Un dels col·lectius mes discriminats a la nostra societat es la de les persones amb discapacitat intel·lectual. Històricament hem maltractat a aquestes persones, fins i tot anomenant-les, de forma pejorativa, per exemple, “sub-normals”, “retrassats” …
A la nostra ciutat hem vist, durant ja fa molts anys, el naixement d’institucions privades a l’ombra dels poders econòmics i financers i de la burgesia més tradicional, on s’ha acollit a aquest col·lectiu, no de forma genèrica, sí que és veritat, sinó amb un instint exclusivament paternalista i “caritatiu”, obviant i deixant de banda que, abans de tot, són persones amb els seus drets, com qualsevol altra.
Les entitats que buscaven la integració laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual van néixer a Catalunya a la dècada dels 70 en un moment en què la discapacitat era un tema tabú. Als anys 80, van néixer a casa nostra els Centres Especials de Treball i des d’aleshores es va lluitar perquè la LISMI (Llei d’Integració Social del Minusvàlid) els reconegués i regulés.
A Terrassa també es van impulsar, però no sempre acomplint-se l’objectiu pel qual havien nascut. Ja fos per aquest concepte “reduccionista” que s’ha tingut de la persona amb discapacitat intel·lectual, ja sigui perquè els CET’s , com altres àmbits de la societat, han patit la més crua de les retallades en recursos i atenció per part de totes les administracions.
La vida d’aquestes persones està molt més enllà de quatre parets o murs que l’únic que fan, moltes vegades, es invisibilitzar una realitat que ens incomoda i que preferim apartar de les nostres vides.
És bo saber i estar ben informat, abandonant tot tipus d’ignorància sobre un tema tan delicat i sensible com aquest.
La discapacitat intel·lectual implica un conjunt de limitacions en les habilitats que tota persona aprèn per a poder funcionar en la seva vida diària i que li poden permetre respondre davant de diferents situacions i diferents llocs.
La discapacitat intel·lectual s’expressa en relació a l’entorn. Per tant, depèn, primer de la pròpia persona, però també de les barreres i obstacles que es troben al seu voltant. Si aconseguim un entorn més fàcil i accessible, les persones amb discapacitat intel·lectual tindran menys dificultats i per tant la seva discapacitat semblarà molt menor.
A les persones amb discapacitat intel·lectual els hi costa més que a la resta, aprendre, comprendre i comunicar-se.
La discapacitat intel·lectual generalment és permanent, és a dir, per a tota la vida, i té un impacte important en la vida de la persona i de la seva família.
Per tot això es molt important tenir en compte que :
-
La discapacitat intel·lectual no és una malaltia mental.
-
Les persones amb discapacitat intel·lectual són ciutadans i ciutadanes com la resta.
-
Cada una d’aquestes persones tenen capacitats, gustos, somnis i necessitats particulars, com qualsevol de nosaltres.
-
Totes les persones amb discapacitat intel·lectual tenen la possibilitat de progressar si els hi donem el suport necessari.
A part d’aquests arguments de sentit comú, trobarem desenes i desenes de textos legals que emparen els drets d’aquest col·lectiu. Des de la pròpia Declaració Universal dels Drets Humans, passant per a la Convenció de l’ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de 2006, ratificada per l’Estat espanyol el 2007, fins a la Llei 1/2013 de Drets de les Persones amb Discapacitat i de la seva inclusió social.
Espai Drets de Terrassa, una plataforma que agrupa a mes de 14 entitats de Terrassa per a la Defensa dels DDHH, impulsa i engega sota el títol de “Dignifiquem la diversitat” una campanya ciutadana que es presentarà el proper dia 19 de juny a les 19 hores Casal Cívic de Ca n’Aurell (Plaça del Tint ,4).
Amb aquesta campanya, oberta a tota la ciutat es presentarà un manifest i les activitats que es volen anar organitzant de cara al proper curs per tal generar espais comuns d’informació, conscienciació, creativitat i participació inclusiva.
Volem conèixer i identificar els DDHH que s’estan vulnerant a la ciutat respecte al col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual.
Volem transformar els serveis, espais comuns i actituds de la ciutat perquè aquestes persones puguin accedir amb igualtat i de forma inclusiva a la ciutadania plena.
Volem col·laborar perquè les persones amb discapacitat intel·lectual es puguin associar a la ciutat, de forma autogestionada, per a poder representar-se a elles mateixes, auto defensar-se i convertir-se en ciutadans i ciutadanes de ple dret.
Ara que tornem a tenir vigent a Terrassa la Carta Europea de Salvaguarda dels DDHH a la Ciutat no podem deixar que aquesta discriminació flagrant, continuï.
Us hi esperem a totes i a tots
Joan Tamayo Sala, En representació de Espai Drets (format per 14 entitats)
Deixa un comentari