Amnistia Internacional considera excessius els càrrecs de sedició contra Sànchez i Cuixart i demana suspendre la presó provisional

No Comment

El passat 16 d’octubre, la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela va decretar presó provisional per a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents respectivament de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d’Òmnium Cultural, acusats d’un delicte de sedició, en aplicació de l’article 544 del Codi Penal, en relació amb les protestes que van organitzar els dies 20 i 21 de setembre a Barcelona.

Segons la jutgessa, les protestes haurien intentat obstaculitzar una operació policial i judicial basada en una ordre judicial dictada per un jutjat de Barcelona, que va comportar el registre de diversos edificis oficials del Govern, amb l’objectiu d’impedir l’organització del referèndum sobre la independència de Catalunya el passat 1 d’octubre, declarat il·legal el passat 7 de setembre pel Tribunal Constitucional, i finalment anul·lat ahir.

Amnistia Internacional no qüestiona la decisió del Tribunal Constitucional sobre la llei de referèndum ni la seva aplicació, però considera que, si bé convocar a manifestants amb la finalitat d’impedir una operació policial lícita pot ser perseguit per considerar-se una alteració d’ordre públic, la presentació de càrrecs contra Jordi Sánchez i Jordi Cuixart per un delicte greu com és la sedició i la seva presó provisional constitueixen restriccions excessives del seu dret a la llibertat d’expressió i de reunió pacífica.

botomalarrassa

«Demanem a les autoritats que retirin els càrrecs de sedició presentats contra Jordi Sánchez i Jordi Cuixart i que posin fi immediatament a la seva presó provisional. La sedició és un delicte definit d’una manera molt general que abraça una àmplia varietat d’actes, i que a més pot comportar penes de fins a 10 anys de presó» ha declarat Esteban Beltrán, director d’Amnistia Internacional Espanya.

Resposta judicial desproporcionada, segons el dret internacional

En la seva decisió d’imposar la presó provisional, la jutgessa de l’Audiència Nacional sosté que els acusats no es van limitar a convocar una reunió pacífica, sinó que van actuar segons una complexa estratègia i un full de ruta per aconseguir la independència de Catalunya.

No obstant això, segons el dret internacional dels drets humans, el dret a la llibertat d’expressió i de reunió pacífica contemplen la possibilitat que les persones i les organitzacions de la societat civil expressin les seves opinions sobre el referèndum i sobre la independència en general en qualsevol moment i individualment o col·lectivament, fins i tot en el context de reunions públiques. «Les autoritats han de protegir el dret dels particulars a expressar la seva oposició a la sentència del Tribunal Constitucional i a organitzar reunions públiques pacífiques en favor del referèndum» ha declarat John Dalhuisen, director per a Europa d’Amnistia Internacional.

El dret internacional dels drets humans també permet als Estats imposar algunes restriccions a l’exercici d’aquest dret amb determinats finalitats legítimes, com protegir l’ordre públic, una operació legítima d’aplicació de la llei o la seguretat nacional, sempre que pugui demostrar-se que aquestes restriccions són necessàries i proporcionades a l’objectiu previst.

Però també d’acord amb el dret internacional, les restriccions de la llibertat d’expressió «per exercir la seva funció protectora […] han de ser l’instrument menys intrusiu dels que permetin aconseguir el resultat desitjat». Aquest requisit de proporcionalitat implica que les sancions penals, en particular les que donen lloc a privació de llibertat, constituiran sovint una restricció desproporcionada del dret a la llibertat de reunió pacífica i d’expressió.

D’acord als missatges que, segons la interlocutòria de la jutgessa, van publicar a les xarxes socials, així com per algunes de les declaracions que van fer durant els fets, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart van animar als manifestants a concentrar-se davant dels edificis oficials amb la finalitat d’impedir una operació policial legal, però no sembla que animessin als manifestants a utilitzar la violència, de manera que els actes esporàdics de violència comesos per manifestants, com els danys causats a uns vehicles de la policia, no haurien d’atribuir-se’ls directament ni indirectament a ells com a organitzadors de les protestes.

Related Articles

Deixa un comentari