[Dolors Frigola] “Ojo con tu ojo”

1 Comment

Feia dies que no se’n parlava. Ahir es va trencar el silenci. El Roger, l’home de 38 anys ferit per l’impacte d’una bala de goma el passat 1 d’octubre, ha perdut la vista de l’ull dret i presenta querella contra tres agents de la policia nacional.

Justament ahir tornava a confirmar-se el que moltes ja sabíem: la brutalitat extrema que representa l’ús de les pilotes de goma. Ahir, 14 de novembre, cinc anys exactes de la també brutal agressió per part dels mossos a una dona, l’Ester Quintana. Aquell dia, ella, com milers de persones participàvem a Barcelona de la manifestació de la Vaga General contra els models d’austeritat imposats a Europa. Una vaga que va tenir la particularitat de ser la primera vaga general ibèrica de la història; els sindicats d’Espanya i Portugal la van convocar a tota la península Ibèrica. També s’hi afegiren Xipre, Malta i Grècia, i un sindicat italià responent a la convocatòria del CES (Confederació Europea de Sindicats).

A Catalunya, sota el lema «Ens deixen sense futur. Hi ha culpables. Hi ha solucions», la manifestació va ser multitudinària, però les càrregues policials, també. Aquestes es van estendre per bona part del centre de Barcelona, i van causar desenes de ferits, entre els quals l’Ester, que va perdre un ull per l’impacte d’una bala de goma llançada pels Mossos d’Esquadra.

I ahir, com aquell 14 de novembre, de nou, la impotència. La impotència i la tristesa. Totes dues emocions se’m barregen, tal i com ja em va succeir el mític diumenge de l’1 d’octubre. Un primer d’octubre en què el poble va sortir a defensar el seu dret a l’autodeterminació, i ho va fer amb una organització popular envejable, amb valentia, dignitat, de forma pacífica, grans dosis d’il·lusió i muntanyes de somnis sargits amb auguris de canvis i nous avenirs.

Avui, es torna a fer imprescindible recordar la lluita constant i tenaç de l’Ester Quintana, de la seva advocada, del seu grup d’amics i amigues, de l’Associació Stop Bales de goma, i de totes les persones que van implicar-se en l’objectiu de fer fora les pilotes de goma de Catalunya. I ho van aconseguir. Des de l’any 2014, l’ús d’aquest tipus d’armes està prohibit per a totes les policies que operin a Catalunya.

Amb el testimoni del Roger, ahir vam poder constatar com els de fora, els mercenaris de l’odi i de la violència més ferotge de l’altra banda de l’Ebre, ens van atacar de la manera més vil i destructora amb artefactes endimoniats. Artefactes que provoquen veritables ferides de guerra.

El Roger, a través d’un video, compartia amb nosaltres les seves angoixes, les dificultats a partir d’ara per realitzar qualsevol acte quotidià, afaitar-se, mirar-se al mirall, … Ens va explicar com aquell 1 d’octubre, després de la pluja, se li van estroncar els seus projectes de vida, els estudis, la música, el món…, el món sencer. A partir d’ara, tot ho haurà de mirar des d’una altra perspectiva. Haurà de reaprendre a mirar els arbres, els núvols o el perfil de la lluna. També, el ulls del seu fill. El Roger, ahir ens va dir, des de la més absoluta serenitat, que el que més desitjava, per damunt de tot, era que no hi haguessin més ferits per bales de goma, ni a Catalunya, ni a Espanya.

I jo em pregunto, què restarà de les seves paraules, del seu testimoni? El del Roger, el de l’Ester. I el de tantes persones que han patit en els seus cossos aquesta violència salvatge fins al punt de perdre, no només un ull sinó, fins i tot, en alguns casos, la vida.

Fem que el desig del Roger, vegi la llum. Que les ferides de guerra d’un estat opressor no caiguin en l’oblit. Ara mateix, aquest és el nostre deure. No oblidar la barbàrie. Ni oblit, ni perdó. Reparació.

Dolors Frigola

Related Articles

1 Comment

  1. Marta

    Fantàstic article, Dolors! No oblidem, lluitarem per la visibilitat dels efectes de la repressió perquè els culpables paguin i les generacions aprenguin d’aquest passat i present i puguem tenir un futur millor!

Deixa un comentari