Isaac Albert, alcaldable d’ERC, i Carles Caballero, president local del partit (Foto: PV)
“Podem ser el sobrevivent dels partits vells i el primer d’això que se’n diu la nova política”. Sí, així de clar i contundent parla en Carles Caballero, president local d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), efectivament el partit amb més taules (creat al 1931) dels que hi pinten quelcom en l’escena política.
Creu l’Isaac Albert, alcaldable a Terrassa d’aquesta mateixa formació, que, efectivament, “arribem a un punt en que s’està produint la fi d’una forma de fer política”. Però això, afegeix, “s’allarga i pot durar molt més del que les aparences podríem fer pensar o del que pogués ser desitjable”.
En tot cas, consideren que a diferència d’altres que sovint s’omplen la boca de tot això de les noves formes de fer política, de participació, assemblees, primàries i així pel davant, ERC pot vantar-se de ser un partit assembleari, l’únic (junt a la molt més nova CUP) a la vida política catalana i de bon tros més enllà, des de la seva fundació i fins ara. Paradoxes de la vida, aquest assemblearisme que alguns consideraven que els feia vells o poc adequats pels nous temps ara els converteix en el partit més indi.
ERC fa dies i mesos que es prepara per a les eleccions municipals. Carles i Isaac informen que s’estan trobant amb altres partits i organitzacions d’esquerres a la ciutat.
Les converses, asseguren, estan sent interessants i troben punts de coincidència amb tothom. Els sorprèn, però, que algunes d’aquestes “s’obvia el context nacional i la importància del procés sobiranista en curs”. Aquesta, consideren, “no és una qüestió més de l’agenda”; el resultat del mateix, subratllen, “pot canviar-ho tot al país. I Terrassa no està fora”.
En aquest context, tot i tan contradictori i difícil i obert a moltes possibilitats de tota mena, a ningú no se li escapa que els republicans viuen un moment boníssim com a partit. El resultat de les eleccions europees al país i a la ciutat van confirmar la sospita i projeccions estadístiques, anant-hi fins i tot més enllà, i Esquerra va ser el partit més votat a Terrassa. Els dirigents locals del partit no poden amagar la seva satisfacció i alegria amb això, però al temps consideren que els complica molt la vida, els carrega de responsabilitats envers els seus votants i la ciutadania en general que no poden defugir ni frivolitzar. Coses que, sorprenentment, ja es pot veure a la ciutat, on alguns ja es reparteixen la pell de la peça abans d’haver-la caçat.
ERC es presentarà, òbviament, amb les seves sigles a les eleccions. “No passem de ningú”, aclareix l’Isaac, “però creiem honesta i responsablement que és bo i necessari que cada organització es presenti amb el seu nom, propostes i gent, de forma que arreplegui el màxim de gent”.
Isaac Albert (Foto PV)
Considera l’alcaldable d’ERC, que ja va ser regidor al Consistori local, que “sumar sigles no sempre suma vots. Fins i tot pot tenir l’efecte contrari”. Es plantegen, però, sigui com sigui, que una vegada a l’Ajuntament, amb la força aconseguida, llavors sí “caldrà anar fent tota una feina de cosir aliances en torn a les qüestions urgents i principals”.
A partir d’aquesta convicció, l’organització local d’ERC ha començat el dijous 16 d’octubre una campanya d’assemblees que pretén arreplegar gent a tots els barris de la ciutat. “Ho fem”, explica en Carles, “no només perquè puguin servir cara a les eleccions, sinó també i principalment perquè creiem que cal anar creant i establint mecanismes de mobilització, diàleg i interlocució en tots dos sentits entre organització i les persones”.
Què es plantegen, més concretament, què proposen o proposaran, què esperen d’aquestes eleccions (tot i tenint en compte que les coses encara podrien fer tombs inusitats)? “Pel bé de la ciutat”, emfasitza l’Isaac Albert, “cal que el PSC deixi de ser el partit protagonista en la gestió del dia-a-dia a l’Ajuntament”. Això no vol dir que tot el que s’ha fet ha sigut negatiu, aclareix. De fet, ERC ha sigut soci de govern durant uns quants anys, junt a aquest mateix PSC i ICV-EUiA.
Però aquest paper hegemònic ha anat esdevenint cada vegada més negatiu, considera l’Albert. Al marge d’altres consideracions, la crisi d’aquest partit a nivell nacional, així com els problemes que viu la ciutat de forma cada vegada més pesant, segurament indiquen també la cancel·lació d’un bitllet per al projecte o la proposta d’aquest partit. No veuen, per tant, possibilitats de reedició d’un nou govern tripartit a la ciutat, encara i en el supòsit de que la matemàtica electoral ho permetés, que tampoc no sembla que sigui el cas.
Estudis i enquestes pronostiquen que en el proper consistori egarenc no hi haurà cap majoria clara ni suficient, de partit ni ideològica, com per a poder constituir un govern estable per una legislatura sencera. Podrien entrar, segons alguns sondejos, fins a 6 partits i/o coalicions.
En aquest context, des d’ERC es plantegen anar sumant forces, planteja l’Isaac, per algunes qüestions bàsiques, com ara “cal que l’Administració municipal sigui més lleial amb la ciutadania, per superar la por, la malfiança o distància que s’ha anat produint”.
Afegeix en Carles que treballen i treballaran per “la corresponsabilització de tothom, amb tota la informació a l’abast de tothom, amb processos participatius que decideixin més, amb auditories de tots els comptes, amb total transparència”. I això perquè consideren que són les bases mínimes per encarra el futur des dels interessos de les majories, com ara per exemple la “reindustrialització d’aquesta ciutat que, com el país, ho va jugar tot en favor dels dits serveis”.
“De les majories de Terrassa i del país, perquè la ciutat no viu fora del món, i pot ser aliena ni observadora passiva”. “La ciutadania terrassenca, de fet,” aclareix en Carles, “no ho és, però les institucions locals sí que han volgut mirar cap un altre cantó”.
Deixa un comentari