Una botiga de productes ecològics i de proximitat

No Comment

Una cinquantena de socis enceten un projecte cooperatiu per comprar directament als productors locals, a través d’una ecobotiga que obrirà les portes aquesta tardor.


OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Encara no té nom comercial, ni tan sols un espai decidit on muntar la botiga. Tot i així, aquesta iniciativa ja ha despertat prou interès a la ciutat i una gran il·lusió entre els seus promotors. Serà la primera botiga cooperativa a Terrassa per què els socis «adquireixin i consumeixin productes ecològics i de proximitat de forma autoorganitzada» en paraules dels seus promotors.

Entre aquests hi ha el Marc Montlló, la Laia Esquius i el Joan Pi, amb qui conversem per què ens expliquin com plantegen aquest projecte, impregnat d’un esperit completament cooperatiu. Per ara han aconseguit que s’hi afegeixi molta gent interessada en potenciar la proposta. Moltes d’elles són persones que ja formen part dels grups de consum de la Coope Candela i de Kopikua, i moltes altres a títol particular. Es confirma l’èxit només començar, ja que a hores d’ara 50 famílies han decidit adherir-se com a sòcies a aquest projecte de botiga ecològica i cooperativa.

Un petit súper de productes ecològics

Es tracta de cobrir les necessitats d’alimentació i d’altres productes de tot aquell qui esdevingui soci: fruita i verdura, però també lactis, carns, cosmètics, productes de neteja, etc., «com si fos un petit supermercat». En les darreres trobades per difondre la idea, s’ha transmès una idea clara: la de permetre que tothom que s’involucri participi també en la presa de decisions de com serà el funcionament general d’aquesta botiga.

Per ara s’ha creat una associació, i queda oberta per discutir més endavant la possibilitat que es passi al format jurídic de cooperativa de consumidors. En tot cas, es preveu que la botiga estigui en funcionament durant el mes de novembre, tant bon punt es trobi un local i s’habiliti l’espai. Mentrestant continuen amb la tasca de difusió i de captació de nou socis.

El projecte no té ànim de lucre, és un servei a les famílies que de forma mancomunada aposten per un model de consum més sostenible on es promogui la despesa

De fet, la primera crida ha estat un èxit i ja n’hi ha un gruix de 50 socis que permetrà que s’iniciï l’ecobotiga. Calculen que necessiten uns 32 mil euros per fer-la rutllar, i s’ha acordat que les sòcies se’n facin càrrec, ja sigui avançant uns diners o bé avals que permetin la posada en marxa. La quota dels socis s’ha situat en els 12 euros mensuals. «El nostre objectiu és que siguem 100 socis», apunta el Joan, de cara a arribar a un punt òptim de sostenibilitat. L’altre ingrés a banda de la quota mensual, és el marge que s’establiria per sobre del preu dels productes, adquirits de forma directa amb els productors, i que rondaria el 15%. «El projecte no té ànim de lucre, és un servei a les famílies que de forma mancomunada aposten per un model de consum més sostenible on es promogui la despesa», explica el Joan; aquí s’apunta a un marge comercial petit, i que a mig termini suposaria que les famílies estalviessin amb les seves compres.

«Plantegem aquesta ecobotiga sense ànim de lucre, com un servei a les sòcies que volen consumir producte ecològic i alhora donant suport als productors locals, de la comarca», expressa el Marc. Això sí, el projecte ha de ser «viable econòmicament, i entre d’altres, que descarregui la tasca quotidiana de portar la botiga i els proveïments, l’atenció als socis, i l’administració, a tres persones que hi treballarien professionalment».

A partir d’aquí, la botiga funcionarà com altre grup de consum però més extens. Els impulsors s’emmirallen en experiències reconegudes i d’èxit, com ara La Magrana Vallesana a Granollers, El Brot a Reus, o La Ortiga de Sevilla, que recentment van ser-hi a Terrassa per compartir el seu mode de funcionament juntament amb altres cooperatives. Hi ha un projecte similar a Sabadell que també es troba en una fase inicial.

Pel que fa a l’organització, l’assemblea de socis serà l’òrgan màxim de decisió de l’associació. El passat juliol es va escollir la junta de socis que regirà el funcionament quotidià i les decisions més immediates a prendre. També s’han creat comissions, entre les quals les d’administració, la de comunicació, i la de recerca i contacte amb proveïdors. Aquesta es preveu que aglutina bona part de la feina, i serà la base de l’èxit d’un projecte d’aquestes característiques.

De seguida, es farà la recerca d’un espai a llogar i a on instal·lar la botiga. Serà preferiblement en un lloc cèntric de la ciutat i accessible. La planificació hi és, també moltes ganes i il·lusió, i com no, la necessitat de dotar la ciutat d’un espai que aposti de forma decidida per un altre tipus de consum.

