El futur de les cooperatives de consum a debat

1 Comment

Membres de la Coope Candela estudien com continuar amb la seva activitat

Després de més de 15 anys d’existència, a la Coope Candela s’ha encetat el debat d’un canvi de model de funcionament, que miri d’obrir-se i que arribi a més gent. Tenen en compte que cada cop es troben més productes ecològics en els súpers i el mercat tradicional. Això sí, desitgen mantenir l’essència agroecològica de projectes com el seu, d’autoconsum, de proximitat i de relació directa amb la pagesia, els quals es troben molt implantats arreu.


 

La cooperativa de consum responsable de Terrassa Coope Candela pensa en el seu futur. Des d’una situació en la qual el projecte està plenament consolidat, cal continuar avançant i fent créixer el consum socialment i ecològicament responsable. Una tensió recorrent entre una pràctica de grup petit, fàcil de gestionar però amb risc d’aïllament, i l’ampliació del projecte obrint-se cap a horitzons més promissoris però al temps menys controlables.

La Montse, del Cabàs de Sant Cugat, una associació de consum de productes ecològics que funciona des del 2006, parla de la confiança dels socis (actualment 100 unitats de consum) i de la fidelitat i estabilitat de les unitats productores com a punt fort de l’associació. La garantia d’origen dels productes i la seva qualitat és també un gran valor afegit.

És, de totes formes, un volum de treball que animà/obligà el Cabàs a contractar tres persones per garantir una millor gestió i administració d’aquest consum. Aquesta és l’altra cara de la «manca d’implicació» de les persones consumidores, explica. Tot i així, la feina surt amb molta força de voluntat extra, confessa. Es plantegen la participació i la construcció de xarxes com a camí per créixer sense perdre el caràcter i valors, sense caure en les dinàmiques de la finança i el mercat.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA Trobada de debat de cooperatives de consum, el passat 22 d’abril, a l’Ateneu Candela. MG

 

Fugint de la «llei cega» del mercat, del joc de preus i de l’imperi de la distribució, un grup de persones consumidores i productores del Baix Llobregat decidiren crear un acord, que s’emmirallaren en l’experiència francesa de les AMAP (acords per al manteniment de l’agricultura pagesa), ara fa 8 anys, que es diu PACA (Acord per a la producció i el consum agroecològics).

Actualment, hi ha dues masies productores i 8 col·lectius de consum, més de 100 unitats, persones soles i famílies. Els productes són, generalment, propis; i si cal buscar-los de fora, són sempre de productores conegudes i amb relació directa.

Per a la gent de la PACA la clau de volta del projecte és posar l’èmfasi en les explotacions, en les produccions, i no en el producte. O sigui, que s’organitzi el consum tenint com a referència la gent que produeix, el seu treball, i no els va i torna dels preus del mercat. Els preus es fixen per tota la temporada. Això de vegades vol dir que es paga més car que al mercat, d’altres més barat. En tot cas, la mitjana de temporada sol ser bona i, a més, es compleix el compromís amb la persona que produeix i que així té garanties.

Les unitats de consum establiren un fons de coresponsabilitat que permet resoldre problemes imprevistos (tanques per barrar l’entrada a senglars, aigua i altres) o ajudar a impulsar projectes nous, com és el cas de la cervesa artesana Cornelia, que ja es fa a Cornellà.

L’Antoni explicà i posà en valor el paper de l’assemblea, «és fonamental» garanteix, però també «fa més difícil els processos de decisió», en tot cas «és així, no es pot canviar sobirania i participació per la dita o suposada eficiència econòmica».

botomalarrassa

També en relació al producte propi hi ha un costat de força i altre de limitació, com també amb el debat sobre cistella oberta o tancada de productes. A la PACA s’orienten cap a la tancada, consideren que és millor per a les productores, al temps que pot ser un estímul a aprendre a menjar altres coses. D’altra banda, com ja succeeix, hi ha famílies que comparteixen les cistelles.

A Sevilla, La Ortiga cooperativa, nasqué a principis dels anys 90 en el punt de trobada d’una demanda creixent de productes agroecològics i la necessitat i voluntat d’activistes en la lluita per la reforma agrària, «encara pendent» a Andalusia, explicà en Marcos, membre fundador. Crearen així un mercat específic per aquesta producció, de gestió compartida, sense ànim de lucre.

El 1998 obriren una botiga, en un moment en què, recorda en Marcos, la crisi de la vaques boges va fer créixer molt la demanda. En aquest punt, La Ortiga esdevingué cooperativa de consum sense ànim de lucre, però amb una figura especial, les sòcies productores.

Actualment, el 90% de les vendes es fan a la botiga. Les persones sòcies entren amb una aportació social de 70 euros, paguen una quota anual de 50 euros i tenen un descompte en la compra del 10%. Amb les productores hi ha un acord de preferència de compra i, al temps, també com a la PACA, estableixen un preu estable per tot l’any. Tot el producte és etiquetat. El 70% de l’hortalissa és de productores pròpies, la resta es compra a agricultores que, encara que no siguin associades, compleixin amb el perfil es dediquin principalment a aquest tipus d’agricultura.

«No hi ha prou amb consumir, hem de posar en valor l’aspecte social»

Sigui com sigui el model amb què una cooperativa de consum funcioni, el punt clau és el tipus de relació que s’estableix amb els productors. Es tracta de mantenir l’essència agroecològica de les cooperatives i vetllar també per les condicions de vida dignes dels treballadors del camp. «Nosaltres tenim pocs productors, per no diversificar, i no negociem els preus amb els productors petits, allò que fixen és el que necessiten per a la seva supervivència», deia la Montse d’El Cabàs.

Un altre punt de debat viu durant la trobada va tenir a veure amb la qualitat, la visibilitat del producte i la manera de presentar-ho. «De vegades els productors donen a les coopes el producte més lleig, i no té per què ser així». En aquest sentit, apuntava Marcos que «cal temps per preparar bé el producte, que siguin vendibles, si no la gent no el vol. Es tracta de posar en valor el que tens». A nosaltres ens agrada preparar la verdura i fruita en manats, no per pes, encara que requereix més temps de preparació», assegurava.

Parlem d’una experiència amb dues botigues a Sevilla que obre al públic tots els dies de dilluns a dissabte, com una fruiteria tradicional, i on hi ha una rotació molt contínua del producte. Això sí, hi ha consens en assumir que «no hi ha prou amb consumir, el producte és una cosa, però tots els aspectes socials els hem de posar en valor», afegí l’Antoni, «aquest és el plus que tenim, si no, sempre estarem en desavantatge» davant el mercat tradicional.

Pel que fa a la participació, es destacà com a molt important que «tenim un espai de decisió real». Tot reconeixent que el treball per comissions amb què solen funcionar les coopes de consum pot desgastar molt als socis, i que s’ha d’evitar que el voluntariat es cremi».

Miquel Gordillo / Pep Valenzuela

Related Articles

1 Comment

Deixa un comentari

Enquesta sobre Malarrassa
foto diari octubre Respon aquesta enquesta i ajuda'ns a millorar! L'enquesta és totalment anònima. Dedica només 5 minuts del teu temps a respondre a aquest qüestionari.
SEGUEIX-NOS A TWITTER