No puc iniciar aquest article sense un record als consellers i els presidents de les entitats sobiranistes que estan, o bé a l’exili, o bé són presos polítics de l’Estat, en especial als consellers Josep Rull i Lluís Puig ciutadans de Terrassa. Sense oblidar els companys represaliats i la situació nacional, avui vull parlar de la situació en què queda la ciutat de Terrassa després del trencament del pacte de govern per part del PSC amb el PDeCAT, la dimissió de l’alcalde Ballart i la dimissió de 5 regidors més del grup municipal.
La ciutat de Terrassa cal que segueixi endavant. Cal que la tercera ciutat del país, Terrassa, estigui al costat del país i el seu govern legítim. És necessari i imperiós un pacte que tregui del govern de la ciutat al PSC. Cal foragitar de les institucions aquells qui no volen que existim com a poble. S’ha demostrat amb l’aplicació de l’article 155 que tant és PSC, com PP, com Ciutadans. Cal obrir les finestres i que corri l’aire. TeC, ERC, PDeCAT i la CUP cal que treballin sense apriorismes amb l’objectiu del canvi. Tornem a estar com al juny de 2015, ara és moment de pactes, però el rellotge no s’ha posat a 0, el país no viu la mateixa situació que en aquelles dates i cal que tots els actors es reposicionin amb generositat.
Cal entomar amb força l’únic gran projecte que ha deixat aquest govern, la municipalització de la gestió de l’aigua. Un projecte que fa gairebé 1 any que vivim en una pròrroga i que el govern sortint deixa empantanegat. És també imperiós que el nou govern impulsi nous projectes de ciutat per no ser la tercera ciutat del país en nombre d’habitants sinó la primera en qualitat de vida. Igualment cal que el nou govern no governi a cop de titular ni a cop de post a les xarxes socials. Cal governar amb la gent i per la gent i perquè tots els habitants de la ciutat surtin reforçats de la crisi.
La gent ha obert els ulls, la gent surt al carrer (encara ara recordo com la concentració de la tarda del 3 d’octubre va col·lapsar el Raval i els carrers adjacents), està activa: donem-li un rol protagonista. M’atreveixo a demanar al nou govern que sortirà que no faci política a partir de comentaris a les xarxes socials sinó que s’obri més a la ciutadania. Que faci audiències obertes per tal de recollir idees de la ciutadania que després es duguin a terme. Que la participació no només sigui façana.
Cal un govern municipal a l’alçada del moment històric i que pugui iniciar un canvi després de 38 anys i 7 mesos amb el mateix partit al govern. Terrassa és la tercera ciutat del país, cal obrar en conseqüència, ens hem de posar en sintonia amb el país. Fem-ho possible, pels represaliats i per tota la ciutadania de Terrassa. Ara és el moment!
Sergi Castells, membre de l’ANA
1 Comment
Guillem-Jordi Graells
6 novembre 2017 - 9:55D’acord que cal aprofitar el moment, però un nou govern municipal s’ha de centrar absolutament en les necessitats de la ciutat i dels ciutadans, perquè no serà gens fàcil, mancats d’experiència com seran la majoria dels regidors pel que fa a gestió -només algun d’ERC i encara-. Si tot ho centra la política global, els esdeveniments que està vivint el país, Terrassa es degradarà encara una mica més, i temes com el de l’aigua acabaran sent un fiasco total, donant la raó a la Mina, que va tirant de la rifeta -sobretot certa família- desde fa gairebé dos-cents anys. A més, aquests temes van per a llarg, molt llarg, i no podem estar ni permanentment mobilitzats -la gent es cansa aviat, prou que ho sabem, i no hi ha res més patètic que fer per inèrcia crides cada cop que passa alguna cosa i que cada cop hi hagi menys resposta, això és el que pretendrà l’Estat, a qui més convé la perllo ngació indefinida del “conflicte” perquè té totes les de guanyar. Per tant, les ANC, els Òmniums i altres haurien de fer una planificació a mig i llarg termini, per no cansar ni fastiguejar el personal, que ja n’hi ha indicis.
Per tant, un govern municipal fort, emprenedor i, sobretot, imaginatiu. I participatiu. I disposat a fer neteja de tota la quisca amb carnet socialista que s’ha endollat a l’Ajuntament, càrrecs menors i tècnics que han entrat amb l’únic mèrit de dur el carnet a la boca. I que han afavorit les consignes del partit i han derivat esforços, i més coses, cap al carrer Nicaragua… I això de que som la “tercera” ciutat de Catalunya, per desgràcia només des d’un punta de vista demogràfic, perquè pel que fa a empenta, iniciativa i presència, amb prou feines estem entre les deu primers i no precisament en les posicions capdavanteres. Cal fer més feina i exhibir menys orgull terrassenquista tronat, que ja fa pudor, home!