Jo sóc dels que crec en la lliure voluntat dels pobles per a relacionar-se, ajuntar-se, separar-se, el que calgui, per la lliure voluntat decidida de la seva ciutadania, de forma fraternal. No crec en els estats, són els nostres enemics, el que estic segur i convençut és que no estan al servei de la ciutadania, serveixen als interessos d’unes minories i elits i al final sempre actuen contra la ciutadania en el seu conjunt, i només cal anar a la història o veure que fan els estats actuals. Alguns amb allò que la socialdemocràcia corrompuda ha venut sota el concepte “de l’estat del benestar”, han pensat que l’estat era el nostre amic, protector i que ens ho resoldrà tot. Per sort, tot aquest discurs cau en cada crisi estratègica i cíclica que el model capitalista té de forma permanent, llavors posa les coses al seu lloc, i els poders econòmics utilitzen les estructures de l’estat amb tota la seva brutalitat, ja sigui, amb lleis utilitzant la judicatura, la policia, l’exèrcit i als mitjans afins, i no cal dir, als polítics professionals corruptes al seu servei.
I el millor exemple és l’estat espanyol, decadent, corrupte, al servei de les elits, centralitzat i sempre contra la ciutadania. Cops d’estat permanents i violents, una monarquia corrupte i els grans partits com el PP o el PsoE la millor imatge d’aquesta decadència que és incapaç de que aquest país avanci en millorar la qualitat democràtica i les condicions de vida de la seva ciutadania. I l’estat espanyol té encara un element més que impedeix que s’avanci, el franquisme encara existent en les estructures d’aquest estat, on la judicatura des de jutges a fiscals, la policia i l’exèrcit, l’alt funcionariat i sobretot el PP i l’Església Catòlica, són un veritable mur, que ho impedeix. El franquisme no només va liquidar a les persones físicament, va fer una destrossa generacional sensibilitzada i amb ànims de progrés i llibertat. Pobre el desgraciat que caigui en mans de la judicatura, a excepció si pertany a les elits dominants, llavors cap problema. L’estat de dret que alguns s’omplen la boca és una total ficció.
I per desgràcia avui encara estem vivim d’una vergonyosa transició feta des de les elits del franquisme i dels partits que van renunciar i acceptar les condicions imposades pel règim, això si, a canvi de garantir cadires i sous als professionals de la política. Aquesta situació consolida l’estat corrupte i no passa comptes als criminals, torturadors i terroristes d’estat, és més, fa dos dies li fan un vergonyós homenatge a un criminal com és el Sr. Martin Villa.
Per tant, quan un veu l’estat espanyol, està convençut que no té cura, i llavors davant el debat sobre la independència de Catalunya, sense ser independentista, un creu que la millor solució, és votar i marxar. Tal com deia, no crec ni en l’estat espanyol, ni amb un estat català, ni andorrà, ni de l’escala de casa meva, però si que estic convençut que com més a prop tinguem els àmbits de decisió, millor i més fàcil serà canviar les coses. I l’anomenada República Catalana com a mínim ja té una primera cosa clara, es treu de sobre la monarquia corrupte de sobre, i després, caldrà afrontar el debat del model que tindrà aquesta República, tenint molt en compte que no pot ser la que ens vol programar el PDeCAT, que per això fa tots els intents de portar-nos al seu model i reialme al servei de les elits catalanes, cosa que s’haurà d’impedir. I aquest serà el gran debat i la veritable confrontació d’interessos on llavors si que la ciutadania jugarà un paper important. Llavors ens podem trobar amb un altre fet, que al final aquestes elits i el seu partit bandera, com han fet sempre, acabin demanant ajut a l’estat espanyol. Els interessos econòmics no tenen pàtria, ni està per a floritures.
Així doncs, ara hi ha una primera lluita, fer el referèndum per dret, tenint en compte que la Constitució franquista permet si hi ha voluntat política fer-lo, són els interessos de les elits dominants espanyoles per mitjà dels partits de dretes (PP, C’s i PsoE) que fen una lectura barroera i interessada, volen impedir l’exercici del dret de la ciutadania a expressar-se. Per tant, primer objectiu votar, el que cadascú consideri sense por.
La segona lluita serà que guanyi el sí, i posar en marxa l’anomenada República. I la tercera i fonamental, determinar com serà aquesta i que no pot ser la que pensa estratègicament el PDeCAT, ja que per ser una còpia de l’estat espanyol, per això ens quedem amb l’original i no cal fer tanta comèdia.
I com que no crec en la professionalitat política, i menys en els partits (mers instruments de poder, de control social i viure del règim), esperem que sigui la ciutadania, com ha anat passant fins ara, que a diferència de la transició que va ser un procés imposat de dalt a baix, i aquest és de baix a dalt, tot i els intents d’alguns partits de controlar el procés i portar-lo en la direcció interessada, amb l’objectiu d’imposar després el seu model de societat.
I ja estic fart de salva pàtries hispans, que ens volen salvar i ens tracten com ignorants i incapacitats, que ens diuen de tot, que ens amenacen, que manipulen, que utilitzen tots els mitjans (diaris estatals, jutges i fiscals, el TOP -Tribunal Constitucional d’Ordre Públic-, policies…), que ara com fa C’s agafa la figura de Tarradellas com si fos seu demostrant el total desconeixement del pensament d’aquest que el que és segur és que l’ideari d’aquest partit res té a veure amb el seu.
I com a funcionari, no cal que ni el govern espanyol, ni el català, ni ningú, cap m’ aconselli, espanti i amenaci, ni calen lleis, ni calen recordatoris i menys d’un govern espanyol corrupte, impresentable i una veritable vergonya pels mateixos espanyols. El procés català precisament hauria de servir per promoure canvis en el mateix estat, i hauria de despertar les consciències dels espanyols per a veure que és una bona oportunitat de transformació i no una transgressió als seus drets, i deixar de ser manipulats per uns dirigents polítics i unes elits que ni defensen els interessos patris, al contrari, quan volen es venen el país a qui el vulgui (ja van modificar la Constitució per a afavorir els interessos externs, se’l van vendre sense el més mínim escrúpol i sense preguntar a ningú), i amb els diners públics fan negocis personals o de partit, això és el veritable cop d’estat i manca de patriotisme, que no diuen.
Per tant, votaré per dret i consciencia, votaré República, com a funcionari faré tot el que pugui per a que es pugui votar, i no per a un estat català, sinó per a un nou model que determinarem entre tots i totes, i que també decidirà sobre la relació amb altres pobles. I en cap cas ho decidiran alguns partits i institucions, o les elits dominants, en aquest cas catalanes.
I no serà un estat corrupte ni els seus partits de suport, ni la judicatura, ni…, qui em digui el que tinc que fer i com actuar. Per sort, això encara ho decideixo jo pel meu dret, el meu pensament i la meva llibertat plena.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari