[Miquel Mallafré] Quina unitat?

No Comment

Curiós país és Espanya, el lloc on per a molta gent és més important una ambigüitat conceptual com: “la unitat d’Espanya”, que no pas una realitat palpable i inqüestionable com és la de “milers de milions que s’han destinat dels recursos públics per beneficiar una minoria selecte”. Els favors a familiars de càrrecs públics i els plecs de condicions redactats per adjudicar obres i concessions públiques en detriment de tota la ciutadania, ha estat una cosa tan habitual com el cafè que ens prenem tots els matins.

No crec que Espanya sigui insofrible per a tots aquells que estimem la llibertat. El que és insofrible és el poc nivell intel·lectual dels polítics, el que és insofrible és el periodisme que ens arriba, el que és insofrible són els salaris baixos que es paguen, el que és insofrible és que no es protesta per res, el que és insofrible és la situació precària del món laboral, el que és insofrible és el gran amor de molta gent a la desinformació, el que és insofrible (terrible diria) és veure a tot un Estat en mans del franquisme més ranci, el que és insofrible és el patriotisme reduït a toros i futbol com a benzina per alimentar als intel·lectuals del: “a por ellos, oe” i, el que és insofrible és l’amor que hi ha a tota Espanya per simplificar les idees i les coses.

Catalunya no se’n va, porten molt de temps fent-la fora, és més ara ja han aconseguit que no hi sigui. A Catalunya l’ha fet fora tot el seguit de desgoverns que només han sabut estar amb les majories absolutes i que quan han hagut de fer política i negociar, han demostrat la seva incompetència ja que només han sabut treure la piconadora. A Catalunya el president Pujol li va fer molt de mal durant vint-i-quatre anys.

botomalarrassa

Catalunya se n’ha anat gràcies a tota aquella gent que la ha posat a parir, que han demanat boicotejar els seus productes, que els han menystingut a base d’infàmies i que com ara criden energumènicament “a por ellos”.

Els Governs de l’Estat han actuat de la mateixa manera que ho fa tota aquella gent que per referir-se a la seva parella, parlen de “meva o de ningú” i com que realment no és seva, la maltracten. És incongruència pura, és ignorància en estat sòlid. El veritable amor és llibertat per a que l’altre pugui escollir. El demés se’n diu egoisme (colló semblo el correu de l’esperança). La democràcia s’exerceix sempre des de baix cap amunt i és la gent la que ha de decidir el que fer amb el seu futur.

La Constitució va ser un pas de gegant, si ha fracassat és perquè no s’ha sabut posar al dia, i encara menys després d’una situació política i econòmica tan dura com la que es continua vivint. La culpa és dels darrers governs, la d’un partit podrit i uns mitjans de comunicació obscens. La gent que la va fer, van fer l’esforç (en aquell moment) d’adaptar el franquisme a una cosa una mica més d’acord amb els temps que corrien. Progressisme, potser? Ara, ja no hi ha on desviar la mirada i la solució de cegar-nos no té cap mena de futur. Podem veure a tots els salvapàtries manifestar la seva vergonya del que està passant a Catalunya a base d’ignorància extrema, sobretot pels que tenen família a Catalunya, en definitiva dels que no coneixen altre realitat que la que li diuen els mitjans afins. L’error històric ha estat no saber trencar definitivament amb el règim anterior, han passat 40 anys per fer els deures i, enlloc de d’arreglar-ho han anat encara més enrere i contra l’esdevenir de la Història.

Si Catalunya no pot expressar-se sense cap més condició que el compromís d’arribar a un acord on pugui cabre tothom i deixem enrere el cadàver moribund de l’Espanya eterna i sense més raó que la de la força, estem avocats a una altre lamentable situació. Aquí no es tracta, doncs, de fer una cosa que no s’ha fet mai, Catalunya ha d’expressar-se i rebre el resultat sense més condicions que el compromís d’arribar a una fi on hi càpiga tothom i deixar enrere el malalt moribund i sense cap altre raó de viure que la força.

miquel mallafré

Related Articles

Deixa un comentari