Els valors del comerç just i la sobirania alimentària, exposats per AlterNativa3

No Comment

Xerrada i debat al voltant de la sobirania alimentària, organitzat el passat dimarts per la CUP de Terrassa, per defensar un model de producció i consum més just i equitatiu amb els països del Sud.


“Consumir és una decisió política”. Aquesta premisa es té clara des del moviment del comerç just, el qual prengué protagonisme en una xerrada el passat dimarts, als Amics de les Arts, i que comptà amb la presència d’Estel Malgosa, de la cooperativa de comerç just AlterNativa3, de la qual hem parlat recentment a Malarrassa. L’acte fou organitzat per Setem, AlterNativa3 i la CUP de Terrassa, en el marc del desenvolupament i aprofundiment de les sobiranies que la formació està realitzant, i que ara se centrava en la sobirania alimentària.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA Estel Malgosa, d’AlterNativa3, i Roc Padró, de la CUP Terrassa, als Amics de les Arts expliquen què és el comerç just.

Roc Padró, de la CUP, exposà la forma de colonització política i econòmica dels països del sud per part dels del nord (“els malament anomenats desenvolupats, contra els subdesenvolupats”), i com la seva llibertat de decisió està supeditada al nord global. “El que ha passat durant l’etapa més neoliberal”, segons Padró, “és que l’augment de la preocupació de les conseqüències mediambientals fan que les activitats i la indústria es desplacin cap el sud”. La sobirania alimentària és “internacionalista, consisteix en abandonar les polítiques despòtiques vers les regions del sud, com ara fa el comerç just amb els productes que no tenim o no podem produir aquí, i que importem des dels seus llocs d’origen”. Insistí en Roc en que “cal que acabem amb les relacions asimètriques i teixim aliances estratègiques amb projectes no explotadors com que el d’AlterNativa3″.

Moviment cooperativista, democràtic i més sostenible

Per la seva part, Estel Malgosa afirmà que els productors de béns que consumim, i que no es produeixen en el nostre entorn, com ara el cafè o el cacau, “volen comerciar, però amb normes més equitatives i que mantinguin dignament les seves condicions de treball i que respectin el medi ambient”. D’aquesta forma, la intervenció de Malgosa se centrà i descriví amb detall la relació de la cooperativa egarenca AlterNativa3 amb els petits productors de cafè de la regió. Descriví el comerç just com un “moviment cooperativista, democràtic i de proximitat”, per tal de consumir productes de forma més sostenible.

“Des del 1995, tenim a Terrassa la primera torradora de comerç just de tot l’estat”. A AlterNativa3 (que també elabora sucre i cacau) compren el cafè a cooperatives de paisos de Centreamèrica com Nicaragua. “No comprem a gras productors, només a petits, i que s’organitzin de forma voluntària en cooperatives”, aclarí l’Estel, la qual cosa és un tret distintiu de la filosofia de treball que implica el comerç just. Un cop arriba el gra de cafè, es torra a la seva planta, ubicada al polígon de Can Petit. “Aquí fem doncs la última fase d’elaboració del cafè, per tal que no perdi les seves propietats i el seu sabor”.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA Els assistents degustaren productes de comerç just en acabar l’acte.

Un altre aspecte que destaca en el comerç just és el foment de l’equitat de gènere, on es visibilitza més el treball productiu que recau principalment en les dones, i que són les principals protagonistes en la producció del cafè. A més, “no hi treballen nens, fins als 18 anys han d’anar a l’escola”, i les normes de comerç just promouen projectes que facilitin aquesta escolarització bàsica.

A més, els petits productors són els que vetllen pel medi ambient, donat que “al costat de les seves finques promouen que hi hagi boscos, per tal de proporcionar aigua a les seves plantacions”. En canvi, “el model dels terratinents són grans extensions totalment àrides, on només es pensa en grans produccions exhaustives”, remarcà l’Estel.

botomalarrassa

També s’explicà com aquestes cooperatives productores s’uneixen en una de segon grau, les quals poden arribar a ser d’unes 2.000 famílies, i que s’encarreguen d’assecar el cafè en zones més àrides. En aquest punt, l’Estel diferencià els dos tipus principals de cafè existents: aràbica, més suau i aromàtic, i robusta, amb més cos i més cafeïna.

Obtenir un producte de màxima qualitat és clau

En contraposició, hi ha un comerç injust, afirmà l’Estel. Parlem de les grans multinacionals que copen el 75% del mercat mundial del cafè. Entre elles, Nestlé, Philip Morris, Procter & Gamble i Sara Lee, que comercialitzen diverses marques conegudes de cafè. Això sí, ho fan de manera que “es queden cap cop més beneficis, i menys que reverteixen per als seus productors”. Òbviament, aquí la protecció del medi ambient ja no és un objectiu, ans al contrari, insten a fer produccions intensives que malmeten el terra i el clima de l’entorn.

L’Estel també explicà que l’associació del segell de Comerç Just Fairtrade, organització internacional que elabora les normes del comerç just, estableix un preu mínim de seguretat que garanteix la supervivència dels productors, i que vetlla per unes condicions de treball dignes.

Miquel Gordillo

In : Destacats

Related Articles

Deixa un comentari

SEGUEIX-NOS A TWITTER