Agricultura, astronomia, cultura i tradicions catalanes a “El Calendari dels Pagesos” 2018

No Comment

L’almanac, que s’edita des de fa més de 150 anys, inclou també articles d’actualitat, un calendari de pràctiques agrícoles, sembres i plantacions, un calendari de fruites i verdures de temporada, dades astronòmiques (com els eclipsis de sol i de lluna), el santoral i les dates de les fires, mercats setmanals i festes majors de tots els municipis de Catalunya.


Ja és a la venda als quioscos i a les llibreries el “Calendari dels Pagesos” del 2018, un almanac que ofereix informació agrícola, astronòmica i sobre la cultura i les tradicions catalanes. L’almanac, que s’edita des de fa més de 150 anys, inclou també articles d’actualitat, un calendari de pràctiques agrícoles, sembres i plantacions, un calendari de fruites i verdures de temporada, dades astronòmiques (com els eclipsis de sol i de lluna), el santoral i les dates de les fires, mercats setmanals i festes majors de tots els municipis de Catalunya.

També s’hi troben poesies, consells, dites populars i reflexions, i el Judici de l’Any, escrit en quartetes per Marta Ibáñez, amb el més destacable que ha succeït durant aquest any 2017 que ja es troba en la recta final.

Un dels al·licients del “Calendari dels Pagesos” és la Roda Perpètua, que reprodueix a la portada. Ideada pel frare Domènec Varni i publicada pel frare Miquel Agustí, prior del temple de Perpinyà, el 1617, la Roda Perpètua pronostica quins anys seran fèrtils, molt fèrtils, estèrils i molt estèrils; pel que fa al cultiu, el 2018 serà un any fèrtil, indica.

“El Calendari dels Pagesos és la publicació en llengua catalana que fa més anys que s’edita ininterrompudament; ho fa des de l’any 1861; enguany, doncs, fa 157 anys. El seu editor, Joan Tomàs, destaca que “els darrers anys hem incorporat nous continguts, de temes d’actualitat; ara hi ha molts menys pagesos que quan es va crear el calendari, és evident, però no ha minvat l’interès per l’agricultura, la meteorologia i les tradicions, al contrari”, i subratlla que “el qui té un hort a la terrassa de casa també li interessa el Calendari”.

Un dels elements gràfics que formen part de l’ADN d’aquest calendari són els gravats de l’il·lustrador Ricard Opisso, que va ser aprenent i col·laborador d’Antoni Gaudí, dibuixant costumista i satíric de L’Esquella de la Torratxa, Cu-Cut!, La Campana de Gràcia o En Patufet.

Com estalviar aigua als jardins

El “Calendari dels Pagesos” del 2018 inclou un Calendari de Paret, amb les festes i llunes de tot l’any, i també diversos articles de temes d’actualitat. L’editor del Calendari, Joan Tomàs, a l’article “Jardins adaptats al clima mediterrani” recorda un seguit de mesures per usar poca aigua als jardins. Així, per exemple, proposa plantar gran quantitat d’arbres i arbusts i poca extensió de gespa, o, si més no, substituir la gespa clàssica, gran consumidora d’aigua, per llavors d’espècies que no requereixin tan consum d’aigua ni tan manteniment. També suggereix aplicar una cobertura o jaç en parterres o grups d’arbusts, ja sigui amb materials orgànics, com l’escorça de pi triturada, o inorgànics, com la terra volcànica, fer escocells (clots entorn de les soques dels arbres i de les plantes perquè retinguin l’aigua) i podes superficials, ja que les podes dràstiques comporten un augment del consum d’adob i d’aigua. Joan Tomàs fa especial èmfasi a la importància d’utilitzar espècies vegetals autòctones o pròpies de climes mediterranis, ja que la major part d’elles són, de forma natural, eficients en aigua i resistents a les altes temperatures perquè han hagut d’adaptar-se a aquests climes. “En un jardí de baix consum d’aigua hi pot haver moltíssima diversitat d’espècies que, ben triades, poden donar molta riquesa cromàtica”, diu l’autor d’aquest reportatge, i conclou que “el “xerojardí” no té per què ser un jardí només de cactus i d’aspecte sec, sense gespa i dominat pels colors terrosos i marrons”.  

Fusos horaris

Al “Calendari dels Pagesos” del 2018 també es parla del “Temps solar i temps oficial. Zones horàries o fusos horaris”. S’ hi explica que “hi ha països tan extensos que cauen dintre de dos o més fusos horaris; en aquest cas, adopten les hores corresponents als diferents fusos. O no, com per exemple la Xina, un país d’una gran amplitud geogràfica que comparteix tot sencer un mateix fus horari per decisió política del govern, que obliga a tot el país a compartir l’hora de Pequín”.

“Actualment l’estat espanyol, tot i pertànyer la mateix fus horari que Portugal o el Regne Unit, va una hora avançada respecte aquests dos països; això succeeix des del 1940, quan el govern de Franco va promulgar una ordre ministerial en la qual es considerava la conveniència que, a partir d’aquell moment, l’horari nacional fos el mateix que el dels altres països europeus més afins políticament. D’aquesta manera l’Espanya franquista va passar a tenir la mateixa hora que l’Alemanya de Hitler o la Itàlia de Mussolini, així com la d’altres països europeus ocupats o aliats d’aquests, com és el cas de França”, detalla Joan Tomàs.

Curiositats astronòmiques

El “Calendari dels Pagesos” també alberga algunes curiositats astronòmiques del proper any 2018, com el fenomen de les llunes blaves. El 2018 es produiran dues vegades “llunes blaves”, al gener i al març, ambdues vegades els dies 2 i 31 del mes. Es tracta d’un fenomen molt poc habitual, que passa entre tres i set vegades cada segle (la darrera vegada va passar el 1999).

Retorn al garrofí, l’alternativa al cacau

D’entre els articles de temes ben singulars del “Calendari dels pagesos” del 2018 cal destacar el que Núria Casas dedica als espigoladors (persones amb pocs recursos i sense terres per conrear, que recollien el que havia quedat després de les collites amb el permís del terratinent; transformaven els aliments en altres productes), el que Xavier Lorenzo dedica als calendaris medievals que hi ha esculpits en tres monuments romànics del país (la portalada del Monestir de Ripoll, el tapís de la Creació de la Catedral de Girona i el claustre de la Catedral de Tarragona; en cada mes hi ha associada una tasca, que està representada: la verema, la matança del porc…), o el que Joan Tomàs dedica al garrofí, el fruit del garrofer.

“La farina de garrofa la podem utilitzar com a alternativa saludable de la xocolata o el cacau, ja que no té efectes d’addicció ni sobre estimulants, té un 40-50% de sucres naturals (fructosa, glucosa, maltosa i sacarosa), menys d’un 2% de greixos i força fibra. També conté quantitats significatives de minerals com el ferro, el calci o el magnesi, absorbibles fàcilment per l’intestí”, destaca Joan Tomàs. La farina de garrofa, el garrofí, s’utilitza molt en la indústria alimentària, com a espessidor, estabilitzant, emulsionant i gelificant, i en la indústria farmacèutica i cosmètica. També la podem emprar per a la preparació de pastissos i bombons.

En aquest article es recullen algunes anècdotes de la garrofa –coneguda en alguns llocs com a pa de Sant Joan (la tradició diu que la garrofa la consumia Sant Joan Baptista; sembla que va ser el seu únic aliment durant la vida al desert)-, com ara el fet que, donat que les llavors de la garrofa són de pes força uniforme, s’utilitzaven en l’antiguitat per pesar joies i gemmes.

Deixa un comentari

SEGUEIX-NOS A TWITTER