AV de Sant Pere denuncia: compromisos incomplerts, i van més de 30 anys

No Comment

AV de Sant Pere denuncia: l’Ajuntament no dóna resposta a cap instància


Imatge o fama a banda, el barri de Sant Pere té encara problemes d’urbanisme i infraestructures greus. Alguns, apunta el president de l’AV Pere Martínez, s’arrosseguen des dels anys 80 i abans. El pitjor de tot, emfasitza, és que «l’ajuntament ni contesta les instàncies, és una vergonya que una instància que passa per un registre i que tenen l’obligació legal de contestar-la, no tingui cap mena de resposta, ni una sola instància».

Preocupa molt al veïnat el problema dels carrer Transversal amb Roca i Roca, que s’havia d’obrir, tal i com va ser aprovat en el Pla General del 1983. Es van expropiar 8 cases i la gent va haver de canviar de residència, fins i tot de barri. A hores d’ara, encara no s’ha fet res. Però les cases han esdevingut, denuncia en Martínez, un problema de salut pública i seguretat ciutadana. Després de denunciar davant el Síndic de Greuges, el juliol passat l’ajuntament va fer un gest i avisà que al setembre farien una intervenció. Això encara no ha succeït. «De fet, parlen i diuen, però no fan mai res», sentencia en Pere. A més, ara ja fins i tot es posa en dubte la decisió d’obrir el carrer.

Al Consell de Districte, tot i ser representants veïnals reconeguts, diu en Martínez que són menystinguts: «no ens fan cas quan requerim resposta o plantegen queixes; ens diuen que els denunciem o els portem al Sindic».

botomalarrassa

El clavegueram, per altra banda, en general bastant antic, «està la majoria molt malament». En el cas del carrer Independència, per on passen des de fa temps alguns autobusos pesants que mai abans ho havien fet, hi ha infiltracions en diverses cases. Admet, de totes formes, que les filtracions podrien ser també conseqüència de les obres del metro, que van segellar pous d’aigua. En qualsevol cas, «hi ha cases amb greus problemes i cal mirar i solucionar».

Com a altres barris o quasi tota la ciutat, segons denuncia fa molt de temps la FAVT, aquí també la neteja seria un greu problema, segons en Pere, amb punts negres, especialment a cantonades; i el president de l’AV ho diu des de la pròpia experiència: «És increïble, estem pagant els impostos i la recollida, però no hi ha manera de que ho solucionin».

Preocupa especialment al barri el problema amb el Mercat del Triomf. Segons el dirigent veïnal, «se’l volen treure de sobre». Després d’intents diversos per reanimar la seva activitat, sense resultats prou bons, i de fer unes obres de restauració que «han quedat malament i a mitges, aparentment per haver pres mides equivocades i fer errors de càlcul, ara volen que sigui el mateix personal de les paredes qui es faci responsable».

Això de les obres fetes malament afectaria «la major part d’obres al barri», informa en Pere amb indignació i un punt d’impotència, tot citant el cas del carrer Transversal, el de la carretera Matadepera i el carrer Sagunt. «No es fa responsable ningú, i després vinga pagar afegits i pegats».

Al Parc del Nord, altre cas, van fer els passadissos per vianants, plantant arbres al costat que, ara, estan aixecant-los. A banda la destrossa dels passadissos, informa, la gent gran s’estaria entrebancant i caient. I parlant de places i parcs, les denúncies per «l’ocupació» de les mateixes que estarien fent els gossos no estan tenint cap resultat, no s’estarien posant en pràctica les ordenances i, segons en Martínez, «la gent no pot anar».

Façana principal del Mercat del Triomf. Foto PV Façana principal del Mercat del Triomf. Foto PV

Trànsit i aparcaments, és altre problema històric que s’hauria agreujat amb el temps. «A més de no posar solució, van eixamplar les voreres; i cada dia passen més camions per la plaça. El bus que baixa per Bartomeu Amat queda bloquejat molts dies, perquè passa amb calçador, com tots els camions de la Sirena, Area Guissona i Talló, amb problemes per passar, tocant cotxes i produint situacions de perill».

