[Pere Roca] L’1-O a Terrassa. Una visió.

No Comment

«Després de Sabadell, vindran cap a Terrassa, i aniran pujant», «ara vénen cap aquí», «han anat a fer guàrdia per avisar si veuen furgonetes entrant per la carretera»… Els rumors, a les llargues cues matinals dels col·legis electorals de Terrassa, anaven que volaven. Però ningú s’acovardia. Els vídeos de Sabadell eren els més comentats, la gent se’ls passava i els deixava veure al del costat. La solidaritat es contagiava, els desconeguts eren aliats. Hi havia igualtat col·lectiva. I molt important: a Terrassa la gent de cada col·legi corresponia exactament amb el tipus de gent que viu a cada barri. Res no era postís. Les persones que hi havia defensant l’IES Cavall Bernat eren veïns de l’institut. La gent que es concentrava davant l’escola d’adults Ramon Llull eren la gent que hi viu a prop. L’Escola França, el casal de la gent gran de Ca n’Aurell…

botomalarrassa

La imatge era coherent amb cada barri. L’estètica, que compta moltíssim, era perfecte, lligava. No hi havia res d’estrany, cap pancarta, cap element extravagant. El barri, la gent, els edificis del barri, el decorat pertinent. Heus aquí l’èxit que ha atret a estrangers i equidistants. La força de la jornada és que no hi havia disfresses, no hi havia banderes, no hi havia samarretes grogues, no hi havia pancartes ni senyals del «sí». La gent, amb la família, amb els nens i amb els avis, tenia l’aspecte de la societat civil, l’aspecte popular que hi ha en qualsevol jornada electoral. Aquest va ser l’èxit, i a Terrassa, alliberada de càrregues policials i fotos de tensió, fou la imatge que va prevaldre per damunt de tot, que va convèncer als qui passaven per davant dels col·legis i no hi entraven, als curiosos, als escèptics. Ningú podia negar que si «la societat civil» és alguna cosa, aquell diumenge es veia perfectament.

Per fi s’ha aturat el folklore processional del moviment independentista. Per fi aquell infantilisme del «kit de la diada» i les sabates estelades ha deixat lloc a l’autèntica mobilització popular, l’autodefensa, l’organització espontània. Les revoltes generals i les insurreccions particulars, no es fan a través d’una inscripció a un registre web, ni a través d’un hashtag al twitter. No tenen res a veure en passar un dia festiu amb la família a Barcelona gaudint d’una permormance acolorida. El mecanisme revolucionari té molt més a veure amb el Referèndum d’autodeterminació de Catalunya que es va celebrar el passat 1 d’octubre del 2017 al nostre país. Ara sí; el govern i la gent s’han alçat plegats.

Pere Roca

Related Articles

Deixa un comentari

Enquesta sobre Malarrassa
foto diari octubre Respon aquesta enquesta i ajuda'ns a millorar! L'enquesta és totalment anònima. Dedica només 5 minuts del teu temps a respondre a aquest qüestionari.
SEGUEIX-NOS A TWITTER