Racó del Cinèfil: Cartas da Guerra

No Comment

Film: CARTAS DE LA GUERRA (Cartas da Guerra)
Director: Ivo M. Ferreira
Nacionalitat: Portugal (2016)

cartas-da-guerra

Comentari

Podríem començar dient que aquest film és de principi a fi del relat i de forma transversal, una història narrada com una mena de melangia o com diuen els portuguesos de saudade, ja que aquest sentiment forma part de tota la narrativa del film.

Aquest terme saudade, de difícil traducció, podria definir-se com una espècie de melancolia, estimulada per la distància temporal o espacial amb allò volgut i que implica el desig de resoldre aquesta distància.

A “Cartas da Guerra”, el protagonista Antonio (Miguel Nunes) és un metge militar destinat a l’est d’Angola, en la guerra colonial portuguesa de 1971, i que allunyat de la seva esposa embarassada, viu aquesta separació com una mena d’extirpació dolorosa, un exili emocional que el porta a escriure-li moltes i apassionades cartes d’amor i de guerra –a la futura mare del seu fill-. A través d’aquesta correspondència coneixerem la solitud, l’horror, el buit i també la progressiva pressa de consciència política del protagonista.

Aquesta situació narrada en el film, ens permet entendre el desenllaç històric que va portar als símptomes de descontentament i esgotament que existia entre bona part del conjunt de les forces armades i part de la societat civil portuguesa, pels molts anys de guerra colonial a Angola i Moçambic i que va fer esclatar el 25 d’abril de 1974 l’aixecament militar, l’anomenada “Revolució dels clavells” que va provocar la caiguda de la dictadura militar salazarista, que manava amb mà de ferro a Portugal des de 1926, fet aquest que va precipitar la restauració de la democràcia i que va permetre a les últimes colònies portugueses Angola i Moçambic la seva independència.

botomalarrassa

Història basada en el llibre homònim d’Antonio Lobo Antunes, compendi resum de les cartes que l’escriptor va enviar des d’aquesta mateixa guerra a la seva primera esposa.

Ivo M. Ferreira, construeix una obra poètica, un film bèl·lic que indaga sobre les relacions entre cine i literatura, camí aquest transitat per altres realitzadors portuguesos com ara Manoel de Oliveira i també més recentment Miguel Gomes.

Entre la imatge i la paraula, Ferreira utilitza l’estructura narrativa que descansa sobre dos pilars: la veu en off (com a vehicle natural de la lectura de les cartes) i d’una expressiva fotografia en blanc i negre que funciona com a cal·ligrafia visual –més potenciadora que il·lustrativa— del text original. El magnífic treball de càmera, amb acurats enquadraments i clarobscurs, són el fonament d’un film que destaca visualment més per la plàstica dels seus plans que per la construcció de seqüències.

Però més enllà de les seves magnífiques imatges i la seva posada en escena formal, el film és, fet i fet una mena de venjança de tota una generació amb la seva història recent, perquè com va dir el poeta Miguel Falabella: “En alguna otra vida, debemos haber hecho algo muy grave para sentir tanta saudade…”.

Emili Díaz

Related Articles

Deixa un comentari

#agendaMLRS
  1. Teatre : Deixeu-me un tenor!

    novembre 24 21:30 - desembre 30 23:00
  2. Excursionisme: Inscripcions a la nova edició de la Vallès Drac Race

    desembre 11 8:00 - desembre 15 17:00
  3. Club de Lectura: La mecànica de l’aigua

    desembre 12 18:00 - 19:00
  4. Commemoració del Dia dels Drets Humans

    desembre 12 19:00 - 21:00
  5. Acte Central 21D CUP a Terrassa

    desembre 12 19:00 - 20:00
  6. JAM SESSION

    desembre 12 21:00 - 22:30
  7. Excursionisme: Trobada per esquiar

    desembre 13 6:30 - 17:00
  8. Passejades pel parc Castell de Rocafort i masia de can Cassassaies

    desembre 13 8:00 - 17:00
Enquesta sobre Malarrassa
foto diari octubre Respon aquesta enquesta i ajuda'ns a millorar! L'enquesta és totalment anònima. Dedica només 5 minuts del teu temps a respondre a aquest qüestionari.
SEGUEIX-NOS A TWITTER