Han passat ja 26 anys d’aquell 6 d’octubre de 1991, en què un grup d’assassins van matar la Sònia Rescalvo Zafra per la seva identitat de gènere.
En aquella època la transsexualitat era marginada i reprimida per la societat, alhora que ignorada pels mitjans de comunicació i la política. Les persones trans quedaven fora de la llei, sobretot les dones que sovint eren vinculades al món de la prostitució. L’assassinat de la Sònia va adquirir gran rellevància per ser el primer crim d’una persona transsexual a l’Estat, marcant un punt d’inflexió en el tractament públic dels crims d’odi i discriminació.
La lluita pels drets de les persones trans ha evolucionat fins al punt d’esdevenir una lluita social col·lectiva. Des de l’Ajuntament de Terrassa sempre hem treballat pel respecte mutu i la llibertat, i rebutgem qualsevol comportament transfòbic i totes les formes de violència que atempten contra les persones per ser qui són. És per això que, malgrat hagin passat 26 anys des d’aquell crim brutal, seguim recordant la Sònia i condemnant l’assassinat.
Com a regidora d’LGTBIQ faig una crida a la ciutadania a ser activa en la denúncia d’actituds LGTBIfòbiques que actualment proliferen més a les xarxes socials que al carrer. Lluitar contra la violència que permet l’anonimat de les xarxes és el nou escenari al qual ens hem vist avesats després d’anys de lluita al carrer. És per això que des de les polítiques públiques cal informar dels mecanismes legals existents per poder fer efectiva una lluita que ja dura massa anys. Des de l’Ajuntament de Terrassa hi estem compromesos i ho fem. És per això que som pioners en el foment del respecte per la diversitat sexual, afectiva i de gènere. Reiteradament, la ciutadania, entitats i institucions terrassenques hem demostrat el nostre rebuig i condemna envers la violència verbal, física, psicològica o qualsevol conducta o situació d’homofòbia, lesbofòbia, bifòbia o transfòbia.
Així doncs, recordar un cas extrem com va ser l’assassinat de la Sònia a Barcelona aquell 6 d’octubre del 91 per raó de la seva identitat, és una manera de dir prou. Prou al rebuig per la diversitat sexual, afectiva i de gènere. Prou a la discriminació i marginació. Prou a la violència verbal, física, psicològica o de qualsevol conducta o situació LGTBIfòbica.
Lluïsa Melgares Aguirre, Regidora LGTBIQ de l’Ajuntament de Terrassa
Deixa un comentari