«La burocràcia dels partits que governen és la força consuetudinària i conservadora més perillosa; si arriba a constituir un grup solidari, que se sustenta en si mateix i se sent independent de les masses, el partit acaba tornant-se anacrònic, i en els moments de crisi profunda queda buit del seu contingut social i per tant queda com suspès en l’aire» (Antonio Gramsci).
M’ha fet pensar en aquest fragment de Gramsci, la intervenció que el Sr. Manel Pérez va fer en qualitat de lloc-tinent d’alcalde i regidor d’Afers Socials i Ensenyament del nostre ajuntament, el passat mes de novembre al casal de barri de Ca’n Aurell, convidat pels companys del Procés Constituent.
Ens va inundar de dades i xifres comparatives de tota mena des d’abans de la crisi i durant la crisi, en relació amb els efectes de la crisi que estem patint a làmbit local, sense en cap moment fer esment que el partit que ell representa, ICV-EUA, forma part del govern municipal des de fa uns 10 o 12 anys i que, per tant, té part de responsabilitat en decisions que s’han pres i que han agreujat la situació.
Dic això perquè en el torn obert de preguntes, li vaig demanar si tenia resposta a la situació que li volia exposar.
Durant els anys de creixement econòmic, o sigui del 1997 fins al 2008 aproximadament, el sector de la construcció d’immobles de la nostra ciutat va edificar més metres quadrats que cap altra població de Catalunya, i el nostre ajuntament va rebre una infinitat de sol·licituds de permisos d’obres.
Segons les ordenances fiscals, el consistori ha d’ingressar, l’ICIOT, un impost que és un percentatge sobre el pressupost econòmic de cada projecte a realitzar. Si un promotor presenta el projecte executiu, és a dir quan sol·licita un permís d’obres, un cop supervisat tècnicament pel serveis municipals, se li retorna aprovat previ pagament d’una «quota provisional» abans d’iniciar l’execució de l’obra.
Un cop acabada l’execució material i efectiva del projecte immobiliari, que en la majoria dels casos pot tenir un termini d’execució de 18 a 24 mesos, segons la dimensió del projecte, en quasi el 100% dels projectes executats, les despeses del pressupost inicial poden variar entre un 25 i un 30% més respecte a les despeses reals i, per tant, els serveis tècnics municipals del departament d’urbanisme tenen l’obligació i el deure de requerir al promotor la informació econòmica i comptable del projecte realitzat, per així poder tornar a calcular la «quota definitiva».
La realitat és que l’ajuntament va fer efectiu en molts pocs casos aquest dret de revisió i actualització dels permisos d’obres, durant el període esmentat, i per tant les arques municipals van deixar de percebre desenes de milions d’euros, que avui ens ajudarien a suportar una mica més bé la situació de dificultat que patim.
La resposta del Sr. Pérez va ser tornar-me a inundar a mi i a la resta d’assistents a l’acte amb més xifres i dades sobre habitatges propietat de la Societat Municipal de l’Habitatge, en diferents zones de la ciutat, orientades en aquest moment al lloguer social. No va respondre la pregunta que li vaig fer, no sé si perquè no tenia resposta o perquè no l’interessava donar-me-la.
Crec que la cita inicial d’Antonio Gramsci explica molt bé les raons de la seva actitud.
Emili Díaz
Procés Constituent – Terrassa
2 Comments
Fernando
5 desembre 2013 - 13:26Totes les valoracions són diferents: la del col•legi professional que visa, els diferents pressupostos, la cadastral, la d’escriptura, la de mercat… un impost s’aplica a un valor acordat.
El realment important, encara que no sigui municipal, és l’enginyeria financera, aplicar els beneficis a llocs on no es genera activitat, és els paradisos fiscals, són els beneficis fiscals amb objectius poc clars, són les inspeccions que no afecten a sectors privilegiats, són els privilegis a l’especulació.
Sempre es diu que marxaran els capitats i les empreses, mai que si a tot arreu és igual no tindran a on anar, que si per operar a un joc no li canviem les regles les hauran d’acceptar, que si els deutor tenen un problema els creditors tenen un altre…tot és qüestió de que la por es traslladi de costat, per suposat amb una majoria de gent que no recolzi als que hi són dins.
Jose Luis Charles Gracia
11 desembre 2013 - 8:43No puc evitar, notar una certa animadversió contra ICV i més concretament cap al seu representant a l’Ajuntament de Terrassa.
Ja va comentar el mateix Manel Pérez, i per això va ser convidat, que només pretenia fer una fotografia de la situació social a Terrassa. La valoració de les dades facilitades, corresponia als assistents i al mateix Procés Constituent.
Doncs bé, si aquestes són les valoracions que la seva intervenció mereixen, personalment crec que no són de lo més objectives possibles, sobretot venint d’un membre del Procés Constituent i sent un acte organitzat per ells mateixos.
Em semblen unes opinions molt intencionades i no acabo d’entendre amb quina intencionalitat.
Jose Luis Charles Gracia (Procés Constituent)