L’escola Cultura Pràctica estrena un mòdul innovador d’educació econòmica

No Comment

Economia alternativa, classe a Cultura Pràctica setembre 2017Després de tres anys fent el curs Educació Financera a les Escoles de Catalunya (EFEC, organitzat per l’Institut d’Estudis Financers amb col·laboració amb els majors bancs del país i la Generalitat), a l’escola Cultura Pràctica van decidir prescindir del mateix, tot considerant que «el contingut no era adequat per l’alumnat», explica la Maite Màrquez, actual cap d’estudis d’aquesta escola concertada.

Primer, pels serveis sobre els quals informa, lluny de la vida del ciutadà mitjà; segon, perquè tot plegat fa referència a un sol model de finances i economia, «només consumisme, sense alternatives», subratlla. A més, afegeix, «en la situació de crisi que hem viscut i en la qual encara estem immerses, els continguts estan molt allunyats de la realitat mateixa de l’alumnat. D’altra banda, les persones que havien impartit els cursos, recorda, eren totes «del món de la banca sense esperit pedagògic».

Amb l’arribada a l’escola del professor Fèlix Pardo, llicenciat en Filosofia i experiència i estudis en i sobre el món del cooperativisme i l’economia social i solidària, van trobar que valia la pena elaborar un projecte propi alternatiu, més complet i plural. Després d’un mòdul de prova de dues sessions realitzat el curs passat, ara s’estrena un mòdul pilot, de 5 sessions i molt més complet.

botomalarrassa

Les dues sessions de la primera prova oferien una panoràmica en què s’incloïa una «perspectiva plural i crítica», no limitada a dir productes financers de la banca convencional o la relació amb la clientela, sinó «contextualitzant les activitats financeres en el sistema, parlant també de possibles fraus i abusos; i, sobretot, oferir coneixement d’alternatives». Es va presentar la banca ètica, la moneda social i el mercat social.

L’alumnat de 4rt al que va dirigit el mòdul van descobrir un món nou, explica en Fèlix Pardo. Molts no havien sentit parlar mai de moneda social o de banca ètica, desconeixien tot del cooperativisme.

Aquesta introducció va permetre saber que les papereries i llibreries Abacus són cooperativa, com la terrassenca Alternativa3, de comerç just; que existeix una banca ètica i cooperativa com Fiare o Coop57. «Van poder visibilitzar un nou sector econòmic, abans invisible, amb propostes per construir un mercat social alternatiu al capitalista».

Aquest curs, s’estrena el mòdul de cinc sessions, les mateixes hores que utilitza l’EFEC, i es farà en un dels trimestres, emmarcat en un projecte d’aprenentatge per projectes, per crear-ne un sobre el mercat social a Terrassa. Informa Pardo que s’han de crear grups cooperatius per investigar. L’educació financera serà una de les formacions, però al mateix temps desenvoluparan un projecte d’utilitat a la comunitat.

Concretament, identificar i mapejar el conjunt de cooperatives de tot tipus i associacions d’economia social que hi hagi a la ciutat. Hauran d’entrevistar i conèixer les persones, les experiències, els locals i condicions. Això contribuirà immediatament al projecte Pam a Pam, una iniciativa per elaborar un mapa complet de l’economia social i solidària al país impulsat per la XES i Setem. Però amb aquesta comunicació, subratlla en Fèlix, l’alumnat podrà saber pràcticament que «hi ha més opcions a part de l’empresa mercantil, que el consum no és només el del mercat capitalista, o sigui obrir la seva visió i coneixement del món econòmic i que vegin que és una sortida més, tant laboral, com d’estalvi o consum.

D’altra banda, afegeix l’idealitzador d’aquest mòdul, el fet de ser professor de Socials i de Cultura Clàssica i Història de l’Art, assignatures aparentment sense connexió directa amb l’economia, permet oferir una altra perspectiva que enriqueix i completa: «Perquè l’economia no és una ciència exacta, per més que es pretengui axiomàtica, o pretengui que els fets que tracta són neutrals, això és fals. L’economia és plena de dogmes i fal·làcies». La filosofia, assegura, sent respectuosos, pot aportar «comprensió del sentit i dels significats, coses que acostumen a oblidar els economistes, perdent capacitat de contextualització i coneixement en profunditat».

