Dins la campanya de Terrassa Cooperativa que s’està duent a terme aquest mes, el passat dijous 16 vam tenir l’ocasió de conèixer per dins i en profunditat l’emblemàtic edifici del Mercat de la Independència. Es troba situat al Raval, on antigament en aquest espai hi va haver un hospital, del qual no hi ha fotografies. Abans d’això, parlem de mitjans del segle XIX, fins que el 1896 l’Ajuntament decideix obrir un mercat on portar els venedors que s’ubicaven a la plaça Vella a comerciar amb els seus productes, com venien fent des de temps immemorials.
El Mercat de la Independència fou una realitat el 1906, quan els arquitectes Melcior Vinyals i Antoni Pascual dissenyaren aquest impressionant mercat modernista. “L’edifici de ferro més gran de Terrassa”, explicà amb detall Joan Font, dinamitzador del mercat i qui conduí la vista. Actualment el Mercat compta amb 80 parades, algunes d’elles de fins a 16 metres.
L’estructura de l’edifici fa que hi hagi molta ventilació, sense pràcticament olors. Això contrastaria segur amb la situació de molts anys enrere, quan les parades tenien només un metre d’espai, i van arribar a conviure-hi més de 600. L’edifici compta amb quatre portes d’accés, la més utilitzada la que dona al Raval, “però vénen més clients del districte 4 que no de l’1”, matisà el Joan. La major part de la venda “es fa el dijous, divendres i dissabte”. També ens mostraren com es fa repartiment ecològic de les compres, amb bicicletes i vehicles elèctrics de Mis&Bis.
L’oferta actual que es pot trobar a les parades de venda del mercat comprèn tota mena de productes d’alimentació: aviram, xarcuteria, despulles, pesca salada, conserves, pa, fruita i verdura, llegums, menús cuinats, vins, etc. També es manté una parada on venen despulles i menuts, “ve molta gent jove de 30 anys, i més homes, que els hi agrada més cuinar”, explica la Mayka. Una parada preeminent és la de Fupar i la seva extensa floristeria.
Dins del repàs als diferents espais, alguns d’ells de molts anys, també vam fer una parada a Ca n’Oliveró: ” és com la joia de la corona, el govern del Japó ve a visitar les seves terres”. El Pere Botifoll, qui gestiona la finca, ens mostrà una col autòctona que han recuperat a la seva masia de Castellbisbal.
Espais disponibles per a l’Economia Social i Solidària
Una altra de les clàssiques, entrant pel Pati dels Pagesos – al carrer es pot veure una placa a Sant Galderic, patró de la pagesia catalana -, la que ven bolets durant tot l’any, de procedència de boscos de tot Europa. Això, no obstant, és una excepció, ja que al mercat predomina el producte ecològic i de proximitat. També, malgrat el gran nombre de parades, el Joan remarcà que queden espais lliures per què empreses de l’Economia Social i Solidària puguin demanar i disposar d’un espai, amb l’exempció fiscal corresponent del preu marcat a l’ordenança.
A banda del recorregut pels seus passadissos, la visita al Mercat va servir també per conèixer espais que no se solen veure. En concret, el soterrani de 1.500 metres quadrats, on ara es reben les mercaderies, que ha tingut diversos usos al llarg de la història: s’havia utilitzat com a escorxador, com a fàbrica de gel, de venda a l’engròs de fruita i verdura… Fins i tot va servir de refugi durant la Guerra Civil del segle passat, amb un passadís que arribava a connectar amb l’ajuntament. Almenys així va ser fins que es va construir el pàrquing de quatre plantes que hi ha ara sota el Raval, que es va fer el 1997, i que tal com reconeix el Joan, “tenir un pàrquing aquí sota mateix ens ajuda molt”.
El passadís soterrani del mercat que condueix a un refugi de la Guerra Civil.
Durant l’explicació es feu ressò del mode de funcionament assembleari entre els paradistes a l’hora de gestionar el Mercat de titularitat municipal. Com a exemple, la solidaritat que es va mostrar amb la parada que només uns dies enrere va patir un petit incendi. Afortunadament, es va actuar a temps per què no arribés a causar més danys.
Miquel Gordillo
Deixa un comentari