Jordi Llop, Asunción Guijarro i Cristóbal Barco, de la junta de l’AV. Foto PV
La fàbrica de l’AEG i l’església de la Immaculada, llocs importants de lluita obrera i antifranquista, a més de l’institut Blanxart, tots en aquest barri, són imatges icòniques de la ciutat. D’una ciutat que, però, sembla oblidar una història encara molt recent i, en molts sentits, no tancada o mal tancada. L’entitat veïnal resisteix, perquè no falten els motius, i repensa el seu futur, però sent la manca d’implicació, sobretot del jovent.
L’ombra de la històrica fàbrica AEG, al costat de la qual va néixer, encara plana sobre el barri d’Ègara. Clar que quasi ningú recorda ja el soroll i bullici de la maquinària i dels quasi 2.000 treballadors que van fer d’aquesta empresa un mite de la dita «Terrassa Roja» (qui t’ha vist…).
Més de deu anys després del tancament definitiu, que arribà després d’anys de crisis, encara l’AV veïnal té entre els seus punts principals de reivindicació la urbanització dels terrenys, 31.000 metres quadrats on l’únic projecte que s’ha consolidat és l’escola Nova Electra (un record de la indústria, l’Electra industrial, de principis de segle) que hi havia abans que AEG l’absorbís.
El barri, però, es construeix a partir de les no menys famoses casetes amb jardinet de l’Obra Sindical del Hogar, en els primers anys cinquanta. Segons en Cristóbal Barco, activista veïnal des dels anys 70 i membre de la junta de l’actual associació, la majoria de les cases eren per a funcionaris, policies, militars i gent d’aquest perfil. Però eren cases de lloguer, gestionades primer pel MOPU (ministeri d’obres) i després per la Generalitat. Fins els anys 90 en què les famílies van optar a la propietat dels habitatges.
Les construccions de tota mena es van anar estenent més enllà de la carretera Castellar fins a la riera de Les Arenes, una zona inundable que va patir molt amb la Riuada del 1962. D’aquesta part del barri és en Cristóbal, qui recorda encara uns altres habitatges de referència en aquest costat: els dits «pisos dels italians». L’Asuncion Guijarro, actual presidenta, recorda que el seu pare hi va treballar en la construcció. La zona és avui una àrea mixta d’habitació i industrial.
El 2005 és l’any de la reactivació i que posà fi a una etapa de molta incertesa i molt poc entusiasme, que coincidí amb el relleu de qui havia presidit fins llavors l’AV. Va ser la Comissió de Festes qui assumí responsabilitats.
Molt relacionat amb Sant Llorenç i Les Arenes, el barri, afirma en Cristóbal, «va ser pioner en la lluita contra el franquisme», molt marcat per les lluites de l’AEG i el treball de capellans, «es va crear un moviment de consciència de classe i de drets dels treballadors». L’església, construïda en el projecte urbanístic de les cases, esdevingué espai habitual d’assemblees i reunions. «Molta moguda de policia i secreta que venien a escoltar els sermons dels capellans, els gravaven, detenien gent, molt moviment…» recorda i cita, encara, el creixement d’organitzacions com Cristians pel Socialisme i la Joventut Obrera Catòlica, a part de partits, el PSUC principalment.
L’associació veïnal, en aquell temps encara sota la denominació de «cabezas de familia», va fer l’edifici amb una aportació de tots els socis, de 500 pessetes, a finals dels 60. Una altra entitat important, recorda en Jordi Llop, tresorer de la junta, va ser una mutualitat de treballadores del tèxtil que al local de l’entitat garantia assistència sanitària primària i injectables en el local.
Aquest servei, corroboren els membres de la junta, va apropar molta gent a l’associació veïnal. La relació era directa i evident. Tant que quan va acabar-se el servei, perquè s’obrí el CAP de referència i perquè la mutualitat tèxtil s’acabà, «va començar a baixar molt l’afiliació a l’AV», afirma en Jordi.
Amb denominació i estatuts corresponents a la denominació d’Asociación de Vecinos de Egara des del 1979, els canvis polítics i la relativa desmobilització social també afectaren l’entitat. Tot i així, en els 80 es creà el Grup de Joves d’Ègara i més tard l’espai, tot promovent «canvi generacional», explica en Jordi.
