[Isaac Albert] Seguim!

No Comment

Quant la realitat ens reclama prendre partit, quant la vulneració dels nostres drets es fa palesa en la intransigència d’un govern repressor, quant la senzilla voluntat de decidir el nostre futur democràticament vol ser impedit, no deixem que la incertesa ens prengui la calma, aixequem la vista i no perdem de vista els ideals que ens mouen.

Llegia unes declaracions de Manolo Garcia que, posicionant-se a favor del Dret a Decidir, deia que el món era millor amb Lluís Llach i Jona Manuel Serrat que sense un o cap dels dos. No només hi estic absolutament d’acord, sinó que no entenc com algú no pot estar-hi. Aquesta simple reflexió és una clara declaració d’intencions i un posicionament polític que ens dibuixa un far en els moments transcendentals, de màxima expressió, esperança i il·lusió en què estem immersos.

Quan fa 86 anys el president Francesc Macià proclamà la República Catalana, aquesta tenia sobre la taula molts problemes pendents de solució: la transformació d’Espanya, el reconeixement de la plurinacionalitat, l’autoritarisme de l’Estat, la separació de poders, la separació de l’Església i l’Estat… Problemes que, en molts casos, venien de molt enrere. Problemes que, Espanya, encara, increïblement, avui té sobre la taula.

botomalarrassa

Per a Catalunya, la república va significar esperança i il·lusió. Anys de progrés social, de creació cultural i de plenitud nacional. Dit això, però, no vull parlar del passat, sinó del present i del futur.

Molts, i des de fa molts anys, anem pel món com a catalans. La nostra forma de presentar-nos al món és com a catalans. Amb absoluta normalitat. No ens considerem, almenys jo no, nacionalistes. I sí!, majoritàriament “estem” (situació temporal, esperem…) independentistes, segons la meva opinió, per raons òbvies. Tot això té sentit i agafa valor perquè té molt a veure, amb un profund sentiment republicà.

Quan parlo de projecte republicà no parlo de l’antidinàstica, no parlo d’una obsessió ni de fer una crítica més o menys àcida i divertida d’una família reial… Ja sabem, perquè és evident, que això d’heretar els càrrecs per sang és, pel cap baix, antidemocràtic… Parlo de valors republicans, parlo de valors que van representar, representen i representaran, ahir, avui i demà, la concepció d’una societat moderna, culta i igualitària en drets i deures. Parlo d’una concepció de la ciutadania no basada en la sang, sinó en la lliure voluntat de ser catalans.

Penso, sense cap mena de dubte, que parlar avui de l’ideari republicà no és mirar enrere, sinó mirar endavant i participar d’un projecte engrescador, obert a tothom i sense exclusions. Un projecte clarament república, no ètnic, basat en valors cívics, ciutadans i d’integració, on ser catalans no és una herència sinó una lliure elecció i depèn únicament de la nostra voluntat democràtica. Som radicals. Sí, sí. La proposta és radicalment democràtica, i es basa en la sobirania i en la millora del benestar. Parlem d’independència, i parlar avui d’independència, parlar d’un estat català, és parlar d’un futur ple de sobirania nacional per poder viure millor. Parlar de l’1 d’Octubre, és parlar de democràcia i del dret a decidir. És parlar de la voluntat de construir un projecte compartit, on no hi sobra ningú, on tothom ha de tenir el seu espai, on tothom hi cap, on ningú ha de deixar de ser el que és per ser català, amb la lliure voluntat de ser catalans i de viure millor.

L’1 d’Octubre és això… Tenim el present immediat i el futur del país a les nostres mans. No ens podem deixar prendre la democràcia ni la llibertat perquè són les millors eines que tenim per construir aquest país millor. Estem fent coses extraordinàries que molts pensaven que no podríem fer, i estem donant la cara, ens mantenim ferms i som fidels al mandat democràtic que ens han donat els ciutadans. Ara és l’hora que tots junts exercim aquests drets democràtics i votar l’1 d’Octubre.

Som un poble, un únic poble, amb un tresor excepcional. Un projecte de futur que ens fascina i commou: La construcció d’una nova república catalana del segle XXI i en la que el servei a l’ésser humà sigui la nostra raó de ser.

Isaac Albert i Agut, portaveu ERC-MES a l’Ajuntament de Terrassa

Related Articles

Deixa un comentari

Enquesta sobre Malarrassa
foto diari octubre Respon aquesta enquesta i ajuda'ns a millorar! L'enquesta és totalment anònima. Dedica només 5 minuts del teu temps a respondre a aquest qüestionari.
SEGUEIX-NOS A TWITTER