[Joan Tamayo] Els drets dels infants. Prou vulneracions! Escoltem-los!

No Comment

El dia 20 de novembre és el Dia Internacional dels Drets dels Infants, ja que es commemora l’aprovació de la Convenció dels Drets dels Infants a NNUU, el 20 de novembre de 1989, signada per 195 Estats, entre ells Espanya.

Com sempre, és una data, que, malauradament, passa desapercebuda i això, ja es un símptoma de com estan els DDHH al món.

El Síndic de Catalunya Rafel Ribó ja ha alertat, fa poques setmanes, del retrocés que estan patint les polítiques d’atenció als infants. 

I el relat polític en què estem instal·lats a Catalunya, avui, on s’ha produït un veritable “infart” polític i social, i l’opinió publica ha quedat segrestada per l’actualitat monotemàtica, no ens ajuda gens.

“Segons UNICEF a Espanya 1/3 dels nens i nenes viuen per sota del llindar de la pobresa. A Catalunya, l’IDESCAT diu que, prop d’un 30% dels nens i nenes menors de 16 anys, es troben en situació de pobresa relativa.”

Mentre tant, a la seu de la Fiscalia de Catalunya, segueixen dormint al terra, sobre mantes, menors immigrants, no acompanyats, que arriben a les nostres terres, cada cop amb més freqüència. Desemparats, maltractats i amb els seus drets vulnerats, per a la irracional ma del “no-ésser humà” que segueix fomentant les guerres i l’odi, arreu.

A pocs kilòmetres de distància, continuen havent moltes famílies que sobreviuen com poden, sota el llindar de la pobresa, evidentment amb nens i nenes malnodrits i vivint al límit de la dignitat. Segons UNICEF a Espanya 1/3 dels nens i nenes viuen per sota del llindar de la pobresa. A Catalunya, l’IDESCAT diu que, prop d’un 30% dels nens i nenes menors de 16 anys, es troben en situació de pobresa relativa.

No massa enllà, es descobria, fa mesos, una de tantes màfies de les que actuen “lliurement” mercadejant de forma aberrant, amb nens i nenes (pederàstia, prostitució infantil) i, vés per on, aquest cop, suposadament lligada a un dels centres tutoritzats per la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’ Adolescència). Quanta vulnerabilitat i quanta insensibilitat, al voltant dels infants! És increïble!

A Catalunya, també, més de 4.500 nens viuen separats de la seva família perquè han estat maltractats.
I que fem amb les escoles “gueto”, o amb l’atenció als nens i nenes discapacitats?

Per acabar de rematar aquesta “ullada” ràpida, pel nostre país, l’altra dia l’Ajuntament de Barcelona va fer pública una enquesta sobre els infants, on una de les preguntes que es feien era: “Estàs content o contenta amb el teu cos?”: Un 27 % van contestar que NO! Fa molta por, pensar i preguntar-se, quin món, quin model de societat, estem construint pels nostres fills? Quanta hipocresia? Quant materialisme? Quants valors negatius i no-humans van metabolitzant, mentre creixen? És molt preocupant!

Catalunya, Espanya són membres d’aquesta Europa “infame” i perversa que està aplicant aquesta política altament injusta cap a les persones refugiades que marxen de la guerra i les condicions indignes en què es troben en els seus països. I no en tenen prou en tancar les fronteres, vulnerant els seus drets, sinó que a més a més els condemnen a la vergonya de ser víctimes d’haver de sobreviure, en els carrers de les nostres “democràtiques” ciutats “modernes” perquè caiguin en mans de les màfies que el propi sistema conrea. Això és el que ens ha explicat, per exemple, el TASSOS SMETEPOULOS , activista pels DDDDH a Atenes, que amb la seva associació. STEPS ( Passos) està atenent pels carrers cèntrics de la capital d’on va néixer la DEMOCRÀCIA, a nens i nenes refugiats que són explotats per màfies de la droga i la prostitució infantil.

“Violència institucional quan les institucions públiques, en comptes de protegir els ciutadans, tal com s’estableix en un estat de dret, actuen de manera que vulneren els drets de les persones per mitjà de l’exercici de la força física o psicològica fora dels supòsits establerts per la legislació”

També es indignant com aquestes últimes setmanes els infants d’aquest país “petit” són manipulats per interessos polítics de partit (que si estan adoctrinats, que si són utilitzats a les escoles), oblidant, per exemple, que els articles 12 i 13 de la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant, expliciten que les persones menors de 18 anys d’edat, tenen dret a la llibertat de pensament i a la llibertat d’expressió com a éssers humans que són. No s’està respectant la seva condició de ciutadania de ple dret, amb competències d’informar-se i de participar de la vida social; amb facultats per comprometre’s i amb plena capacitat d’obrar d’acord amb les seves conviccions.

L’empresonament de líders polítics i socials catalans, al marge de la seva innocència, perquè no han comès cap delicte, m’ha fet recordar la vulneració de Drets que suposa la presó, qualsevol presó, pels fills d’aquestes persones. Malauradament no es parla massa de que el càstig de la presó no s’acaba, a la porta d’aquesta. Els seus murs s’estenen fins a casa, afectant greument a les vides de tota la família. ( una extensió social de la pena privativa de llibertat).

Cal parlar, doncs, també d’aquesta violència institucional que fa referència a un conjunt de situacions en què les institucions públiques, en comptes de protegir els ciutadans, tal com s’estableix en un estat de dret, actuen de manera que vulneren els drets de les persones per mitjà de l’exercici de la força física o psicològica fora dels supòsits establerts per la legislació. ( actuacions policials irracionals, empresonaments al marge de la justícia…tortures..mentides).La violència institucional implica una afectació a la integritat física i/o psíquica també.
Si considerem que l’Infant ha d’estar plenament preparat per a una vida independent en societat i ser educat en l’esperit dels ideals proclamats en la Carta de les Nacions Unides i la declaració Universal dels DDHH i, en concret, en un esperit de pau, dignitat, tolerància, llibertat, igualtat i solidaritat.no podem seguir per aquest camí.

Com deia, la poc coneguda “Eglantyne Jebb”, una dona activista , nascuda el 1876 i professora de primària “ Cada generació de nens ofereix a la humanitat la possibilitat de reconstruir el món, de la seva ruïna».
Donem una oportunitat a la DIGNITAT dels INFANTS i tal com diuen els seus DRETS, escoltem-los, fem-los participar de la vida política i social, en tots els nivells, i pot-ser aprendrem a ser una mica mes HUMANS!

Joan Tamayo Sala
Advocat, membre de la Comissió de Defensa dels DDHH del Col·legi d’Advocats de Terrassa
Membre d’Espai Drets i activista pels Drets
Novembre 2017

Related Articles

Deixa un comentari

Enquesta sobre Malarrassa
foto diari octubre Respon aquesta enquesta i ajuda'ns a millorar! L'enquesta és totalment anònima. Dedica només 5 minuts del teu temps a respondre a aquest qüestionari.
SEGUEIX-NOS A TWITTER