Pep Valenzuela

Fèlix Pardo: el mòdul respon a la perspectiva de l’economia social i solidària

Fèlix Pardo. Foto PV Fèlix Pardo. Foto PV

Aquest taller, declara en Fèlix Pardo, «és una experiència nova, un mòdul pilot que no s’havia fet mai, però que, òbviament, es nodreix d’experiències i treballs previs», com el citat curs d’ADICAE, un altre elaborat per la banca Fiare, específicament per a professorat d’economia i educació financera. Encara un altre d’Economistes Sense Fronteres. D’altra banda, la Plataforma per una Educació en Economia Crítica (PLEEC) prepara també uns materials i propostes. També el Coop57 ofereix xerrades i sessions informatives i formatives.

Insisteix, en tot cas, en el caràcter de «proposta integral que no existia com tal, sense menystenir, insisteixo, els treballs existents, sense els quals no seria possible aquest». Fèlix emfasitza que ha estat un aprenentatge del cooperativisme, que «té una ànima constructora i una crítica». Si et quedes només amb la part crítica et sents incomplet, assegura, «cal passar a la construcció, amb totes les dificultats de posar-se d’acord diferents posicions i experiències; és difícil integrar, organitzar i fer un producte, però ho estem intentant i aquesta és una aportació».

Aquesta proposta, que caldrà millorar, afegeix, ja és un pas endavant, «hem fer tot un projecte» que ara, a més s’ofereix a una iniciativa en curs que es va engegar l’estiu passat: la Taula de Professor per l’ESS, una experiència que està dinamitzant l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental.

«Crec necessari crear un grup de treball i intercanvi d’informació que permeti a l’Ateneu arribar a les escoles per donar sessions o xerrades sobre els temes, o assessorar en la creació de cooperatives d’alumnes». Defensa la necessitat de potenciar la recerca i l’elaboració de materials per compartir, que puguin ser la base per a construir una proposta educativa des de l’FP al batxillerat i els cicles formatius i que «tothom pugui donar la seva millora als productes i oferir-lo com a unitats didàctiques».

Pep Valenzuela

Models de finances i economia, també els alternatius que ja són realitat, i moltes propostes més

Els continguts bàsics de les 5 sessions del mòdul d’educació econòmica i finances. 5 sessions.

1: Introducció a les finances. Preguntes sobre l’estat de la qüestió, què saben de finances, continguts bàsics. En aquesta introducció, informa Pardo, ha estat de molta utilitat un material de l’associació ADICAE (de consumidors crítics, responsables i solidaris). Es presenten algunes aplicacions d’educació financera, així com jocs, que permeten vincular emprenedoria social i matemàtiques.

2: Introducció a l’economia. Sistemes econòmics i transicions dels sistemes. Canvis del sistema capitalista. «Els alumnes veuen que no es pot parlar d’economia i sistemes econòmics en singular sinó en plural, que hi ha moltes economies, tant en l’actualitat com històricament», destaca el professor. Es fa un estudi de les transformacions del sistema capitalista i models, les noves conjuntures. Amb especial atenció a la finançarització de l’economia i els seus efectes sobre la producció i la vida concreta de les persones.

3: Aquí s’explica també l’economia social i solidària (ESS), que té un dinamisme, categories, mercat, objectius i finalitats pròpies, i que «pot ser alternativa i substituir l’economia capitalista, i de fet ja ho fa en determinats espais i àmbits».

4: Simulació del funcionament de les finances, implicacions per a la vida i els drets de les persones. Supòsits pràctics de finances a partir de preguntes de les proves PISA (qüestionaris d’educació financera), buscant exemples propers per analitzar-los des de la doble perspectiva de la matemàtica i l’anàlisi financer, com per exemple la publicitat de productes que amb una trucada de telèfon ofereixen immediatament 500 euros.

5: Alternatives al model hegemònic actual. El mòdul està centrat en les experiències de la banca ètica, què és i quines hi ha a Catalunya; i la moneda social, orígens i casos de monedes socials a Catalunya i altres llocs de l’Estat espanyol, «conèixer una mica l’ampli mapa d’experiències per veure que això no és l’invent de quatre persones, sinó que funciona i té dimensió internacional».

Pep Valenzuela

Related Articles

Deixa un comentari

Enquesta sobre Malarrassa
foto diari octubre Respon aquesta enquesta i ajuda'ns a millorar! L'enquesta és totalment anònima. Dedica només 5 minuts del teu temps a respondre a aquest qüestionari.
SEGUEIX-NOS A TWITTER