[Salvador Pérez] Una nova oportunitat perduda

No Comment

Les paraules del manifest dels alcaldes Royes i Navarro, sobre que ha de governar el PsC de per vida, sobre un fals pactisme i consens, o del nou alcalde Sr. Vega, sobre evitar experiments i que sempre ha de ser aquest partit qui governi, sota l’excusa d’haver estat el partit majoritari en les últimes eleccions, s’ha complert per desgràcia i ha estat una nova oportunitat perduda.

I quant a aquestes afirmacions indicar que tenia tota la legitimitat un canvi si aquesta hagués obtingut la majoria en el Ple. Només cal anar a ciutats similars, Badalona, on tots els partits es van posar d’acord perquè el Sr. Garcia Albiol (PP) no fos alcalde. O l’Ajuntament de Sabadell, on va succeir el mateix amb l’objectiu de garantir que un partit corrupte com el PsC no obtingués l’alcaldia. Trencant en aquests casos el predomini del PsC durant molts anys, i no ha passat absolutament res i té tota la legitimitat. Precisament, el que és una anomalia és governar trenta-nou anys, on els mals vicis i costums apareixen i es consoliden, en alguns casos apareix la corrupció de gran format (la que afavoreix els contractes a determinats sectors econòmics de forma fraudulenta i amb comissions), i la de petit format (directament aplicar una política de desenvolupament urbanístic que afavoreix ha determinades empreses promotores i constructores locals, convertir l’administració municipal en una oficina de contractació partidària, i generar una xarxa de fidelitats amb les entitats per la via dels equipaments, els ajuts i les subvencions). Per sort o desgràcia, la que ha patit aquesta ciutat és la segona, que és menys perceptible per a la ciutadania.

Avui, els poders fàctics locals estan contents, s’ha garantit el govern que volien, la dreta continuarà governant i atenent els seus interessos, com a mínim fins el 2019. El PDeCAT els ha fet la feina bruta, com no podia ser d’una altra manera, i un partit en minoria ha aconseguit l’alcaldia (nou regidors de vint-i-set). Estic convençut que d’aquí dos mesos hi haurà pacte de govern una altra vegada.

“TEC també té responsabilitats de no haver aconseguit el pacte. […] I evitar certes contradiccions, no volem pactar amb el PDeCAT, però estem disposat a fer-ho amb el PsC, quan els dos estan tallats pel mateix patró.”

Sobre el PsC res a dir, és el partit que és, sense ideologia, al servei d’uns determinats sectors econòmics (això de governar per a tothom, no és cert, si parlem dels elements estratègics que han configurat la ciutat), viu d’un pragmatisme estratègic, i sobretot de garantir-se una cadira de per vida, gràcies a la xarxa creada al llarg d’aquests anys. Per tant, per mantenir la cadira, pactarà amb qui faci falta, li és indiferent el color, i si té la sort de trobar d’altres que volen cadira, doncs endavant. Quan el Sr. Royes i Pere Navarro parlen de la voluntat pactista i de consens del seu partit, tenen raó, però el que no diuen, és com aquests entenen aquests conceptes, “jo et cedeixo aquestes responsabilitats, tu no et fiquis en els meus espais, i jo ja et diré segons el que tu decideixis si ho pots fer o no”, i el que no diuen, “sempre que no afectin a determinats interessos dels poders fàctics”. No és casual, un dels apartats innegociables en qualsevol dels pactes que s’han fet al llarg dels trenta-nou anys, ha estat tot allò que afecta al desenvolupament urbanístic.

Culpar al PDeCAT de no haver-se produït l’anomenat “canvi”, és no dir tota la veritat, també amaga una part de la responsabilitat d’altres perquè aquest no s’hagi produït. Aquest partit té molta responsabilitat, però no hauria de sorprendre a ningú. El seu cap Sr. Sàmper, no té cap escrúpol, com a partit no té projecte, ni nacional ni local, al marge d’un discurs merament retòric. I per a una cadira, pactarien amb qui fos, per això van pactar amb el PsC, perquè els va donar cadira, es van conformar amb poc, però en els aspectes bàsics del programa, van ser la riota. I aquest és un motiu important per no haver donat el seu suport al Sr. Matilla, i donar-lo indirectament al Sr. Vega. Jo sempre ho he dit i afirmat, el PDeCAT és un partit poc fiable i el Sr. Sàmper, encara menys, per tant, sorpresa cap.