D’altra banda i després d’anys de demanar un parking, arribaren a un acord amb l’ajuntament per fer-lo a partir del 2005. Era un compromís amb veïnatge i comerciants, però encara no ha passat res i no hi ha cap notícia.

Preocupa especialment al barri el problema amb el Mercat del Triomf. Segons el dirigent veïnal, «se’l volen treure de sobre»

Finalment, el president de la AV del Barri de Sant Pere informa sobre un altre tema que sembla també impossible de solucionar, tot i afectar directament un grup de famílies que «viuen en condicions infrahumanes». És el cas dels pisos d’en Prunés i el Torrent de les Bruixes (l’original), circumdat pels carrers d’Ègara, Emili Badiella i Ample.

Els pisos estan construïts en un lateral del torrent, un veritable barranc del que no es veu el fons, tot inundat de vegetació, rates i tota mena d’insectes. La solució prevista al Pla General del 1983, recorda en Pere, que era construir un mur a cinc metres dels pisos, separant-los del barranc, mai no es va fer. Però tampoc s’ha fet cap altra cosa. Ni tan sols el parking que reclamava l’AV per solucionar dos problemes d’una tacada.

Reivindicació, festes i gestió del Casal

L’associació veïnal del barri de Sant Pere es va legalitzar el 1978. En aquells temps, també en aquest en aquest espai cèntric de la ciutat les reivindicacions principals eren d’infraestructura i serveis.

Pere Martínez, president de l´associació veïnal del Barri de Sant Pere. Foto PV Pere Martínez, president de l´associació veïnal del Barri de Sant Pere. Foto PV

L’any 1980 la junta veïnal va elaborar un llistat de 37 problemes, «alguns de quals», recorda i alerta en Pere Martínez, llavors secretari, «encara avui no s’han resolt». El treball de l’AV, explica el mateix Pere, que al 1985 va assumir la presidència de la junta, fins avui («no hi ha qui vulgui assumir la responsabilitat», confessa) tenia dos fronts: primer, la reivindicació i, segon, la recuperació de cultura i festes.

Entre les reivindicacions hi havia el soterrament de la via del tren, asfaltar carrers l’enllumenat, la construcció de places i llocs d’esbarjo, així com de serveis bàsics. «Avui encara no tenim serveis per a la gent gran ni per als nanos», es plany: «tot i estar previst en el pla general del 1983, no s’han dut a terme». En Martínez creu que la raó ha estat l’especulació amb el terreny, «perquè és un barri que està de moda», donades la situació i característiques. De fet, encara hi ha zones per urbanitzar, com l’antic torrent de les Bruixes, un forat gegant quasi inaccessible tot inundat de plantes i arbrat.

L’associació va ser activa en la coordinació d’entitats a la ciutat, com demostraria el fet que van estar, junt amb l’AV del Segle XX, les impulsores de la legalització de la Federació d’Associacions Veïnals de Terrassa, l’any 1980. El propi Pere va ser escollir president llavors i ocupà el càrrec fins el 1991.

Pel que fa a la recuperació de les tradicions i de la festa major, el barri es va destacà. A més de la festa gran, també revisqueren la castanyada, el caga-tió i els reis, entre altres. En aquest context, nasqué La Papallona, una bestiola d’aigua encara molt viva i activa que el seu escultor, el Pep Ruiz, va regalar a l’AV. Més tard naixeria la colla de la Papallona, al 1993. I és aquesta mateixa colla qui, des de fa alguns anys, s’encarrega d’organitzar la festa major del barri.

Finalment, des de fa ja 14 anys, l’entitat assumí la gestió del casal del barri. «Som un dels pocs barris que fem la gestió d’un casal municipal, tot i els molts problemes que posa l’ajuntament», denuncia el president de l’entitat, «i és un casal molt viu, encara que petit i amb poques sales».

Avui, la junta està constituïda per 7 persones, 2 homes i 5 dones, entre 40 anys i 65, que porten la feina endavant. La darrera assemblea va reunir 200 sòcies, omplint l’aforament de la sala d’actes. Una xifra que indica, com a mínim una gran atenció, tenint en compte que el nombre total és de 650 sòcies. Cal considerar, de totes formes, que per fer els cursets i activitats que ofereix el casal, les persones han d’associar-se a l’entitat.

Pel que fa a les perspectives de futur de l’AV, en Pere Martínez veu la situació «fotuda». Afirma que les administracions, «totes, posen cada vegada més pals a les rodes, pretenent que funcionem com empreses, quan el que fem és voluntariat». Per la gent, no veu problema, al contrari «la veig encantada. De fet acabem omplint un buit, però si ens compliquen molt la vida, no podrem aguantar».

Pep Valenzuela

Empresa o voluntariat?

El casal de barri de Sant Pere és un dels pocs casos en què la gestió la fa l’associació veïnal. Els desacords i problemes amb l’ajuntament, però, han estat sempre presents en aquest 14 anys de treball. «Era un repte per nosaltres trobar espais per a què tothom pogués fer activitats», explica en Pere Martínez. I tot i els problemes, «ha anat molt bé, però cada vegada posen més pegues econòmiques i burocràtiques».

Pateixen problemes d’infraestructura des del primer dia. Com ara l’aire condicionat, amb defectes varis i «en 14 anys encara no funciona bé». Assegura que passen empreses, però «només han fet pegats». El manteniment del dia a dia, afirma, el fa la pròpia gent de la junta.

Això de banda, amb les retallades de la crisi l’aportació econòmica de l’ajuntament es va reduir «moltíssim», de manera que van haver d’inventar per poder continuar pagant la consergeria i la neteja. L’Administració els demana que contractin més barat. Els proposen, per exemple, “contractar gent amb discapacitat”.

De moment, resisteixen. Les finances del casal, a banda la part de l’ajuntament, surten de l’activitat que es genera, «que és el que demana la gent», fonamentalment cursos. Les persones interessades es fan sòcies de l’AV i amb les quotes es paguen els cursets. «Aquesta és l’única possibilitat que et deixen. Com activitat econòmica seria impossible, no som una empresa». Així, “els usuaris dels cursets són socis de l’AV i se’ls ofereix el servei”.

En Pere argumenta que aquest és «un servei que manca a tota la ciutat», és orientat a donar suport a la gent que ho està passant molt malament, que estan a l’atur, la que no arriba o arriba malament a final de mes, gent gran que està sola a casa també.

Fan cursos d’anglès i francès per conversa, «ve molta gent gran que treballava amb idiomes i no vol perdre’l, i fan això». Hi ha també de manualitats vàries, en general per a senyores de casa; també de ioga. Però els més concorreguts són els d’informàtica, amb tres nivells diferents, des de l’aprenentatge més bàsic.

Actualment, tenen unes 300 persones usuàries. Per aquesta voluntat de servei, emfasitza, el calendari dels cursos és com l’escolar, d’octubre a juny o juliol, «la gent sap que té tot l’any programat, i no només tres mesos.

Clar que, com es deia al principi, els problemes són molts i ara, alerta, sembla que si volen continuar fent aquesta feina s’hauran de presentar a concursos pels equipaments, competint amb empreses privades de qualsevol mida.

Pep Valenzuela

Related Articles

Deixa un comentari

Enquesta sobre Malarrassa
foto diari octubre Respon aquesta enquesta i ajuda'ns a millorar! L'enquesta és totalment anònima. Dedica només 5 minuts del teu temps a respondre a aquest qüestionari.
SEGUEIX-NOS A TWITTER