I algunes reivindicacions mantingueren actiu i combatiu el barri, com van ser el soterrament de la via del tren, la retirada d’una torre d’alta tensió instal·lada al bell mig de la plaça de la Immaculada, o altres per instal·lació de semàfors i control de trànsit a l’avinguda del Vallès, on es van produir diverses morts. A banda d’elements bàsic d’urbanització com asfalt (en alguns carrers pagat pel propi veïnatge) i enllumenat.
Un fet que afectà bastant l’AV va ser la citada conversió de les persones llogateres de les cases en propietàries. «Mentre eren llogaters funcionava una comissió de manteniment i hi havia una consciència de col·lectivitat», relata en Jordi, «participaven en l’AV, però en esdevenir propietaris, desaparegué la comissió i moltes deixaren de participar en l’associació».
D’altra banda, la pèrdua d’una lluita en relació a l’impost de recollida d’escombraries (separat de la quota d’IBI), en la qual aquesta AV junt amb altres com la de Sant Llorenç van posar moltes energies i diners va deixar tocada l’entitat.
A final dels 1990, l’associació es va afeblir, deixant de ser referència. De fet, aparegueren altres entitats, com la Comissió de Festes creada per l’esplai, l’Associació d’Amics d’Ègara, un grup de dones, i amb l’impuls de l’Armando Sánchez es va arribar a editar la revista Som Ègara durant l’any 1999, amb periodicitat mensual o bimestral. «La participació de base era poca, però els que hi havia feien coses, es movien», explica en Jordi.
El 2005 és l’any de la reactivació i que posà fi a una etapa molta incertesa i molt poc entusiasme, coincidint amb el relleu de qui havia presidit fins llavors l’AV. Va ser la Comissió de Festes qui assumí la responsabilitat, «perquè si l’associació no funcionava bé la gent decidia fer les coses igualment», declara l’Asunción, que integrava llavors aquesta comissió.
Cristòbal, Asunción i Jordi a la porta del local veïnal. Foto PV
Nou cicle, estudi sociològic i projectes de convivència
Amb 8 membres a la junta actual i 95 persones sòcies, l’AV manté fort les activitats culturals, entre les quals les festes: la major del barri, castanyada, calçotada, Nadal i Primavera, a més de la important dels «Artistes del barri». A més de cursets: ioga, dansa del ventre o zumba.
Al temps, informa en Cristóbal, van fent xerrades, conferències i projeccions a la sala de la seu. A més d’estar a l’aguait amb el tema pendent de la reurbanització de l’espai de l’antiga AEG, han estat prou actives en la mobilització contra les retallades des de la primera del llavors president Zapatero, al 2010. També han estat actius contra els desnonaments i en suport de les persones refugiades, «les migrants que Europa maltracta».
L’associació manté, així mateix, relació amb la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública (van crear una escultura de paper cartró del pont del Vallparadís que la Mútua volia que fos la passarel·la dels seus negocis), també amb la Taula de l’Aigua, i participen en la Comissió de les Rieres. Estan a la FAVT i garanteixen presència a la comissió d’entitats del districte.
Balanç i perspectives
Tot plegat, la presidenta avalua positivament el treball fet en els darrers anys. Però en relació al futur, confessa no saber i «un cert cansament, necessitem relleu». En Cristóbal confirma, però acusa: «crec que l’Administració els ha restat força a les AV». Considera que experiències com la de la Taula de l’Aigua són un senyal de referència cara al futur.
Però, sense el concurs dels joves, «que no s’impliquen, és difícil pensar l’esdevenidor», matisa l’Asuncion, mentre en Jordi explica que els canvis al barri, «que han sigut molts: s’ha diversificat la població, hi ha molta migració i s’ha rejovenit molt», tanmateix «no han comportat més implicació i compromís pel barri». Afirma, però, que cal «ser sensibles i fer entendre que és bo lluitar per les coses del barri junts, però cal trobar els objectius concrets i que la gent se’ls faci seus».
Comenten un estudi sociològic que s’està fent al barri i que confirma aquest rejoveniment i diversitat, però també l’allunyament. Al temps, però, esperen que pugui ser positiu un microprojecte de mobilitat i habitabilitat al barri, promogut per l’Ajuntament, per impulsar la convivència horitzontal en els carrers. S’estan fent reunions amb veïnes i entitats per definir un projecte pilot que miri més a les relacions entre el veïnatge i menys a les grans transformacions urbanes.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari