[Oriol Vicente] Invisibles

No Comment

Són les 18:30 del dimecres 15 de novembre. En una sala de les Cotxeres de Sants, SOS Racisme està a punt de començar una activitat en commemoració dels 25 anys del SAID, el Servei d’Atenció i Denúncia per a les Víctimes de Racisme i Xenofòbia impulsada per aquesta mateixa entitat.

Estic allí acompanyant la Maria, la dona que va ser agredida a Terrassa als crits de “NEGRA DE MIERDA, TE VOY A MATAR”, “VETE A TU TIERRA”… La Maria estava convidada a explicar el seu cas juntament amb una quarantena més de ciutadanes i ciutadans que també ens van dir el què i el com varen rebre insults, agressions, vexacions, detencions il·legals i d’altres formes vulneració dels seus drets més elementals.

“El racisme consolida altres formes d’opressió i segregació, sent amb el patriarcat i el classisme elements claus per a perpetuar un sistema de poder”

Aquesta activitat de SOS Racisme va esdevenir un espai d’intercanvi d’experiències, de reflexions, de vivències personals, familiars, de relacions amb l’entorn més immediat, de com la societat no visibilitza aquests fets, de com la justícia no actua amb prou fermesa o, fins i tot, com les víctimes, sovint esdevenen culpables. Va ser Eduardo Galeano qui va escriure allò de que “la justícia, com les serps, només mossega als qui van descalços”.

Sóc conscient que el tema del racisme ha despertat en mi, un interès més profund arrel de l’atac patit per la Maria, la meva companya. Sóc conscient de la meva inconsciència. Mai no he mirat cap a un altra banda davant les injustícies, els abusos d’autoritat, la xenofòbia. Però fins ara no havia estat conscient de com el racisme es mou per les nostres vides, pels carrers i places dels nostres barris, quasi amb total impunitat. Com el racisme forma part de la normalitat quotidiana, amagat, a l’aguait, esperant el moment propici per mossegar, per atacar, per menysprear els veïnes i veïns, per fer-los sentir inferiors, fins i tot culpables. És el racisme invisible, el que corre el perill de que esdevingui normal.

SOS Racisme, en el seu informe anual sobre l’estat del racisme a Catalunya, “…alerta de que parlar de racisme, és parlar d’un sistema de dominació. El racisme consolida altres formes d’opressió i segregació, sent amb el patriarcat i el classisme elements claus per a perpetuar un sistema de poder, on la minoria exclou i discrimina les minories que componen la majoria”. Per tant, continua apuntant l’informe, parlar de lluita antiracista es parlar de defensa dels drets humans.

A la ciutat, existeix l’Espai per la Defensa dels Drets Humans i Socials de Terrassa. Aquest espai el conformen més d’una dotzena d’entitats ciutadanes, amb una forta voluntat de defensa activa dels drets humans i les situacions de vulnerabilitat social que el no compliment d’aquests generen.

Arrel dels atacs racistes i masclistes del passat mes de juliol a la Maria, va sorgir un moviment de suport que a banda de la defensa de la mateixa, feia suposar, i així es va explicitar, la necessitat d’elaborar un protocol sobre els delictes d’odi i racisme, una proposta necessària i urgent, que valdria la pena no es quedés tan sols en una proposta.

Oriol Vicente i Cardona

2015, segons l’Agència Europea dels Drtes Humans, el 82% de persones víctimes d’un delicte d’odi no denunciaven.
En 25 Anys d’existència, SOSRacisme porta ateses més de 8.000 persones a Catalunya.
SOS Racisme ha atès 431 persones al 2016.
El 2016, un 34% de les situacions de racisme, no han estat denunciades.

 

Related Articles

Deixa un comentari

Enquesta sobre Malarrassa
foto diari octubre Respon aquesta enquesta i ajuda'ns a millorar! L'enquesta és totalment anònima. Dedica només 5 minuts del teu temps a respondre a aquest qüestionari.
SEGUEIX-NOS A TWITTER