Racó del cinèfil: ‘Personal Shopper’

No Comment

Títol: Personal Shopper

Direcció: Olivier Assayas

Guió: Olivier Assayas

Nacionalitat: França (2016)

Gènere: Thriller.

Film Review Personal Shopper

Comentari

Després d’una dilatada carrera cinematogràfica de més de 30 anys, Olivier Assayas, ens proposa un film obertament i intencionadament rupturista, en el qual distorsiona els gèneres cinematogràfics al seu lliure criteri. D’aquesta manera, ens condueix per camins inesperats, a l’hora que és capaç de jugar amb les imatges com una forma d’estendre ponts imaginaris entre el cinema més primitiu i essencial i l’avantguarda més sofisticada.

El director francès utilitza en aquesta ocasió una altra dicotomia: l’esfera real enfront de l’espiritual, allò tangible enfront d’allò fantàstic.

Arrenca el film amb l’aparença d’una pel·lícula de terror barat i simple; amb això, crec que el que fa és denunciar el cinema com a llenguatge d’alta cultura, donat que el cineasta parisenc mai ha fet fàstics al gèneres populars. Prova d’això és una extensa filmografia de traços novel·lescos, amb introduccions postmodernes i de serial de cine fantàstic.

En realitat, “Personal Shopper” és un psico-thriller pel·lícula sobre la pèrdua, sobre l’enorme buit al que cal enfrontar-se arran de la mort d’un ésser estimat. Amb referències al cine de Brian de Palma i d’Alfred Hitchcock, es tracta d’una proposta original i magnètica, que li va valdre a Olivier Assayas obtenir el premi de Millor director en el passat Festival de Cannes. Aquesta pel·lícula examina temes no massa comuns en el cinema francès, com són els fantasmes i l’espiritisme, amb un resultat diferent dels thrillers americans que toquen aspectes sobrenaturals.

Com ja hem dit estem davant d’un film de gènere, i aconsegueix que es vegi com una pel·lícula diferent dels films francesos d’autor. Film que recerca el passat per trobar la seva petjada en el present. Sobre aquesta base estructural, el director ha desenvolupat bona part de la seva extensa filmografia, al temps que ens ofereix una dialèctica entre el classicisme i la modernitat que expressen una certa radicalitat on Olivier Assayas, intenta donar llibertat a la seva agudesa més inquisitiva a l’hora d’explorar una sèrie de gèneres considerats menors, però que ell els hi atorga una dimensió inèdita a través d’unes imatges carregades d’un alt nivell d’estilització visual.

Terror psicològic i de tòpics, en cine res és més funcional i útil que un tòpic ben planificat. En el cinema d’Assayas, el luxe és un lloc d’angoixa, un buit que es fa tangible en el vestit de lluentons, els estotjos de Cartier o les bosses de corda estampades de Chanel.

botomalarrassa

Sinopsi

A través de la història que ens presenta el director, se’ns porta a conèixer l’evolució que viu la protagonista, que creu en l’espiritisme juntament amb el seu germà bessó amb coneixements com a “mèdium”.

A conseqüència de la mort del germà de forma sobtada per un infart, ella es veu obligada a desplaçar-se a Paris, lloc on vivia aquell, perquè està convençuda i obsessionada que aquest li enviarà un senyal des de l’altre món, tal i com li havia predit, D’aquesta manera podran quedar tots dos en pau.

També en el transcurs del relat argumental, se’ns mostra la pràctica espiritista en el segle XIX de l’autor literari Víctor Hugo, durant el període del seu exili. Així mateix ens dóna a conèixer la curiosa història de la sueca Hilma af Klint (1862-1944), considerada com una de les més grans artistes com a pintora del segle XX. Fou pionera en l’art abstracte, pintant molts anys abans que Kandiski, Mondrian o Malevich. Aquesta artista també va estar influenciada per l’espiritisme i la teosofia.

Emili Díaz

Related Articles

Deixa un comentari

Enquesta sobre Malarrassa
foto diari octubre Respon aquesta enquesta i ajuda'ns a millorar! L'enquesta és totalment anònima. Dedica només 5 minuts del teu temps a respondre a aquest qüestionari.
SEGUEIX-NOS A TWITTER