Queda clar que com es posin a il·legalitzar a partits polítics provocaran uns incendis incontrolables. La cosa està que bull i no para de bullir. Un cop més cal recordar a la gent que una gran part de la culpa (per no dir, tota) la té el PP, la fiscalia i la judicatura, amb Rajoy i els seus corruptes al capdavant com a referent del despropòsit, sense oblidar-nos del galdós paper que està jugant en aquests moments el PSOE. “Els socialistes estem aquí per apagar els incendis que d’altres encenen i intentar que els piròmans no siguin els protagonistes de la política”, aquesta bonica frase l’ha dit Eva Granados. Tot plegat serveix per tapar la resta de mesures antisocials creades des del nacionalisme espanyol més ranci per intentar guanyar unes eleccions que a hores d’ara té més misteris que el rosari de l’alba.
De veritat creu el PSC que no té res a veure en aquest macro incendi que estem patint? Si no haguessin recolzat el 155, avui tindríem a 10 persones que enlloc d’estar a la presó estarien a casa seva amb les seves famílies i no hauríem de suportar a un feixista al capdavant del Govern d’Espanya. Quan la situació s’ha posat incòmoda, els socialistes han començat a utilitzar excuses tronades com ara: “No valorem les decisions judicials”. En canvi, sí que valoren que col·legues seus als que fins fa poc veien i saludaven sovint estiguin sent maltractats i empresonats? Abans creia que el PSOE podia ser alternativa amb tot aquell bodevil del federalisme, ara se’m fa difícil creure que posen ser alternativa a res després d’haver-se venut al PP. Sabeu allò de que tots els actes tenen conseqüències? Doncs això.
Últimament el PSOE s’ha especialitzat en utilitzar frases, paraules comodins o màgiques com: “desproporcionat”, “estat de dret”, “acatem”, “respectem però no valorem”, “som l’única esquerra fiable”, “gran respecte cap a jutges i fiscals”… Tot això se’n diu “cornut i pagar el jeure”, o practicar i recolzar la ira sense despentinar-se.
El bipartidisme va nàixer amb el mateix cordó umbilical i aquí segueixen respirant a l’uníson. A hores d’ara quan a algun socialista se li pregunta per l’empresonament dels Jordis o els Consellers, surten amb algun ciri trencat o fan la callada per resposta, cosa bastant lògica ja que reconèixer que és injust i que s’han vulnerat drets fonamentals és admetre que han contribuït a fotre’ls a la trena. El PSC està enrocat en dir que les “mesures són desproporcionades”, i d’aquí no se’n surten, no van més enllà d’aquest mel·liflu adjectiu. El PSOE, ni això, el seu silenci és sepulcral i un mastegot amb la mà oberta a la consciència de tothom.
El PSC ha perdut a Catalunya els seus principis, ha traït la seva història, la seva pròpia memòria. El PSC sempre va ser partidari del dret a decidir, fins que es va sotmetre al PSOE per passar a fer de saltamarges. En el supòsit que el Govern del PP doni el pas i il·legalitzi partits o veti candidatures, seguirà el PSOE el seu descens fins el fons de la més gran ignomínia i també restarà callat? La pregunta que em porto fent fa dies és: S’atreviran a il·legalitzar partits? Si els convé per els seus espuris interessos, ho faran, no tinc el més mínim dubte. A partir d’aquí, és quan la gent començarà a entendre el que significa no deixar-los sols. Si algú es pensa que un cop engegada la il·legalització de partits catalans, el marron quedarà en això, o és un suïcida irresponsable o un ignorant, és igual.
De seguir amb aquesta filosofia política de saló, el PSC arribarà a les eleccions més minvat que el PDeCAT o ERC, amb la diferència que aquests tenen els seus líders a la presó i els seus deserten per la complicitat vergonyosa amb un Govern feixista i totalitari. Les cares de ciment armat també s’erosionen. Aquesta és la democràcia del PP-PSOE que ens acaben d’espletar als morros embolicada amb la bandera d’Espanya.
miquel mallafré, 6 de novembre de 2017
Deixa un comentari