Societat dividida, més desigual, precària i injusta

No Comment

S’ha parlat molt darrerament de la divisió de la societat catalana, de fractura social fins i tot. I no parlem de banderes. Tot i que aquest no és cap nou fenomen, després de l’esclat de la crisi la divisió s’ha agreujat molt i, com confirmen nombrosos estudis i anàlisi, encara empitjorarà. A un dels diaris barcelonins de major tirada s’afirmava que la “sortida de la crisi no s’ha aconseguit revertint les causes”, sinó limitant les seves conseqüències amb una “colosal injecció de liquiditat”, en favor dels grans, clar, al temps que fent reduir allò que en diuen el “cost del treball”, o sigui precaritzant sense límits les condicions de treball i, conseqüentment, de vida en general d’una part creixent de la societat. Algunes dades com a mostra, dades necessàries per enfrontar un problema que necessita molta política i molta democràcia.

L’OCDE adverteix que a Espanya perillen les pensions “decents”

Les desigualtats econòmiques i socials entre la gent gran corren el risc d’agreujar-se, segons conclusions d’un informe de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic), organització dels 35 països més «industrialitzats» per «promoure el creixement econòmic i social a tot el món», publicat a l’octubre.

Les desigualtats entre la gent gran creixeran en el futur, amb més riscos de pobresa a edats avançades, degut al ràpid envelliment de la població, afirma, però sobretot per factors com els recorreguts professionals “irregulars” de les noves generacions. Segons l’informe, les persones nascudes a partir dels anys 1960 ja no veuran cap augment dels seus ingressos mitjans respecto a anteriors generacions, com s’ha vist a la majoria de països en les darreres dècades.

Al temps que l’expectativa d’esperança de vida creix, incrementant la pressió sobre el sistema de pensions, la vida laboral ja està marcada per una major inestabilitat, o sigui atur i condicions contractuals més precàries, que repercuteixen molt negativament en les pensions.

Aquest és un escenari global. Però pel que fa a Espanya, en aquesta situació “serà particularment difícil garantir una pensió decent” a les persones amb baix nivell educatiu i a les dones, que pateixen una major precarietat laboral i de vida. L’informe destaca com especialment problemàtic en el cas espanyol que la mitjana d’atur continua el doble del que era abans de l’esclat de la crisi, sobretot pel que fa a la gent jove entre 15 i 29 anys. La «fractura generacional», conclou l’informe, s’ha fet més gran a l’Estat espanyol que a d’altres països de l’OCDE. A més, el problema de l’exclusió del mercat laboral afecta també als actius de major edat: la gent d’entre 55 i 64 anys amb ocupació és un percentatge del 49% en front del 59% de mitjana al conjunt de l’OCDE.

FMI adverteix de la pèrdua de poder adquisitiu de les pensions

Les prestacions patiran una erosió del 30% per efecte de la reforma del 2013, segons el Fons Monetari Internacional, tot i la «fortalesa» de l’economia espanyola.

Segons l’FMI la reforma de les pensions del 2013, que va anul·lar la pujada de les prestacions en funció de la inflació, permetrà contenir la despesa pública en aquest capítol, però serà a costa «d’una significativa reducció del poder de compra dels actuals i futurs pensionistes».

En el seu informe anual sobre l’economia espanyola, l’FMI pronostica que la pujada de les pensions públiques es limitarà al mínim legal del 0,25% «durant diverses dècades» (donat el desequilibri comptable que registra el sistema) i calcula que per això, al llarg d’un període mitjà de 20 anys de percepció d’una prestació de jubilació, aquesta perdrà el 30% del seu poder adquisitiu.

CCOO denuncia que més d’1,2 milions de persones treballen en precari

El sindicat denuncia que es paguen 5,45 euros a l’hora a l’hostaleria, repartidors de menjar a domicili, vigilants privats, dependents, reposadors, informàtics i treballadors d’ajuda a domicili, entre altres, que són alguns dels llocs de treball que pateixen majors taxes de temporalitat i unes condicions de precarietat salarial i d’horaris pitjors. Comissions Obreres calcula que més d’1,2 milions de persones estan afectades per aquesta situació, gairebé el 7% del total de la població ocupada, i que el salari mitjà és de 5,45 euros a l’hora. Especialment greu és la situació en el cas de les dones, les quals pateixen una major precarietat, concretament el 72% dels contractes a temps parcial estan firmats per dones.

En definitiva, conclou CCOO, un de cada 7 catalans i catalanes amb feina viu per sota del llindar de la pobresa. A Catalunya 1.655.000 persones viuen en una situació de risc de pobresa o exclusió social i d’aquestes, el 25% es troben en aquest risc per tenir una intensitat de treball baixa, segons denuncia, per altra banda, la UGT de Catalunya basant-se en dades d’IDESCAT, Enquesta de Condicions de Vida, Taxa AROPE (risc de pobresa o exclusió social harmonitzada), Catalunya 2016.

Concretament, la precarització del mercat de treball i el debilitament de la capacitat adquisitiva de les persones treballadores durant els anys de la crisi econòmica ha provocat que el 2016 a Catalunya 1 de cada 7 persones que estaven treballant no guanyaven els diners suficients per assegurar-se viure per sobre del llindar de la pobresa, el 14,1% de la població ocupada, percentatge que s’eleva al 56,8% quan es perd la feina i s’està a l’atur. En resum, durant els últims anys s’han anat deteriorant les condicions laborals de les persones treballadores, incrementant la incertesa sobre l’accés i manteniment al lloc de treball, s’ha reduït la protecció social mitjançant les prestacions socials, s’ha promogut unes condicions laborals pitjors que les d’abans i s’han abaixat els salaris i els ingressos de les famílies.