«Volem crear un mercat alternatiu, des de la producció fins el consum final»

La idea de fer una ecobotiga es començà a gestar al PIC Vallès, una plataforma de grups de consum i pagesos nascuda el 2013. «Vam fer un treball de diagnosi de la comarca, amb gent de Terrassa, Sabadell, Cerdanyola, Matadepera, i Castellar, ens ajuntàvem unes 15 cooperatives de consum i altres tants pagesos de la zona», reconeix Marc Montlló. «Vam veure que hi havia molta manca d’informació sobre com funcionen aquests grups i sobre com participar-hi, i a l’hora una manca de visibilitat. Precisament d’aquesta necessitat de donar-se a conèixer, va sorgir la Fira Agroecològica, celebrada en dos moments a l’any, a Terrassa i Sabadell, «com un espai per mostrar l’activitat agroecològica de la comarca, a més de ser un lloc de trobada i d’entesa».

En Joan Pi afegeix una altra valoració per arribar a plantejar-se una botiga ecològica: «observem i ens expliquen que les cooperatives de consum, tal com van néixer fa uns anys, es troben estancades. Aquí a Terrassa la Coope Candela fa temps que té un debat intern, hi ha la sensació de que anem perdent força; no volem ser només plataformes de consum, sinó que volem avançar».

OLYMPUS DIGITAL CAMERAForen els anys de l’esclat de les cooperatives de consumidors arreu, «hi havia una demanda de producte ecològic que no es podia satisfer, i d’aquí sorgiren les coopes». En marc apunta: «es produeix un moment clau quan neix la certificació CCPAE (de producció agrària ecològica, expedit per la Generalitat), des del consum crític ens diem que hi ha alguna cosa que no ens agrada gens. Per això nosaltres preferim parlar d’agroecologia, que té en compte els criteris ambientals, socials, i econòmics». El Joan insisteix en què «si només parléssim de productes ecològics ens dissoldríem i aniríem als súpers a comprar», en canvi, «volem mantenir la filosofia de participació, de cooperativisme, i de consumir producte de proximitat!», apunta la Laia.

El Joan incideix en aquest punt: «fa 16 anys que vam començar com va coope, després arribà un boom, i arribem a tenir llista d’espera per entrar. Hem anant vivint però que al dia a dia la participació va a la baixa; el perfil ha canviat, abans érem un grup de gent jove, ara són famílies amb nens». A més les grans superfícies munten petits supermercats als barris oferint cada cop més producte ecològic. I també els pagesos fan venda directa. Ve el tsunami del producte ecològic barat», avisa. «I volem defugir del model de capitalisme verd!», assenyala el Marc, qui insisteix en què «si vols fer un consum crític en alimentació i higiene, a Terrassa no hi ha res, t’has de fer tu mateix la ruta pel Vallès».

En aquest punt, assenyalen que «per sort s’han trobat les persones interessades en fer un projecte professionalitzat, en aquest cas el Marc i la Laia. A més que hem detectat la necessitat, la coope a mig termini és inviable, continuaria existint segur, però només amb el grup dels irreductibles».

De fet, el criteri de créixer i arribar més lluny els ha portat a impulsar aquesta ecobotiga. «Tenim la voluntat per fer un canvi d’escala. Pensem que és millor professionalitzar-nos per tal d’oferir un servei de qualitat, i que sigui una mica més còmode, sobretot que funcioni bé». I matisa el Marc, «la participació ha de ser clau en el projecte, però també ha de ser voluntària».

Un altre punt clau per decidir-se a encetar aquesta ecobotiga ha estat l’empenta de l’economia solidària, i el discurs de fer una nova economia. «Sentim la necessitat que a la ciutat surtin projectes cooperatius i que es vegin a primera vista», manifesta el Joan. «Falta molta visibilitat de projectes que no tenen el benefici com a primer valor, i que en canvi ajudin a construir comunitat, a protegir l’entorn i la pagesia».
La filosofia que impregna al projecte encetat ho resumeix així en Marc: «el que volem com a consumidors és apoderar-nos del canal de comercialització i fer-nos-ho propi, i crear un mercat alternatiu, des de la producció fins el consum final».

«Si a més tenim al darrere organitzacions fortes, de 200 famílies o més, podrem fer projectes més forts, com ara treballar amb AMPES, o bé pactar amb els productors que els envasos siguin biodegradables», apunta el Marc com a finestres d’oportunitats. Tot plegat, es tracta de «ser més eficient i tenir més impacte social».

Miquel Gordillo

Related Articles

Deixa un comentari

Enquesta sobre Malarrassa
foto diari octubre Respon aquesta enquesta i ajuda'ns a millorar! L'enquesta és totalment anònima. Dedica només 5 minuts del teu temps a respondre a aquest qüestionari.
SEGUEIX-NOS A TWITTER