Foguera de Sant Joan, 2017, a la plaça de la Font de l’Apotecari. Foto LaXemeneia
Revetlla de Sant Joan, cançons de taverna, balls de gralles… celebracions i festes d’una tradició popular que a Terrassa s’havien quedat pel camí o mai no havien tingut espai, tot i ser conegudes, molt properes i, en definitiva, també nostres. Doncs bé, aquest ja és un escenari que comença a quedar vell. Enguany, i ja van dos, s’ha celebrat una revetlla del solstici d’estiu com toca. També van ser un èxit les cançons de taverna, el passat abril, i per Festa Major tindrem balls de correfoc.
Darrere la moguda hi ha la Xemeneia, un grup de joves terrassencs, «amb una forta vinculació amb el teixit associatiu de la ciutat», que vol «respondre a la necessitat que té Terrassa de festes populars, lligades especialment a la cultura popular i tradicional terrassenca icatalana».
No que a la ciutat no hi hagi prou moviment, al contrari, però la gent de la Xemeneia fa un pas més, «aspira a donar una nova sortida, si no a transformar, a l’oci popular de la ciutat; recuperant i impulsant festes perdudes i oblidades de la ciutat i dels Països Catalans. Clar que tenint molt clar que Terrassa és una «ciutat amb molts matisos, on la ciutadania té moltes inquietuds dins d’una societat molt rica».
Secretari i impulsor del grup de cultura, en Joaquim Albalate, que és membre de les colles castelleres Minyons i Bergants (universitària), així com de la del Drac Baluk, subratlla en conversa amb Malarrassa aquests motius per crear el grup, ara fa poc més d’un any, tot i que sorgeix d’una preocupació compartida des de fa alguns anys més: «la mancança de festes populars, basades en la cultura popular i tradicional», en un escenari quasi monopolitzat pel model «disco» o televisiu. Allò més punyent, en un primer moment, recorda, la «mancança més clamorosa» que notaven era la d’una bona festa de Sant Joan, amb la qual, per cert, es van estrenar l’any passat.
A partir d’aquí, vam posar en marxa altres coses, com és el curs de gralla, tarota i tabal. Un curs que, forma de les colles constituïdes, no hi havia a la ciutat, «a diferència d’altres moltes poblacions», remarca en Quim, i ho han fet en col·laboració amb altres entitats. Concretament, tres trimestres omplint les classes, el que vol dir 150 o 200 persones.
Una altra activitat que ja es realitza és la de cançons de taverna, trobades de gent per cantar, vermutejar i fer amistat, tot garantint la presència de músics pel cas. Aquest abril passat just abans de sant Jordi es va fer la primera, al cafè del Teatre, amb una quinzena de músics i unes 50 persones. Queda per tant inclosa a l’agenda egarenca, replicable i multiplicable en altres dates sempre que hi hagi empenta, que d’això mai no en falta.
Finalment, també com a part d’allò real i concret, durant aquesta Festa Major s’estrenarà el ball de gralles, després del correfoc, a la plaça del Progrés. Amb dos grups de músics i suport de l’Ajuntament. L’objectiu és que la gent balli amb la música de les gralles, fer un gran espai de ball i festa amb «altra opció de música a la festa major», afirma, «però sense voler competir amb el Bustamante, clar, que cadascú té el seu espai».
A l’agenda, però, n’hi ha la festa de Castanyada, la de cap d’any, «tot i que l’Ajuntament ja en fa la seva; són coses que anirem veient». Una llista que no para de créixer. Però ara, primer, intenten ja la consolidació amb la feina feta.
Les entre 12 i 15 persones del grup, tot plegat, no poden fer molt més, encara i comptar amb un bon grup d’amics per donar suport en els moments clau.
Sopar de la nit de Sant Joan 2017. Foto LaXemeneia
Difondre i donar oxigen a la cultura popular
La participació activa de la pràctica totalitat de membres del grup en colles i entitats de la ciutat és, d’una banda, temps i esforços a repartir, però d’altra una connexió sense la qual quasi no es podria explicar la Xemeneia. Amb edats entre els 18 i 40 anys, la mitjana està en poc més de 20. De moment, funcionen assembleariament, com un únic grup, «estem aprenent molt i començant ara a funcionar millor; no t’explico como ho estàvem fent fa només 6 mesos», alerta l’Albalate.
L’objectiu, pel que fa als diners, és aconseguir l’autofinançament i l’autosuficiència. Això, explica, amb el que es va recollint en les activitats i via una xarxa d’intercooperació, com ara amb la colla de la Papallona de Sant Pere, per gestionar la barra del bar durant les festes, o també amb Òmnium per fer conjuntament la festa de Sant Joan.
No han demanat subvencions, només alguna ajuda per infraestructures, com taules, cadires, punts de llum… «És difícil treure’n calés», resum l’Albalate, «però anem fent perquè quedi algun calaix de les activitats».
Pensant també, a mig o llarg termini, en eventuals tasques d’arxiu i documentació sobre el tema, tenen molt clar, però, que de cap manera «no ens plategem cobrir-ho tot», declara el secretari, «pretenem contribuir a donar una mica d’aire i oxigen a la cultura popular a la ciutat, i treballem amb tota la resta de grups». De fet, efectivament formen part de la coordinadora de grups, «es tracta d’aportar una peça més, un granet de sorra més al que ja es fa a la ciutat».
I una part important i estratègica que creuen que poden aportar és amb la intervenció a les xarxes socials, creant condicions per difondre tot el que es faci i difondre molt més. «Tenim eines i les sabem fer servir», garanteix, «i a més som una mica gamberros i provocadors, que també és just i necessari, aportant un toc de frescor, per popularitzar, divulgar i compartir-ho tot. Amb la gent que té experiència i vincles en el món de la comunicació intentem jugar bé les cartes».
Pep Valenzuela
Deixa un comentari