Ahir dimarts 24 d’octubre, dins del cicle “Patriarcat, feminismes i masculinitats dissidents”, organitzat conjuntament per la Llibreria Synusia i el Grup d’Opinió d’Amics de les Arts, tingué lloc una xerrada i debat sobre masclisme. També de les anomenades “noves masculinitats”, estratègies que es poden dur a terme per contraposar aquest masclisme imperant en la societat actual.
Encara que el format no permeté un aprofundiment, l’acte va servir per donar una visió general i traçar unes pinzellades al voltant del tema. Per a l’ocasió, va participar i conduir la sessió Paco Abril, doctor i professor de Sociologia, i membre del col·lectiu Homes Igualitaris, vinculada a l’entitat estatal AHIGE (Associació d’Homes per la Igualtat de Gènere). Es tracta d’un grup el qual busca la igualtat real, i que proclama que “cada home és una revolució interior pendent”.
“El sistema patriarcal de dominació es manté sobretot per les pautes apreses que venen determinades per l’entorn familiar, la religió, o els mitjans de comunicació”
El ponent convidat plantejà en termes academicistes un recorregut global i ràpid del tipus de patriarcat en el qual vivim. Tot partint de què el sexe és allò biològic o físic, i que el gènere respon a una construcció social, afirmà que “a partir de les característiques pròpies del sexe es justifiquen les desigualtats, i per tant la supremacia del sexe masculí”, com ara la força, els atributs físics, etc. I com d’aquesta manera es fixen unes posicions determinades en l’estructura social, que fan que la dona hagi estat sempre en posició de subordinació.
Segons apuntà el professor Abril, les implicacions abasten les relacions de producció i en les de poder. Com un exemple paradigmàtic, la posició dominant dels homes en les administracions dels centres empresarials i també de les àrees de poder polític: només el 13% de dones tenen presència en les cúpules de poder. “Calen polítiques actives que transformin aquest panorama, encara que sigui amb discriminació positiva”, assenyalà el professor, com per exemple es fa a Noruega, on la presència femenina arriba al 45%.
“A partir de les característiques pròpies del sexe es justifiquen les desigualtats, i per tant la supremacia del sexe masculí”
“Encara els homes no ens estem incorporant a les tasques i cures reproductives”, lamentà també Abril, tot apuntat que les dones encara dediquen 4 vegades més temps a les feines domèstiques. Un altre àmbit en què es manifesten aquestes desigualtats es troba en l’esfera de les relacions sexuals i afectives, “només hem de veure el món publicitari, o la pornografia, on la dona segueix sent principal i purament un objecte de desig sexual”, deia Paco Abril.
Una de les qüestions que es pretenia abordar és com s’ha mantingut aquesta situació, que és deguda, asseverà Abril, “al sistema patriarcal de dominació”. Sobretot, en les pautes apreses que “venen determinades indistintament de l’entorn familiar, la religió, o els mitjans de comunicació, entre d’altres”. “Si pensem en la nostra infància”, deia Abril, ens adonem que les activitats del joc tenen una forta càrrega de gènere”.
Entre els presents, també s’avisà dels patrons que es tornen a viure entre els adolescents, una mena de regressió a recuperar valors de supremacia masclista i de subordinació de la dona. També lligat a l’auge de discursos xenòfobs, racistes i masclistes, que s’estan vivint a Europa i els Estats Units.
Estratègies per deconstruir la masculinitat tradicional passen,, en opinió de l’autor, per què revisem els nostres privilegis en tots els àmbits, els reconeixem, i aprenem a qüestionar-los. En aquest sentit s’emmarquen els micromasclismes, aquells comportaments quotidians de vegades subtils, molt inserits en la quotidianitat i que és necessari identificar per destapar-los.
El valor de l’experiència dels grups d’homes
“Costa molt que de molts homes surti l’interès en revisar tot això, estem en posició de privilegi i no interessa”, deia Abril en referència als grups d’homes, on aquests es troben per sí sols, per tal d’analitzar plegats i plantejar debats i accions per fer més efectiva la igualtat. “A més, determinats corrents feministes no veuen bé que els homes prenguin el protagonisme, ho consideren una revolució que ha de sorgir des de dones”. En tot cas, quedà clar en el debat que es tracta d’un camí interessant, del tot necessari i el qual cal explorar.
A nivell de les coses que es poden fer, “és possible dur a terme canvis socials”, el sociòleg destacà sobretot la importància de treballar amb els joves, ja que “és un moment clau en la construcció de les identitats”. Així com també en la investigació, la intervenció i l’activisme, a través de campanyes de sensibilització, i de polítiques de gènere per a homes. Com a altres tasques pendents, les dones sense escolaritzar encara arreu, o la divisió sexual de la feina foren assenyalades com a cabdals pel ponent.
La tercera i darrera cita d’aquest cicle, serà el proper 28 de novembre a la llibreria Synusia, on es parlarà de les paternitats alternatives i la coeducació, de la mà de l’Aharón Fernández Cuadrado, membre del Servei d’Atenció a Homes per a la promoció de relacions no violentes.
Miquel Gordillo
Deixa un comentari