“Els poders fàctics locals estan contents, s’ha garantit el govern que volien, la dreta continuarà governant i atenent els seus interessos”

Uns altres comentaris estranys, són totes les afirmacions a l’entorn de l’acord per a fer alcalde al Sr. Matilla que alguns i sobretot algunes formacions polítiques que donen suport a TEC han indicat, “s’ha de fer un pacte d’esquerres (PsC-TEC)”, discurs fora de qualsevol realitat, i alguns que ja han patit aquest pacte en anys anteriors, s’ho haurien de fer mirar. Això és un pacte amb la dreta, on està el pacte d’esquerres aquí?, un partit que no se sap ni que és, ni on està ideològicament, i que fa dos dies que se’ls criticava. “La ciutat és plural i diversa, i hem de sortir de la política de fronts”, és clar, això referit a ajuntar-se amb els independentistes. Aquesta pluralitat i diversitat ho ha estat sempre, no ha canviat, però en aquest àmbit, també hi ha partits d’esquerres, i sobretot, si mirem la CUP, que segurament és la que té el perfil ideològic més d’esquerres en la teoria i la pràctica. Per tant, de què estem parlant? A més, fer un front d’esquerres, estem dins el mateix discurs de fronts, no? “S’hauria de fer un govern de concentració (PsC. TEC, ERC i la CUP)”, tornem a un territori difús, fora de la realitat i contradictori, incorporant al PsC que se’l critica i vol ben lluny. “No es pot fer un pacte a qualsevol preu” referit a incloure al PDeCAT en l’acord, això si, estem disposats a incloure al PsC que són de la mateixa corda ideològica en el pacte. I així podríem anar fent llista de comentaris que al final, ha comportat i aquesta és la feblesa i vergonyosa realitat, per a no haver aconseguit un pacte que enviés al PsC a l’oposició que per mèrits propis s’havia guanyat, i sobretot, per salut democràtica.

TEC, també té responsabilitats de no haver aconseguit el pacte, i haurà de fer la seva reflexió i autocrítica, no cal que la faci públicament, però si internament. Quan un està en la política professional i sobretot aspira a guanyar unes eleccions i ser alcalde, això comporta tot un seguit de premisses. Cal tenir ètica, important, però no la candidesa i purisme que pot arribar al infantilisme ridícul. I evitar certes contradiccions, no volem pactar amb el PDeCAT, però estem disposat a fer-ho amb el PsC, quan els dos estan tallats pel mateix patró. Si de veritat, el discurs del “canvi” és un objectiu i un compromís ferm, i no un mer discurs sense contingut, cal establir una estratègia clara i anar a aconseguir-ho. Si algú es pensa, que li donaran gratis l’alcaldia a canvi de res, només ho pot aconseguir amb majoria absoluta, i això, per la diversitat i pluralitat d’opcions és impossible, ni ara, ni el 2019. Per tant, ahir era una oportunitat única per promoure un canvi i enviar al PsC a l’oposició, sense capacitat de seguir creant xarxa, ja que la pèrdua de poder impedeix de forma efectiva continuar tenint línies de suport, sobretot, d’un partit en caiguda i fugida, sense projecte i on C’s se li està menjant els seus territoris i àmbits d’influència.

I aquesta manca de visió estratègica, on s’havien d’haver posat tots els esforços per a un pacte de canvi, s’han esmerçat per no se sap quins prejudicis i absurditats que l’han llençat a les escombraries. S’ha deixat que el PsC mantingui el govern, encara que sigui amb minoria i moltes dificultats per a governar, però li permet mantenir les estructures de xarxa i interessos, i una cosa pitjor, li permetrà des de l’alcaldia intentar fonamentar un lideratge, avui totalment desconegut, però que el 2018 amb una estratègia comunicativa com és l’alcaldia i recursos, pugui ser un valor, que ara no té.

I TEC, haurà de valorar si de veritat vol ser alternativa de govern per a obtenir l’alcaldia, o senzillament, ser un projecte d’oposició permanent, al final, sense capacitat de determinació i aplicar el seu projecte. I això vol dir, capacitat de pacte i de vegades per a criteris merament estratègics i funcionals, on algun company de viatge pot ser incòmode, inclús contradictori, però això queda resolt, si de veritat tens un projecte sòlid i convenciment.

Una llàstima, l’esperança que servirà d’aprenentatge, i sinó, un nou fracàs com a alternativa, com ja ha passat altres vegades. Per sort, el temps és implacable i posa tot al seu lloc. Veurem!

I una altra cosa que indica que els discursos són això, es pot dir qualsevol mentida, l’alcalde Vega va dir, que la ciutat havia passat d’urbanitzar carrers a garantir serveis. I que havien governat per a tothom i per a tots els barris. Això no és veritat, el barri del Segle XX avui encara té sis carrers per a urbanitzar. I quant al mateix tracte a tothom, em remeto a les paraules d’un secretari d’organització del seu partit i regidor del govern Royes, que va dir: “en tant aquest barri (Segle XX) tingui aquesta Junta (AVV Barri Segle XX), en aquest barri no invertirem res”. Aquest era un dels criteris dominants i que diu com funcionava l’equitat i la distribució de recursos a la ciutat, i com aquesta s’ha modelat.

Salvador Pérez Riera

Deixa un comentari

Enquesta sobre Malarrassa
foto diari octubre Respon aquesta enquesta i ajuda'ns a millorar! L'enquesta és totalment anònima. Dedica només 5 minuts del teu temps a respondre a aquest qüestionari.
SEGUEIX-NOS A TWITTER