Els primers dies d’abril ha tingut tingué lloc la Cimera Unió Europea-Àfrica a Brussel·les. Ha estat una qüestió que el bi-partit espanyol, ja en campanya per les properes eleccions europees, n’ha aprofitat com motiu i escenari. El dia 2 d’abril s’estrenava a un famós matutí de la capital del Regne la cap de llista ja escollida de la part liberal o moderna de l’esmentat bi-partit.
La senyora en qüestió intenta aprofitar les tràgiques imatges dels darrers mesos i l’assassinat dels 15 immigrants que intentaven arribar nedant a la platja de Ceuta per construir un discurs adreçat exclusivament contra el govern espanyol, que és de l’altra part, la conservadora i carpetovetònica, del bi-partit. No culpant-lo de tots els problemes, ni molt menys, només del que han fet els darrers dos anys.
Els problemes d’Àfrica, de fet, la senyora no sembla saber d’on venen, al menys no en parla. Diu, sí, que hi ha una “escandalosa desigualdad económica y demográfica entre Europa y África”. Però no diu ni tan sols planteja cap hipòtesi en torn als motius. Això, de fet, no sembla interessar-li. No ho diu en cap moment. Potser creu que sigui alguna mena de designi diví o una d’aquestes anomenades “catàstrofes naturals”. Així, doncs, no apareix a l’article cap referència al colonialisme de les potències europees al continent africà. Cap referència al segrest i deportació de poblacions senceres, de milions d’habitants que ompliren els vaixells “negrers” i les butxaques dels comerciants europeus; encara serien milions els que aconseguint no morir durant la travessa de l’Atlàntic, arribaren a les Amèriques per esdevenir mà d’obra esclava i un dels pilars per l’acumulació de capital impulsar el desenvolupament del capitalisme. Tampoc res sobre les responsabilitats durant tots aquest segles i actuals, per exemple, del Regne Unit, de França o Bèlgica i, també, del mateix Estat espanyol. Un Estat que encara manté els dos “españolísimos” enclavaments militars en territori africà, precisament Cèuta i Melilla.
Què podem fer? Elena Valenciano, la representant del sector modern del bi-partit, deu pensar: si són “españolísimas”… Llavors, ella prefereix no mirar tan lluny i quedar-se més a prop i deixar córrer l’aigua passada, com diu la copla. D’aquesta manera, essent el problema d’Àfrica una quasi misteriosa, tot i que “escandalosa desigualdad económica y demográfica entre Europa y África”, la qüestió es limita a fer un joc de força amb el la part conservadora del bi-partit sobre: primer, la quantitat dels recursos per a, suposadament, potenciar el desenvolupament als països africans i així crear condicions per a que la gent no senti desitjos de marxar.
La senyora en qüestió, que comparteix prou el caràcter carpetovetònic (dit d’allò que es té per espanyol a ultrança i serveix de bandera davant qualsevol influx forani, segons el RAE) de l’altra part del bi-partit potser no recorda que durant anys la seva part ha format govern a la capital del Regne i que tot i el suposat comportament exemplar en aquest terreny no van arribar mai massa lluny. Potser aquest fracàs o limitacions de les seves polítiques tinguin a veure amb el fet abans assenyalat de que no saben o no han volgut mai veure les causes reals dels problemes.
Després, apunta algunes propostes, en el millor dels casos només desideratums, pies intencions o lemes de campanya que propostes reals (també han tingut anys per treballar això i els resultats són els que es poden veure): que la policia garanteixi la “legalidad” i lluiti contra les màfies que trafiquen; integració plena dels immigrants que ja hi són; i per fi una política migratòria comuna europea (això és el que no paren de demanar també els de l’altra part), o sigui principalment amb les mateixes potències colonials i imperialistes abans esmentades.
El cap visible de l’altra part del bi-partit, en aquest cas el mateix president del govern a la capital del Regne, el senyor Mariano Rajoy, com que encara no tenen candidat a les europees, explica també la seva visió dels problemes d’Àfrica, just un dia després, en les pàgines del mateix matutí capitalino que es ven a la perifèria amb discrets suplements interns. Reconeix que n’hi ha de desigualtats. Però, adverteix, no és per preocupar-se. Segons el cap de l’executiu espanyol, (fent una pirueta que recorda la teoria de les etapes del nord-americà Rostow) tots aquest problemes vindrien a ser només que una febre passatgera. Afirma que hi ha motius sobrats que permeten preveure un creixement molt important dels països del Continent i conseqüentment la solució dels seus problemes.
De la mateixa manera que, suposadament, hauria passat a Amèrica Llatina. Clar que el senyor president ho deixa tot en mans dels mercats i “creixement econòmic” i no té en compte, o fins i tot segur que ho considera com un obstacle, la àrdua i persistent lluita dels pobles d’Amèrica Llatina per aconseguir el poc o més que en cada país han aconseguit.
Sebastià Garbí
Deixa un comentari