[miquel mallafré] Una possibilitat molt negre i frustrant

No Comment

Segons tothom, ni el PP ni el PSOE arribarien a la majoria absoluta per governar, necessiten una pròtesi, com qui no vol la cosa apareix de forma oportuna Ciudadanos. Serà del tot dramàtic que la indignació de la ciutadania contra la forma de fer política actual acabi amb el regal de quatre anys més de PP i els seus companys de viatge C’s, o sigui un altre tipus de tripartit, o el malson no para.

Fixeu-vos, d’un temps ençà i sense cap mena de justificació, tenim al sr. Rivera assentat pràcticament en tots els mitjans. D’aquí a les eleccions -molt em temo-, que es despullarà de veritat, i aquella imatge tan fresca i orgullosa de l’anterior campanya igual se li arronsa una mica (la campanya). Des dels seus inicis, C’s amb Albert Rivera al capdavant, es va posicionar com el cavall de Troia del PP. Ara la dreta mediàtica i els seus dobermans li estan fent la campanya a C’s per acabar d’arrodonir la jugada amb el binomi PP-PSOE. La hipòtesi d’un tripartit contra Podemos és més que probable. Només cal veure els atacs, en la seva majoria dirigits a desgranar sospites i acusacions fora de lloc, un rere l’altre, acumulant diatribes al més pur estil Goebbels per condemnar des d’un bon començament a qui consideren un perillós enemic.

Els mitjans dominants tenen uns amos prou coneguts, per primera vegada veuen perillar la poltrona. Tot si val en aquesta lluita, des de la mentida, la tergiversació de la veritat fins la instigació de la por al que és nou per a la gent, des de la manipulació de les enquestes a la creació de marques blanques que els serveixi per evitar la derrota. Aquí només hi ha una realitat, seguir amb les cadenes o trencar amb el desgraciat avatar de la nostra història. Si tornem al “Movimiento Nacional” amb el PP, el PSOE i C’s, tornarem a donar un gran pas cap a l’Espanya fosca, la més coneguda. De fet, ja tenim emigració econòmica, ara toca l’emigració política, de fet, presos polítics ja en tenim, malgrat que ningú els anomeni.

botomalarrassa

Quasi bé res és irremeiable fins que passa. Encara ens queden molts mesos per suportar, patir, tragar missatges i porqueria diversa. L’únic que ens queda és no defallir, des dels nostres àmbits d’actuació, s’ha de seguir desemmascarant a tots els repartidors de detritus, a tots els que volen seguir sotmetent-nos i deixant la nostra democràcia com una cosa buida i sense sentit. Aquest és un país gris, mediocre, ple de xoriços i llestos amb carnet de partit. A qualsevol país normalet, algú que s’ha finançat il·legalment, que ha cobrat sobresous en B, que ha recolzat públicament a delinqüents, que no ha complert ni un sol punt del programa, l’haurien fet dimitir, en canvi aquí el menda encara es permet el luxe de donar lliçons d’ètica i estètica.

Mentre hi hagi tot un ramat de votants desinformats i aterrits davant qualsevol canvi, mentre hi hagi defensors d’aquell refrany que tant de mal ha fet al llarg de la història: “més val tonto conegut…”, la cosa està molt crua. Després tenim els hooligans que voten els seus encara que se’ls hi caguin al damunt. És increïble conèixer a gent jubilada -dono fe- que els han estafat amb les preferents, que no ha recuperat els seus diners, i que segueixen convençuts de votar el seu partit de sempre, el PP. Un país amb una tan alta intel·ligència política, com l’arregles? La bola de neu ja ha començat a caure pel pendent.

miquel mallafré

Related Articles

Deixa un comentari

Enquesta sobre Malarrassa
foto diari octubre Respon aquesta enquesta i ajuda'ns a millorar! L'enquesta és totalment anònima. Dedica només 5 minuts del teu temps a respondre a aquest qüestionari.
SEGUEIX-NOS A TWITTER