El Ple de l’Ajuntament del mes de setembre resolgué diverses qüestions d’importància, tot i que aquestes puguin no advertir-se de forma immediata. Com a mínim (amb el risc de cometre un error d’apreciació en deixar de banda temes com la proposta feta per CiU de creació de places d’aparcament de poca durada i gratuïts al centre —per facilitar l’accés dels eventuals clients motoritzats als comerços del centre de la ciutat—, la del PP demanant la instal·lació de càmeres de vídeo-vigilància a la plaça de Ricard Camí i entorns o, fins i tot, la del PSC en relació a la construcció d’un centre poliesportiu al Districte II), s’hauria de destacar l’aprovació de la proposta de l’equip de govern de liquidar l’actual societat mixta per a la gestió del transport urbà, TMESA, en favor d’una gestió completament privada d’aquest servei. Molt important també la decisió de condonar deutes a l’empresa Societat Municipal d’Habitatge de Terrassa, S.A., una xifra que gira entorn dels 17 milions dels injuriats euros. De la mateixa forma cal considerar el posicionament no favorable a participar activament en el Pacte Nacional pel Dret a Decidir (PNDD) i, finalment, l’aprovació d’un Pla de rescat pels aturats de més de 50 anys.
Transport urbà
La presentació i debat del punt relatiu a Transports Municipals d’Ègara S.A. (TMESA), tot i tenir garantit el suport total del Ple, va permetre l’exhibició de múscul per part d’alguns dels presents. Des del grup de CiU, aprovaren la “privatització” del servei i, fins i tot, felicitaren la decisió del govern local, “benvinguts al club”, saludà el regidor convergent Oriach, mentre afirmava que “és el que sempre hem defensat”, i animant a fer-ho també amb altres serveis. L’entusiasme d’Oriach, però, només podia ser o molt ingenu o exageradament forçat. En resposta a la interpel·lació i defugint qualsevol debat més abstracte, la tinent d’alcalde Labòria, afirmà la seva “sorpresa”, i informà o recordà al citat regidor que la gestió del servei “ja era privada”. TMESA, de fet, és una empresa mixta amb participació d’un 80% de la firma AVANT i el restant 20% de l’Ajuntament. Afirmà Labòria que el manteniment d’aquesta societat “no val la pena actualment” i que amb la concessió l’exercici “serà més econòmic” i “es correran menys riscos”.
La societat municipal d’habitatge també víctima de la bombolla immobiliària
Quan va arribar el punt del deute de la Societat Municipal d’Habitatge de Terrassa, S.A., però, el to i arguments de la portaveu del Govern van canviar prou. En el cas d’aquest altre servei municipal, afirmà Labòria, “el debat no és només econòmic”, sinó que es parla d’un “servei municipal, que no és l’únic deficitari”. En total sintonia i per donar més pes als arguments i defensa de la condonació del deute, el soci de govern Manel Pérez va afirmar també que en aquest cas és tracta “d’un instrument molt útil per a fer polítiques socials”.
D’altra banda, recordà la senyora Labòria, l’empresa en qüestió, dedicada a la promoció d’habitatge protegit i la gestió del parc públic de lloguer, té una llarga trajectòria, va ser creada l’any 1971, i gestiona un important patrimoni, més de 1000 habitatges. Patrimoni, per tant, al menys en termes de titularitat, de la ciutadania terrassenca.
Tot això, per defensar que és just i necessari “condonar els deutes de l’empresa”. A més, afegí Labòria, perquè “l’empresa ha fet un gran esforç i està en situació totalment equilibrada, lo que la col·loca en situació de futur garantit”, sentencià. L’equip de Govern reconeix, però, que “amb els canvis viscuts”, en referència a la crisi i l’esclat de la dita ‘bombolla del totxo’, Habitatge no aconsegueix pagar alguns deutes. De moment, la suma arriba als 17 milions d’euros. Com va afirmar, per la seva part, el senyor Manel Pérez, “com altres empreses privades, també la nostra ha sofert una caiguda”.
Davant del Govern, el senyor Turmo, portaveu del PP, directament va defensar que cal posar mitjans per liquidar l’empresa. “No podem donar suport al salvament a qualsevol preu de l’empresa, perquè a més no és la primera vegada i no es veu voluntat de resoldre els problemes”. Des de CiU es va insistir en les dificultats estructurals de l’empresa i del propi Ajuntament per resoldre el problema i, a més, es recordà que quan sigui aprovada la llei de racionalització i sostenibilitat de les administracions que prepara el govern espanyol serà impossible fer despeses d’aquesta mena.
Tot i l’oposició, el Ple aprovà la condonació. El problema de la Societat Municipal d Habitatge, però, sembla lluny de quedar resolt amb aquesta decisió. I això no és res al costat de com a mínim altres dos problemes que tenen molt a veure: el de la banca i les finances espanyoles i catalanes, d’una banda, i el de l’habitatge en general (que és també el de l’atur i la pobresa, com a mínim).
Emergència aturats de més de 50 anys
A proposta també de l’equip de govern, es presentà i aprovà un Pla de Rescat pels aturats de més de 50 anys. Aquesta vegada amb suport matisat de tots els grups. Simultàniament, al Raval es manifestaven algunes desenes de membres de l’Assemblea d’Aturats +50. El Pla aprovat és un compromís per donar suport a les persones que es trobem en aquesta situació, unes 7.200 a Terrassa, d’acord amb informacions del ponent, el regidor Jiménez Cárdenas, del PSC.
Des de l’Assemblea d’aturats es demana, entre altres qüestions: una renda bàsica universal que garanteixi a tothom la cobertura de les necessitats bàsiques; prestació per a totes les persones sense feina (incloent autònoms que hagin tingut que tancar el negoci) mentre no tinguin treball; creació de lloc de treball mitjançant empreses estatals i cooperatives; repartiment del treball existent sense reducció de salaris. Demanen així mateix que a les persones parades “se’ls hi congelin els deutes per hipoteca, rebuts de llum, aigua, crèdits o d’altres, en tant no tinguin treball o prestació indefinida o renda bàsica”. També proposen la cessió d’habitatges socials gratuïts o lloguers socials baixos per aturades. D’altra banda, atenció sanitària i medicaments gratuïts; educació, llibres, matrícules; bonificacions al preu del transport públic.
Dret a decidir
a que no va passar va ser la proposta de CiU demanant l’adhesió al pacte nacional pel dret a decidir (PNDD). Els regidors del PP, sense cap sorpresa, van reafirmar totalment la seva posició contrària. Al PSC, tampoc cap sorpresa. Tot i disposats a firmar el ja conegut com a Manifest Rigol, el text base del citat pacte, consideren que les propostes concretes d’acció que s’estan decidint opten per una sola de les opcions possibles, desvirtuant de fet, segons afirmà el senyor Aguado, el propi manifest.
Deixa un comentari