El darrer número de Diagonal, el 207, d’aquest mes d’octubre, publica un interessant dossier sobre “Pisos de la banca rescatados para la gente”; cinc pàgines amb dades i informacions sobre les lluites per l’habitatge i contra l’especulació financera i immobiliària arreu de l’Estat.
La PAH reallotja en pisos buits més de 700 persones només al Principat; les famoses ‘corralas’ d’Andalusia ja sumen en torn de 400 més. En definitiva, una lluita que creix, encara que de moment bastant concentrada geogràficament.
El govern espanyol pretén aprovar el proper novembre la llei que podria ser el cop definitiu al medi rural, malmetent els seus recursos i disminuint la quantitat de recursos i la qualitat dels serveis. La dita “llei Montoro”, que amb l’excusa de la racionalització i sostenibilitat de l’administració local vol fer un expoli efectiu del comú, al mateix temps que centralitza i controla el conjunt de l’Estat. El projecte de llei, de fet, ho diu bastant clar: “Esta reforma persigue (…) favorecer la iniciativa privada evitando intervenciones administrativas desproporcionadas”. Valenín Cabero Diéguez avisa: és una desamortització encoberta.
Mentre cau el poder adquisitiu de pensions i salaris, Espanya apareix com l’Estat de la Unió Europea amb major desigualtat salarial. La situació, en tot cas, anima el debat en torn a propostes com la Renda Mínima Garantida o el salari mínim europeu proposat pel ministre francès Marc Ayrault.
Parlant de salaris que cauen, els pressupostos de l’Estat tornen a produir una devaluació del poder adquisitiu dels funcionaris mentre que les plantilles es veuen retallades a la pràctica en no produir-se la substitució per baixes laborals.
A Portugal, que diuen que va pel davant marcant el camí que haurà de seguir l’Estat espanyol, les conseqüències de la crisi colpegen durament les classes populars. Tot i els pèssims resultats de la dreta tradicional a les darreres i recents eleccions municipals, no apareix de moment cap moviment que plantegi resistència efectiva a les polítiques ordenades per la ‘troika’.
Al Regne Unit, alumne avançant i capdavanter de les polítiques neoliberals, en breu els treballadors a l’atur hauran d’esperar a casa amb disponibilitat per anar a treballar en qualsevol moment i hora del dia que els truquin, són els anomenats “contractes zero hores”, sempre innovant!
Dues pàgines per fer un anàlisi de les polítiques racistes a Suècia i França. La militarització de les fronteres no estalvia la mort d’immigrants, o és al contrari?
Moviments socials i immigrants són els principals objectius de la reforma del Codi Penal, castigant també amb severitat els ‘delictes’ relacionats amb la pobresa, “un código en pie de guerra contra ‘el enemigo’”.
La política dita “antiterrorista” del govern espanyol intenta impedir el desenvolupament del procés de pau al País Basc. També a Galícia la policia executa ordres de l’Audiència Nacional contra “la banda armada terrorista que no atentaba”.
La “independencia en Catalunya” a debat, amb les veus de Rolando D’Alessandro (activista, avui en moviments antirrepresius i de lluita per la memòria) i Jaime Palomera i Joan M. Gual (Observatori Metropolità de Barcelona). Opinions i dades contra la mercantilització de l’espai públic; revista de la llei Wert.
Al suplement Culturas, entrevista amb César Rendueles, doctor en Filosofia que acaba de publicar el llibre Sociofobia. El cambio político en la era de la utopía digital, on, segons Rita Giménez, “Rendueles adapta levemente a la red el concepto marxista de fetichismo de la mercancía”. Així mateix, contribucions al debat sobre cures; anàlisi de Kich Ass 2, “contramanual de gestión uterina”, i una reflexió sobre el treball darrer d’Oliver Stone. Belén Gopegui signa la columna final… per aquesta edició.
Deixa un comentari