El passat 11 de febrer a la nit, vuit agents de la Policia Nacional en tres cotxes patrulla, es van presentar al local de l’Associació Catalana de Residents Senegalesos de Terrassa, a fer una batuda racista que va acabar amb les detencions de dues persones senegaleses. Eren les 20h de la nit aproximadament, la policia es va presentar per sorpresa al local anomenat “Fuluker”, “Casa Nostra”, en wolof, on es duen a terme activitats socioculturals, i on hi rau un espai de convivència intercultural. Sense cap avís previ, ni queixa veïnal, ni autoritzats tampoc, per cap ordre judicial, van entrar per identificar les persones que es trobaven tranquil·lament en el seu interior. Algunes estaven prenent cafè, altres jugant a les cartes, i altres xerrant. Dues de les persones no tenien permís de residència i van ser detingudes: un home i una dona. L’home, va quedar en llibertat la mateixa nit i li van iniciar un procediment d’expulsió. La dona, no va tenir tanta sort i va passar la nit a comissaria arribant-li a assegurar que, després de passar a disposició judicial, seria traslladada a Madrid per ser deportada amb urgència en un vol a Dakar, programat pel dijous 13 de febrer, un macro vol destí Dakar organitzat pel Ministeri de l’Interior mitjançant la companyia Air Europa (es tracta, com malauradament ja és conegut, de les batudes policials “a la caça” de determinats emigrants, segons el seu perfil racial, per tal d’omplir els macro vols programats: els vols de la vergonya).
Una vegada més, i ja en van moltes, es vulnerava de forma il·legítima el dret d’aquestes persones a la intimitat, a no ser discriminades, així com el seu dret de reunió i associació, en no tenir cap base legal que justifiqués aquesta acció arbitrària.
Per altra banda, el ministre “feixista” de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, admetia, el mateix dia, que la guàrdia civil havia disparat bales de goma contra els immigrants que intentaven entrar nedant a l’estat per Ceuta, el dijous dia 6, i on en van morir, no pas menys d’onze, ofegats.
Fernández Díaz desgranava en l’informe elaborat per la mateixa guàrdia civil, on s’explicava la versió dels fets, que un grup de prop de 200 persones havien provat d’arribar a Ceuta, travessant la tanca de la platja del Tarajal. Com que no se’n sortien, uns quants van mirar d’arribar-hi nedant per la vora de l’espigó. Quinze persones van morir-hi, i els supervivents que van arribar a la platja van denunciar que els agents de la guàrdia civil els havien disparat bales de goma i bombes de fum mentre eren dins l’aigua. Els qui van sobreviure van admetre que alguns havien llançat pedres, però que va ser de ràbia, després de la tragèdia, quan van haver de treure els morts de l’aigua.
L’actuació policíaca ja ha estat denunciada per una vintena d’ONG i s’ha obert una investigació d’ofici. A més segons la versió oficial, cap immigrat no va entrar a territori de l’estat espanyol, però un vídeo enregistrat per un ciutadà des de casa seva, ensenyava com uns quants, van arribar fins a la platja, on la guàrdia civil els va agafar i els va fer retornar cap al Marroc, sense obrir cap expedient d’expulsió ni seguir el procediment de la llei d’estrangeria.
Human Right Watch ha denunciat les expulsions sumàries d’immigrants que entren a Melilla i les agressions que sofreixen. Expulsions que, recorda, “contravenen la normativa internacional i de la Unió Europea, que prohibeix als països de fer tornar persones a la força cap a territoris on s’exposen a un risc de tracte inhumà o degradant”.
Un altre interrogant encara obert és la quantitat de gent que hi va morir aquella nit. Oficialment, s’ha confirmat la mort de deu persones; fonts de la guàrdia civil i la delegació del govern espanyol a Ceuta eleven la xifra a quinze; i les ONG tenen por que no siguin més.
Trasbalsat per aquesta cruel notícia, llegeixo al diari que la Jutgessa continua intentant aclarir els fets i les circumstàncies que envolten la mort de Juan Andrés Benítez, fundador en el seu dia de l’Associació Catalana d’Empreses per a Gais i Lesbianes (ACEGAL), la nit del dissabte 5 d’octubre del 2013 al carrer Aurora del barri del Raval, en el curs d’una actuació dels Mossos d’Esquadra, i que resultaren altament alarmants (veure notícia a La Directa). A banda del tràgic resultat de mort, més greu resulta encara que, per part dels estaments policials -un cop més-, s’opti per continuar negant les nombroses evidències ja existents, que apunten a un ús desproporcionat i antireglamentari de la força per part dels agents actuants. Resulta igualment preocupant la seva estratègia comunicativa que tendeix a generar confusió i a desprestigiar la persona de Juan Andrés. Les insinuacions relatives al seu estat serològic són discriminatòries i poden considerar-se delictives. També resulten preocupants les informacions que provenen del veïnat, donat que els agents estarien intimidant a qui disposa d’informació sobre el cas i haurien ordenat a les persones presents la destrucció de les imatges dels fets que van registrar-hi, però, el pitjor de tot, és que, aquestes persones romanen en llibertat , voltant lliurement ,entre nosaltres.
Conclusió: el més indignant de tot és que ens volen fer creure que tot això és per la nostra “seguretat”, quan només té un nom: “practiques feixistes”. DESPERTEM! si us plau!
Joan Tamayo Sala
Advocat
membre de la Comissió de Defensa dels DDHH de l’ICATER
membre de l’Observatori dels Drets Socials de Terrassa
Deixa un comentari