[Noel Duque] Ens veiem al setembre

No Comment

Aquesta és la feina més dura que he tingut. Em cansava més quan treballava al magatzem i les nits a la benzinera se’m feien interminables. Dos anys a la política municipal desgasten d’una manera molt més severa. No sé si hauria de dir això, però la veritat és que al llarg d’aquests dos anys hi ha hagut més d’una ocasió en què he tingut ganes de deixar aquesta preciosa responsabilitat –que no per preciosa deixa de ser una gran responsabilitat- i tornar a caminar lleuger per la vida.

No és que m’espanti la feina o que em guanyi la pressió, però de vegades em pot la impotència de lluitar contra un sistema massa fort i arrelat en el que les petites victòries costen molt. En d’altres ocasions, succeeix que tens tantes coses al cap, i tant importants, que ja no dones per més.

Vaig entrar en això per millorar moltes coses i, tot i que falta un munt per fer, estic orgullós del que hem aconseguit fins ara, perquè tenir el privilegi de què els teus projectes perquè la gent sigui més feliç es converteixin en realitat, val molt la pena.

Evidentment, si continuo aquí és perquè em sobren els motius per quedar-me. Continuo perquè vaig creure que s’havia de treure el límit a les beques menjador i a les dels casals de juliol, agost i setembre, a més de posar en marxa ajudes per campaments i colònies. I ho hem aconseguit perquè tots els infants tenen dret a unes vacances, sigui quina sigui la seva situació i perquè la necessitat ha de marcar el pressupost i no a l’inrevés.

botomalarrassa

Em quedo perquè cal perseverar perquè a Terrassa cap infant estigui desprotegit i perquè tothom sàpiga que la nostra joventut té grans talents i que només cal ajudar-los a trobar-los.

No me’n vaig perquè m’he barallat i em barallo perquè les entitats deixin de sentir-se al marge del sistema i perquè treballin estretament amb els serveis municipals en projectes que millorin la vida de la gent, com ara el projecte “Despertador” amb què arrencaran el dia molts joves adolescents.

Seguiré mentre el cap aguanti perquè hem de cuidar dels nostres serveis socials, perquè són una eina molt valuosa que no sempre rep un tracte just i perquè entre tots hem d’acabar amb la rumorologia que genera racisme i fractura social i que només se superarà quan siguem conscients de què totes i tots som iguals.

Segueixo aquí perquè infància i adolescència decideixin les polítiques que els afecten i, amb aquesta finalitat, hem creat els consells d’infància i adolescència, perquè donar-los veu és fer-los visibles.Però, sobretot, segueixo perquè encara no he aconseguit fer tot el que venia a fer, tot i que puc dir amb orgull que he escoltat a tothom i m’he barallat pel que he considerat just. I continuaré fent-ho, parlant clar als que, com jo, prenen les decisions, fent-los més conscients de la desigualtat i de la injustícia i mostrant-los que estic disposat a lluitar per acabar amb elles.

Gent propera m’ha comentat que no deu ser molt gratificant governar pensant en els pobres i els nens –els uns no saben ni qui ets, i els altres no et voten-. Jo els responc que no tenen raó.

El meu treball de vegades és frustrant, però també és molt gratificant. Sigui com sigui, jo no he vingut a que em donin les gràcies ni a buscar vots. Ens veiem al setembre.

Noel Duque, Regidor de Serveis Socials, Joventut i Lleure Infantil, i Comunicació i Premsa

Related Articles

Deixa un comentari