Dani Utgès (vocal de la junta), Raül Jiménez (president) i Domingo Galan (veí, dels primers residents). Foto PV
L’associació veïnal de Can Palet de Vista Alegre, antic Sosiego, planteja que la millora dels accessos al barri és la gran assignatura pendent per la població d’aquesta part de Terrassa; però la connexió d’autobús i vigilar els abocaments il·legals són les altres reivindicacions urgents.
En el límit geogràfic i funcional de la ciutat, el barri de Can Palet de Vista Alegre (CPV), l’antic Sosiego, camí d’Ullastrell i Martorell, no aconsegueix ser un barri plenament integrat a la ciutat quan ja no és tampoc la urbanització o zona de petits terrenys i cultius pel cap de setmana.
Amb poc més de tres mesos, la nova junta de l’associació veïnal del barri treballa per fer realitat el «full de ruta» que decidí l’assemblea anual de sòcies, el passat mes de febrer. Una junta renovada i rejovenida que, en certa forma, agafa el relleu de l’anterior, posant cara i mostrant el nou perfil d’habitants. Tot i que els problemes importants d’aquesta part de la ciutat s’arrosseguen fa molt de temps.
Allò més greu i preocupant són els accessos a la urbanització. L’antic camí d’Ullastrell, la via més directa per accedir, és un antic sender de muntanya sense asfaltar, amb una pendent considerable, quasi impracticable per al trànsit quotidià de connexió amb la ciutat. Així, l’únic accés viable és una sortida molt perillosa de la carretera de Martorell, la C-243c, en el mateix punt on hi ha instal·lada una benzinera; una via que, segons dades citades pels membres de la junta, «és una de les carreteres més transitades de tota Catalunya, amb 21.000 vehicles per dia».
Fa dècades que la població del barri demana la construcció d’una rotonda, la «famosa rotonda», sense resultats. La carretera és responsabilitat de la Generalitat de Catalunya; però això, aparentment, només ha servit de justificació a l’ajuntament de Terrassa per a no fer res. Al menys fins el moment. En Domingo Galán, un dels primers habitants del lloc, recorda haver retret en Pere Navarro, encara alcalde de Terrassa, que no feien la rotonda perquè «la gent que vivim aquí som gent treballadora, si això fos Matadepera ja l’haurien fet».
La segona qüestió urgent és la brutícia en les rodalies del barri. L’emplaçament i la manca d’urbanització adequada sembla convertir alguns punts en espais fàcils per descarregar tota mena de escombraries i deixalles il·legals, explica en Raül Jiménez, president de la junta i veí des de fa 5 anys. «Hi ha varis punts conflictius, molt conflictius que necessitem millorar», afirma.
Finalment, el tercer i també inajornable problema és el del transport públic. La connexió amb el centre de la ciutat, la fa un autobús de dilluns a divendres entre 7:30 i 19:30, amb freqüència d’una hora. Això, immediatament, planteja un problema pels nens i joves, que per anar a escola han de baixar molt d’hora, mentre que a la tarda no es poden despistar ni una mica perquè l’últim arriba al barri a les 19:30h, o sigui que s’ha d’agafar a la Rambla al menys una mitja hora abans.
Raül, encara i viure fa només 5 anys, coneix bé alguna història del barri per relacions familiars, i sap de què parla quan diu que les reivindicacions que es plantegen «són reivindicacions històriques totes». En aquestes darreres setmanes, l’AV ha presentat a l’ajuntament una proposta de recorregut de l’autobús, de manera que faci millor servei per al conjunt, explica en Dani, i que «ja seria més un bus de ciutat i no d’urbanització».
Aquesta proposta de transport forma part d’un pla que, en general, es podria dir de connexió amb la ciutat. Raül explica que estan participant en diversos tallers i convocatòries de l’Ajuntament, sobre mobilitat, participació, escombraries i altres, «perquè pensem que hem de col·laborar tots, és un tema de ciutat també».
Així, afegeix en Dani, responsable de relacions institucionals i veí des de fa poc més d’una any, han fet ja 3 propostes de millora del Districte 4, «perquè no ens preocupa només el barri, estem fent propostes per tot els districte», i una de les propostes és per millora el camí vell d’Ullastrell, perquè sigui més fàcil l’accés per a tothom, «perquè, al final, això és molt maco, tenim unes vistes molt maques, això és natura, boscos, creiem que la gent de Terrassa ho ha de veure, ho ha de gaudir».
