Ca n’Oliveró: Agroecologia, produir i viure més enllà del segell

No Comment

Pere Botifoll, de la masia de Ca n’Oliveró, fa una mica el conte d’aquesta experiència. al temps que unes reflexions i opinions sobre l’agroecologia, la producció ecològica i el viure i treballar al camps en temps d’urbanització massiva i intensiva.

La masia, a Castellbisbal, amb registres del s. XVII, s’ha mantingut com un espai d’equilibri i diversitat agrícola.

Para de ca n'Oliveró a la Fira Agroecològica celebrada a Terrassa el 28 de maig. Foto PV Para de ca n’Oliveró a la Fira Agroecològica celebrada a Terrassa el 28 de maig. Foto PV

La producció ecològica hauria de ser la normalitat, perquè ens ho estem carregant tot amb l’afany de guanyar més i de créixer», així defensa aquesta forma de produir el gestor i propietari de la masia de Ca n’Oliveró, en Pere Botifoll. Per ell, això no és només una forma de treballar, sinó també de vida, «vam anar fent el que ens deia el sentit comú, ser-hi a l’espai natural ja et porta», i ho diu un que parla de generacions de família que cultiven aquesta finca de Castellbisbal.

La crisi que vivim en aquests darrers anys ha estat una experiència que els ha reforçat les conviccions, però en Pere no s’atreveix a afirmar que la gent hagi canviat prou en el sentit que li sembla necessari: «no veig prou canvi d’hàbits cap a un espai més ecològic i sostenible, no només en l’alimentació, també en l’habitatge, en el consum d’aigua, de llum… S’han fet avenços, molts, clar que la crisi ha obligat bastant, però…».

Amb una formació professional de segon grau, llavors es deia d’Agràries, a l’Arboç del Penedès, en Pere combinava amb la feina a la masia familiar, on ha treballat simultàniament amb el pare i l’avi. «Anaves coneixent el dia a dia del treball al camp que feien els teus pares, no et deslligaves, era paral·lel, i coneixies experiències vàries i com funcionaven explotacions diferents, podies anar creant segons els teu parer una mica».

botomalarrassa

Ca n’Oliveró és una finca agrícola de Castellbisbal, «la típica masia de sempre», amb les terres de cultiu als voltants, unes 67 hectàrees, unes 50 de forestal i unes 17 de cultiu variat: horta, fruiters, oliveres, vinya i cereals.

Allò més a prop de la casa, és l’horta, amb aigua del pou i la que recullen de la casa, els camins i les rases; amb una gestió de gota a gota, és la part de regadiu. Més lluny, els fruiters, que necessiten un rec de suport a l’estiu; i més lluny, amb menys d’aigua, hi ha la vinya, l’olivera i el cereal, que ja és de secà.

Molt important, al voltant de tots els cultius hi ha la zona forestal, que «no té un rendiment econòmic directe», explica aquest productor que es reconeix orgullosament com a pagès, «però que ajuda a tots aquests cultius, perquè és un reservori de fauna beneficiosa, com les abelles i depredadors de paràsits. Al temps que ajuda a cridar la pluja, per dir-ho d’alguna manera, i també trenca els vents, fa que no hi hagi tanta evaporació als cultius; bé, res de nou, és una part de la funció del bosc». Recorda, a més, quanta diferència hi ha amb o sense bosc, perquè el gran foc del 1994 els va cremar quasi tota la part forestal, «es veia molt clarament com els cultius patien».

Aquesta masia de propietat familiar, molt a prop de centres urbans importants, que no ha deixat de viure-hi i produir, ha esdevingut un cas rar dels que en queden pocs. «En el nostre cas, durant vàries generacions s’ha mantingut la mateixa família en la mateixa masia i vivint de la camp», informa en Pere, tot explicant que no hi cap origen de gran propietat o vincles nobiliaris.

A més, en una zona que urbanísticament té un valor molt gran, i òbviament els han volgut comprar, «però la nostra aposta ha sigut sempre que tingui un fi agrícola aquell espai, i viure d’allò», sentencia: clar que sempre hi queda algun dubte: «sembla clar que s’hagués pogut vendre i viure ara amb més tranquil·litat, més estabilitat econòmica, perquè viure del camp és molt complicat».

Arribar a ser una finca de producció ecològica i agroecològica, com s’ha dit, ha estat una conseqüència «natural» de l’estil i filosofia que ja venia de família. En Pere explica que la producció ecològica és una part d’allò que hom diu agroecològic; això té unes connotacions com, entre altres, produir ecològicament, vendre en proximitat i que la gent que hi treballa està ben contractada i vivint d’això. L’agroecologisme, afegeix, «és promocionar aquesta agricultura dintre del teu entorn, no és una producció només de produir i fer diners; no es tracta només d’una etiqueta en els productes, sinó com a fet natural». En aquest sentit, considera el gestor de Ca n’Oliveró, arribar aquí ha estat en el seu cas un desenvolupament del que ja feien i pensaven.

