dins el relat del que han estat els darrers anys i que ens ha portat fins on estem, la diputada cupaire explicà que, després de les eleccions del setembre de 2015, «hi havia una majoria parlamentària per fer una DUI, ho portavem en els nostres programes electorals. Però es considerà que no hi havia prou legitimitat, i que hi havia la necessitat imperiosa de fer un referèndum per la independència, com a element desllorigador per assolir aquesta legitimitat necessària».
Serra assenyalà els tres acords assolits, malgrat les dificultats, gràcies a la majoria parlamentària que representen els partits independentistes, Junts pel Sí i la CUP-Crida Constituent. Que es resumeixen en: no hi ha cap marge d’acció dins del marc de l’Estat espanyol; el poble català té la voluntat i el poder per trencar amb l’Estat espanyol per fer un nou país, i n’hi ha experiències comparades amb altres països per construir aquest nou país de manera transversal, comptant amb tothom qui ho desitgi.
D’aquí sorgí el Pacte Nacional pel Referèndum, «com una forma d’aglutinar més forces polítiques i socials». Un referèndum que encara no té data, «ja hi hauria d’haver la data i la pregunta». I el qual conclou Serra, «ens dóna legitimitat, primer a casa, després a l’estat espanyol, i tercer, davant dels estats del món».
Com en qualsevol procés social i polític, les pressions i els discursos, per una banda i l’altra, esdevenen claus. «Diguin el que diguin els mitjans no és cert que es desinfli el procés sobiranista, ni tots els països estan en contra de que se celebri un referèndum», afirmà la diputada. «Però és cert que els carrers han d’estar plens, ja que el dret a decidir ho demana el poble». Reconegué Serra però que «el moment s’està allargant una mica massa», i avisà que «la «institucionalitat» sense carrer no té prou pes». «Ens trobem en una certa incertesa, amb ganes de sortir al carrer i de fer allò que ens ha fet arribar fins aquí», destacà aquesta activista del moviment veïnal ficada a càrrec públic.
La diputada descrigué com el Tribunal Constitucional espanyol desautoritzà el 2010 la voluntat del poble en un referèndum per aprovar els estatuts. Com també desautoritzà el Parlament català, el Parlament espanyol, el Senat… «La legalitat real la teníem tots aquests actors, que no ens parlin de desobediència». La diputada recordà a la vegada el que aquest «Tribunal Constitucional espanyol s’ha carregat» els darrers temps: la llei catalana contra la pobresa energètica, la llei d’habitatge contra els desnonaments, que home i dona tinguin els mateixos drets laborals, també aprovada pel parlament català, l’impost sobre les begudes ensucrades, l’impost a les nuclears.
“La República Catalana ens ha de permetre fer un altre tipus de país, més just i solidari”
«Una cosa és convocar el referèndum, una altra cosa és celebrar-lo. I passaran moltes coses, ho sabem, i hem d’estar preparats pel que vingui». Res de tancs al carrer, ho té clar Serra, «però si es guanya, també passaran coses». I insistí en què «farem una crida a tothom per què participi en el procés constituent que ens condueixi a una República Catalana».
La clau de volta de la nova república, doncs, giraria al voltant del procés constituent, el qual «ens ha de permetre fer un altre tipus de país -«per fer una rèplica com Espanya jo no vull un nou país per res»- , i escollir quines polítiques socials, educatives, culturals, ambientals, de migració, etc. És un dels conceptes clau que defensa la seva formació: «volem independència per construir sobiranies al voltant de tots aquests temes». «La constitució que fem haurà de ser una que no sotmeti les generacions que vinguin darrere, com sí va fer la del 78, no volem una presó democràtica ni una monarquia bananera».
Al concepte de república que apuntà Serra s’hi ha d’afegir un altre que ha d’anar del costat. «Democràcia és discrepància», deia, «no tothom pensa igual, però qui decideix és el conjunt de la ciutadania». No oblidà també que «hi ha corrupció a Catalunya», i de la necessitat de ser solidaris, com sempre ha estat el poble català, però amb la resta de pobles, i no amb la Duquessa d’Alba».
També remarcà Serra el seu antimilitarisme: «no té sentit parlar d’una Catalunya amb exèrcit».
Joan Tafalla: «La República ha de servir per protegir els de baix contra els de dalt»
La principal premissa que l’historiador Joan Tafalla destaca de la república, és la seva concepció de la llei per impedir que els de dalt oprimeixin els de baix, i no per reprimir: «en una república, les lleis estan destinades a afavorir els més desafavorits».
Durant l’acte de celebració de l’aniversari de la segona república espanyola, (inaugurada el 14 d’abril de 1936), que organitza anualment l’Associació per la Tercera República, Tafalla la definí com «un règim polític basat en la virtut, i en l’amor a la pàtria». Entesa com el conjunt dels ciutadans, no en el sentit d’un territori, una llengua o una raça. «La pàtria és on estem els ciutadans». No sembla que així sigui l’estat actual, caracteritzat més aviat per una «involució democràtica, sobretot pel que fa a la llibertat d’expressió», tal com s’expressà en la presentació de l’acte.
Joan Tallafa parla sobre els valors republicans a la commeració de la Tercera República, el passat 22 dabril a la Casa del Poble Manuel Linares.
A la transició ens van dir que allò important era la democràcia. Només eren mitges veritats. Exposà Tafalla que l’anomenada transició només va fer avançar la dictadura franquista, i les conseqüències d’aquella encara les estem patint». Per això, fent una fusió dels termes, Tafalla afirmà que «Hem de lluitar per una república democràtica i social».
Els valors republicans és el que preval quan el poble reivindica la seva sobirania. Abans que no existís l’himne d’el Riego, es cantava La Marsellesa, igual que l’abril de 1917, o a la Comuna de París del 1871. En tot cas, deixà clar que «qualsevol model de república no ens interessa». Per exemple, i fent analogies, l’actual cinquena república francesa és una «monarquia electiva». Amb el pas del temps, els principis bàsics de la república es dilueixen, ja que vivim en règims liberals, on no mana el poble, sinó que manen els banquers.
“Per fer una república necessitem republicans”
Quan s’elaborà constitució 1ª República francesa el 1793, els girondins van proposar com a primers punts a protegir la propietat privada i la seguretat del ciutadà. En contraposició, Robespierre defensava que el dret a la propietat ha d’estar limitat per llei; «ara cada cop es regula menys…». De fet, un dels articles d’aquella constitució republicana pionera és que s’asseguri el dret a l’existència, sense la qual «no hi ha cap llibertat». I l’article primer ja parlava que la fi de la societat és la felicitat comú.
Resistència a l’opressió; hi ha dret a la insurrecció, si hi ha opressió. «Si la llei oprimeix als de baix, la llei és tirànica, i el poble té dret a la insurrecció». Tafalla defensa que una idea a recuperar és que que «si t’oprimeixen tens el deure, en nom de la república i la democràcia, a la insubmissió».
Pel que fa a la monarquia – definida per Tafalla com un tiranicidi -, es trenca la lògica de que la sobirania li pertany al poble, els reis són aixecats rebels contra el gènere humà. Per això, manifestà Tafalla que «el nostre deure és aixecar-nos contra el rebel que és el Borbó».
Miquel Gordillo
Deixa un comentari