El risc de pobresa i exclusió social es dispara a Espanya

Entre 2008 i 2016 va augmentar més de quatre punts, xifra que situa l’Estat espanyol en el setè pitjor lloc de la UE, segons els últims indicadors publicats per l’oficina europea d’estadística (Eurostat), a mitjans d’octubre.

Encara que, suposadament, el pitjor de la crisi ja ha passat, el 27,9% de la població espanyola, uns 12,8 milions de persones, estaven el 2016 en risc de pobresa o d’exclusió social (eren 10,7 milions el 2008). El que vol dir, segons Eurostat, que o bé vivien en llars amb una renda disponible inferior al 60% dels ingressos nacionals mitjans –després d’impostos– o bé en llars amb baixa intensitat d’ocupació –on treballen menys del 20% dels membres en edat de treballar en l’últim any–, o simplement sense accés a quatre dels nou elements que defineixen la privació severa.

La pobresa es fa crònica i s’estén en la societat espanyola

L’Informe sobre l’Estat Social de la Nació 2017, elaborat per l’Asociación de Directores y Gerentes de Servicios Sociales, adverteix d’una “extensió i persistència” de la pobresa, de la precarietat, l’exclusió i l’increment de desigualtats en la societat espanyola; tot proposant als polítics la derogació de la Reforma Laboral per acabar amb la precarietat; una renda mínima (com l’aprovada pel Parlament català); atendre les 340.000 persones dependents que no reben atenció, entre d’altres mesures.

Els que sempre guanyen

Abertis presenta un benefici del 2,4% en plena opa

El grup d’infraestructures Abertis, segons informacions publicades el 23 d’octubre, ha facturat 4.186 milions, un 15,9% més que un any abans, i un benefici de 735 milions d’euros, un 2,4% més.

El grup d’infraestructures d’origen català, però que no reconeix pare ni mare, va mostrar un escenari de creixement generalitzat fruit de les inversions realitzades des que va començar l’any. El principal motiu és l’adquisició del paquet que no controlava a la francesa HIT –del 52,55% a la totalitat de les accions–, la compra de nous títols a la italiana A4 Holding i l’entrada en nous mercats com l’indi.

El grup que presideix Salvador Alemany, controlador d’un bon grapat d’autopistes i altres serveis no té fronteres a l’hora d’invertir i fer beneficis. Tot i així, el mercat espanyol va ser el que més va créixer, amb una variació del 4,2% i una pas mitjà de vehicles diaris (IMD) de 21.701 unitats. El mercat francès, el principal mercat europeu d’Abertis, amb 1.761 quilòmetres, va créixer un 1,4% i es va situar amb una IMD de 25.136 vehicles. Al Brasil, amb 3.250 quilòmetres, l’augment de vehicles va ser del 2,8%, per un 4,2% a Xile.

Telefónica marca 2.439 milions de beneficis fins setembre, un 9,6% més, uns 38.846 milions entre gener i febrer

Són dades de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). A Europa, la companyia té menys beneficis. Telefónica a Espanya, ingressa un 1,7% menys en aquest temps, tot i que això vol dir encara tenir uns ingressos de 9.410 milions de euros. La facturació de Telefónica Deutschland caigué un 3,1%, amb una facturació de 5.392 milions d’euros. Al Regne Unit, els ingressos han estat de 4.810 milions. Mentrestant, Telefónica Brasil registrà un creixement del 13,6% dels ingressos, fins els 9.128 milions d’euros, al temps que Telefónica Hispanoamérica assolí una facturació de 9.400 milions.

CaixaBank va guanyar 1.488 milions fins al setembre, el 53,4% més

L’entitat aconsegueix el millor resultat de la història del grup en els tres primers trimestres gràcies a la integració del banc portuguès BPI

Va aconseguir també el seu benefici trimestral més alt, amb 649 milions entre juliol i setembre.

Fins al setembre, el banc que presideix Jordi Gual i que té com a conseller delegat Gonzalo Gortázar va augmentar el 9,3% el seu marge brut, fins a 6.491 milions d’euros, a causa, en part, de la generació més grans d’ingressos del negoci bancari (o sigui: marge d’interessos, comissions i ingressos del negoci d’assegurances), que permeten compensar els menors resultats derivats d’actius i passius financers.

El Banc Sabadell guanya un 5,9% més, beneficio de 450 milions

Els ingressos totals augmentaren un 2,1%, fins 3.043 milions, amb una millora del 5,7% de les comissions, en el primer semestre de 2017. Mentre, el volum de reducció dels actius «problemàtics», o sigui procedents d’operacions especulatives, en la primera meitat de l’any és de 1.159 milions.

Pep Valenzuela

Related Articles

Deixa un comentari

#agendaMLRS
  1. Fira de llibres de poesia

    novembre 24 10:00 - 20:00
  2. «Picaplat», poesies, cançonetes, cantarelles i dites per a infants

    novembre 24 17:30 - 18:30
  3. «Pasolini, el poeta de les cendres»

    novembre 24 19:00 - 20:00
  4. “Tertulàndia” al Bau House

    novembre 24 19:00 - 21:00
  5. «Mirall transparent», recital de poesia

    novembre 24 21:00 - 22:00
  6. WEDNESDAY NISPERS FEAT.LAIA ESCARTÍN

    novembre 24 21:00 - 22:30
  7. Teatre : Deixeu-me un tenor!

    novembre 24 21:30 - desembre 30 23:00
  8. «Grisalla», recital de poesia

    novembre 24 22:30 - 23:30
Enquesta sobre Malarrassa
foto diari octubre Respon aquesta enquesta i ajuda'ns a millorar! L'enquesta és totalment anònima. Dedica només 5 minuts del teu temps a respondre a aquest qüestionari.
SEGUEIX-NOS A TWITTER