De totes formes, el segell d’ecològic el van registrar l’any 2000. És una certificació europea. D’agroecològic no n’hi ha certificació, «és una proposta per qui vol anar més enllà de la producció, respectant més el medi, pensant que aportes quelcom a la societat, a l’entorn; per això la venda de proximitat i treballar amb varietats de llavors defugint el monocultiu, per més que sigui en producció ecològica».

En aquest mateix sentit s’entén el mantenir-se el pagès com a gestor de l’espai, vivint allà, «això canvia molt les coses, tu hi vius, les 24 hores, com els animals que hi viuen al bosc, que s’ho senten seu, no perquè tinguin títol de propietat, sinó perquè és l’entorn de vida, ja era el meu pare i el meu avi, i canvia molt la proximitat i relació amb els cultius, les plantes, ets part integrada d’aquell entorn, això et fa veure diferent, la teva natura et fa anar cap allà».

Així, doncs, en Pere considera que estan fent una «defensa del territori, de la natura, entenen que cal un equilibri i relació respectuoses». Aquesta visió del de ca n’Oliveró inclou també «el progrés, entenent que tothom puguem conviure, també la indústria; cal veure l’equilibri que es pot trobar».

Parada de ca n'Oliveró al Mercat de la Independència, punt principal de venda. Foto PV Parada de ca n’Oliveró al Mercat de la Independència, punt principal de venda. Foto PV

Xarxa de petites produccions

A la masia, com a empresa, hi treballen 7 persones, incloent-hi al Pere i la seva esposa. Tres treballadores fan comerç, dues a la parada del Mercat de la Independència, el punt de venda més important, i una repartint a comerços, botigues i alguns restaurants de Terrassa i ciutats de la comarca; dues treballen la terra, a l’estiu poden arribar a 4. En Pere i l’esposa reparteixen temps entre aquestes tasques i l’administració i la comptabilitat.

La gestió la porta ell mateix, però la gent, assegura, treballa amb molta llibertat, «ells saben com va i plantegen i proposen, ens trobem i compartim la informació i opinions, després es decideix». És que, a més, és necessari que la gent conegui i participi en els processos: què es fa al camp, com es treballa, com funcionen els certificats, característiques dels productes, «has d’explicar molt el que es fa i com ho fas».

Ca n’Oliveró produeix tot el que pot de temporada (tomaqueres, mongetes, pebrot, carbassons, cogombres) i allò que és de tot l’any (bleda, enciam, fonoll). «Però vas veient totes les temporades, perquè l’objectiu és no especialitzar-se en un cultiu, al contrari que les produccions mercantilistes, nosaltres busquem el màxim de diversitat, que ens complica les coses, però creiem que és millor».

Tenen, però, un petit hivernacle per alguns cultius difícils a l’hivern. Aquest any, per exemple, han incorporat un maduixot, perquè feia temps la gent els deia que no trobava d’ecològic bo, explica. Ha estat una decisió d’un grup de pagesos que col·laboren sempre, tots de producció ecològica.

Aquests grups de pagesos funcionen a nivell de comarca, Vallès i Baix Llobregat, Bages i, fins i tot, alguns de Lleida. Treballen conjuntament, comparteixen tècnics per vigilar els cultius i, molt important, fan intercanvi de productes que a un o altre en sobren o en necessiten. Després, encara, cadascú pot tenir les seves xarxes, per exemple amb Hortec, una cooperativa distribuïdora de la qual alguns en són socis. Són grups d’entre 7 i 12 pagesos que, a més es posen d’acord en el preu, «perquè no hi ha intermediari».

Molt concretament, de collita pròpia es pot comprar cirera, préssec, albercoc i pruna; en vinya, cultiven cabernet sauvignon i d’ull de llebre, tot elaborant un vi que fins ara es ven sense etiqueta, però aviat tindrà marca. Les olives passen per un molí ecològic de Piera i l’oli també, com la resta de productes, es poc comprar a la masia o a la parada del Mercat, principalment, igual que a les botigues especialitzades de dietètica i productes ecològics.

Distribueixen, subratlla en Pere, «on tenim capacitat de fer-ho», que vol dir Terrassa, Vacarisses, Viladecavalls, Sabadell, Castellar, Sant Quirze, Cerdanyola. Els han demanat en altres llocs, «però després, ja és altra dimensió, sembla que no canvia res, només l’abast, però ja és un canvi de model, i nosaltres volem fer a prop, marques una ruta que tu directament pots servir», sense pensar en economies d’escala, segurament, que després ja no saps on estàs venent.

En Pere fa algunes compres i vendes de productes, diguem-ne, «extres», però emfasitza: «no vull sortir d’aquest model». O sigui, comenta, hi ha qui opta per la distribució gran, o qui espera trobar un gran comprador i produir per aquests. Ell, però, es reafirma: «el meu model és la masia i poder, si cal, créixer en varietat de productes i no en gran distribució».

Ca n’Oliveró forma part de la PACA (acord de productors i cooperatives i associacions de consumidors del Baix Llobregat), participa també del PiC Vallès, un altre acord de consumidors i productors; i són socis de Som Energia, a més de les associacions de defensa forestal, vegetal i altres.

Pep Valenzuela

Related Articles

Deixa un comentari

SEGUEIX-NOS A TWITTER