[Salvador Pérez] Molts espais participatius i poca eficàcia participativa

No Comment

La participació ciutadana en els afers públics, ja sigui individual i col·lectiva sempre ha estat complexa. Per a uns amb el vot quan toca ja és suficient, altres només consideren que sigui per algun aspecte concret, altres només per a donar sensacions participatives, altres tenen por a donar massa capacitat sobretot de decisió, altres ho consideren innecessari ja que han de ser els polítics professionals els qui han de prendre decisions que per això cobren, altres…, així podrien anar allargant la llista a favor i en contra.

La participació ciutadana és un element de qualitat democràtica i d’implicació de la ciutadania, o com a mínim de les entitats i col·lectius ciutadans que volen fer la ciutat i la societat amb el màxim nivell d’implicació i responsabilitat compartida. No deixar els afers públics només als polítics professionals i a les elits dominants, o als suposats experts, que al final estan al servei d’uns interessos ocults. I als governants i a alguns partits polítics, sempre els ha fet por i volen posar límits.

El govern municipal de Terrassa, sempre dirigit pel mateix partit des dels primers ajuntaments democràtics, està buscant un model participatiu que no ha trobat mai, precisament, perquè han estat més preocupats pel control social al territori, que de pensar que la participació si es fa bé i si creu, tot pensant que la ciutadania és adulta i responsable, i que també vol millorar la seva ciutat i societat, els afers col·lectius i el bé públic, sobretot, la més compromesa, és una garantia de qualitat democràtica. La por a la pèrdua d’un suposat poder polític de decisió, ha anat generant dubtes permanents i fracassos en l’aplicació de formats. Bé, si escoltem als responsables polítics de govern, tot són èxits i grans exportacions del model, però bé, si analitzem cada procés veurem que el fracàs ha estat evident.

Però també s’ha de reconèixer el fracàs de la mateixa societat civil i de les seves entitats que ho han permès i han participat de vegades en la disbauxa, i no han estat capaces d’afrontar la situació i de millorar-la, d’imposar models i trencar amb el monopoli imposat pel govern municipal de torn, ja fos amb partit únic, bipartit, tripartit i bipartit.

L’Ajuntament ha promogut Consells de Districte i sectorials de tot tipus (ja només manca un sectorial planetari amb assistents de la Lluna, Mart…), reglaments, per temes i problemes, pels fracassats pressupostos participatius, Plans d’Acció Municipal molt de moda però mal aplicats, i així podríem anar fent llista de processos. Sense capacitat de decisió, molts d’ells per a escalfar cadires i de molta sensació participativa, però molt poc eficients a l’hora d’incidir en la millorà de la gestió dels afers públics.

botomalarrassa

Mentrestant, la societat civil que havia d’haver canviat aquestes inèrcies, segueix buscant l’eina o eines que millorin i garanteixin la participació de la ciutadania. El 15 M va ser una moguda important que es pensava que canviaria aquesta inèrcia i manera de fer, però els polítics professionals i els seus partits aviat s’adapten i el sistema és capaç de disfressar els processos fins a la seva adaptació al seu terreny. La Taula de l’Aigua ha estat un element bàsic per a modificar un procés que acabarà amb la municipalització de l’aigua de forma efectiva fent canviar el criteri inicial del govern, aquest és un dels pocs èxits i que al final veurem que passa amb la Taula ja que pel procés que comença, és un problema pel govern. Va aparèixer el Consell d’Entitats Ciutadanes com a espai de debat i reflexió sobre els afers públics, i el gener d’aquest any 2017 es va posar en marxa el Parlament Ciutadà promogut pel Consell d’Entitats, com a espai perquè la ciutadania pugui expressar les seves inquietuds i com a una eina nova i que a més de les entitats permetia la participació de la ciutadania a títol individual. I ara apareix ANA (Àgora Nova Atenes), una nova proposta d’espai que segons els seus plantejaments, la ciutat necessita per a reflexionar, debatre…, sobre els problemes i temes de la ciutat. Perfecte, ja tenim tot el quadre com sempre.

L’Ajuntament té un munt d’espais on hi ha un munt d’entitats i persones assistents, fa dos dies ha aprovat un Reglament de Participació que fa aigües, ara vol modificar el ROM (Reglament Orgànic Municipal) que veurem com acabarà.

La societat civil organitzada i individual ha posat en marxa, com deia, un Consell d’Entitats i un Parlament Ciutadà, i ara apareix un nou espai ANA, que al final està dient el mateix, tothom diu el mateix, repetim fins a l’extenuació els mateixos conceptes, les mateixes necessitats i el mateix discurs, “la necessitat de crear espais de…”, sempre al servei de la ciutadania, per aquesta i amb aquesta.

Mentrestant, el govern local i els seu partit dominant, els ha anat molt bé la dispersió, la divisió permanent, els personalismes i grans egos, l’afany de protagonisme, l’individualisme vestit de col·lectiu, l’afany partidari d’anar generant espais contraposats, la hipocresia i manca d’honestedat i poca transparència, ha portat a la generació de molts espais que sempre eren necessaris però que ha dividit les forces i els esforços fins a fer-los ineficients operativament i només ha generat corrents d’opinió que s’han perdut en la nits dels temps. Al llarg dels anys amb el mateix objectiu, un ha vist com anaven morint en l’oblit, això si, servia per a explicar batalletes i satisfer els egocentrismes particulars.

Bé, podem anar creant tants espais com vulguem, no seré jo qui els vulgui evitar, ni devaluar, ni criticar als precursos d’aquest nou espai, aquest no és el motiu del meu article, només vull introduir una reflexió sobre un tema que m’ha preocupat i que m’agradaria que d’una vegada hi hagués la capacitat d’afrontar-ho críticament i seriosa. Queda molt bonic això d’Àgora (inclús l’Ajuntament en va fer un projecte participatiu de pura imatge), però els objectius i necessitats son idèntics als projectes existents, per tant, un espai més de dispersió d’esforços que ja veurem la seva durada. I el que és més evident, ja veurem si suma al que ja existeix, o senzillament, va restant al conjunt, ja que moltes vegades són les mateixes cares que en alguns casos es mouen d’espai. I li podem dir Consell, Parlament Ciutadà, Taules o Àgora, el que és important és si tota aquesta dispersió de noms i espais, serveix per a un objectiu comú i pel bé públic i col·lectiu, i sobretot a la ciutadania més compromesa, o espais de mer protagonisme individual i partidari.

Mentrestant, el govern municipal i el seu partit de suport encantat, ja que en la dispersió i divisió troba el millor espai i li permet garantir-se més temps de cadira i sou. Al final la divisió és la gran eina del poder polític i econòmic de la dreta, mentrestant, l’esquerra en el sentit ampli, va buscant espais on desagnar-se dividida.

Però bé, cadascú ja és prou grandet, faci el que vulgui i s’entretingui amb el que consideri, però al final anem reproduint els mateixos vicis i costums, cap novetat, i seguim sense aprendre res, i la participació segueix sent un objectiu i un miratge, això si, gràcies a tots i totes amb la generació de multitud d’espais que tenen els mateixos objectius i sense cap unitat d’acció.

Salvador Pérez Riera

Deixa un comentari