Les masies i la ‘ciutat jardí’
Per entendre bé la problemàtica al barri cal tenir en compte que el llavors dit Sosiego, ara CPV, era una urbanització de caps de setmana, explica en Daniel Utgés, un jove membre de la nova junta i responsable de relacions institucionals. «Però això ja no és així», assegura, «podem dir que més del 80% de la gent (unes 1.400 persones) hi viu sempre. Tanmateix, encara tenim els serveis d’urbanització de cap de setmana, i això és quelcom que ara com a junta intentarem resoldre».
Aquesta característica de zona de segona residència, de fet, sembla venir de lluny. Raül, l’actual president de la junta, cita un document de 1933 que preveia aquesta urbanització com a «ciutat jardí». Domingo, que actualment no està actiu a la junta, però saluda amb entusiasme el canvi, recorda que coneixia tothom, uns 10, que es va començar a instal·lar al lloc al final dels 70, i que regularitzar la urbanització va ser complicat. «L’ajuntament va posar moltes dificultats», declara, «i volia que venguéssim, però la gent no volia». Finalment, hi va haver acord.
Durant els anys 80 la gent que vivia en aquesta zona, identificada com el Sosiego, tot i estar en els terrenys que havien format la vella masia de Can Palet de Vista Alegre, formà una associació de propietaris. La creació, o conversió d’aquesta entitat en associació veïnal es va produir el 1990. En aquests anys, recorda en Domingo la votació sobre el canvi de nom. Ell afirma que els van forçar perquè «hi havia a Madrid una urbanització amb el mateix nom». I diu «forçar» tot recordant la votació proposada per l’ajuntament: de 12 persones membres, 10 votaren no al canvi de nom, 2 a favor. Però es va canviar.
Un document del Ministerio de Fomento espanyol, de 1991, parla d’un barri format per «viviendas de una planta o dos situadas en medio de un bosque de relieve muy accidentado. En su origen, se abrieron calles, se parceló y se empezó a edificar sin las infraestructuras básicas (la urbanización se ha acabado recientemente). Eran viviendas en general de segunda residencia, con una construcción muy sencilla. En la actualidad se está convirtiendo en una zona de primera residencia, y algunas viviendas se están transformando en construcciones de un lujo mayor, pero que aún conviven con algunas de las casi barracas originales. (…) Es un área considerado tradicionalmente como popular y muy aislado y alejado del centro».
En Dani, enginyer i programador de software per a eficiència energètica qui en poc temps s’ha fet molt del barri, confirma algunes d’aquestes afirmacions: «Ha estat bastant deixada la urbanització», però en línia amb el que planteja en Domingo, no creu que sigui casualitat, «hi ha polítiques i polítiques». Però està també convençut que la marxa es demostra caminant, i per això el pla de treball de l’AV, que inclou molta conversa i treball amb l’ajuntament.
Trobada de la nova junta. Foto AV CPV
Nova junta, noves energies
A la nova junta (a la foto) hi ha 12 persones, la majoria noves i joves, amb una mitjana d’edat de 40 anys, disposada, com apuntava en Dani, a resoldre problemes, començant pel que consideren «oblit» per part de Terrassa d’aquesta zona. «Volem que terrassa ens tracti com un barri més, amb tots els serveis, i pensem que això li dona vida també a Terrassa».
Amb 78 persones sòcies, normalment en representació de nucli familiar, d’uns 600 habitatges, les membres de la junta s’organitzen en 6 àrees de treball o responsabilitat: dinamització social, activitats del casal i festes, relacions institucionals, administració i oficina, gent jove i gent gran.
La junta té un pla de treball general amb els punts principals assenyalats, al temps que cada grup té el seu propi. El de comunicació amb la gent de barri, emfasitza en Dani, és molt important, «volem treure la gent al carrer i que això torni a ser com en els 90, companyonia i més relacions i solidaritat, per això estem». La de gent jove està preparant el casal d’estiu i un projecte d’esplai els caps de setmana. I la gent gran està cridant les persones jubilades a trobar-se al casal i fer activitats.
La junta elabora també una memòria històrica del barri, estan demanant i recollint documents gràfics i altres. Pensen en una exposició per finals d’any o principis del 2018. Part de la connexió amb la ciutat, és el pla de relacions amb entitats, com ara la Favt, de la qual han entrat a formar part aquest darrer mes. Mantenen converses amb l’associació per la bicicleta de Terrassa, el BiTer, i una part d’aquesta relació té a veure amb l’Anella Verda, part de la qual és el citat camí vell d’Ullastrell. I al juliol, conviden tothom a participar a la festa major, i gaudir de les vistes.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari