Joan Maspons (CUP), Max Piedra (Podem), Manel Màrquez, Carles Caballero (ERC) i Toni Salvadó (ICV) (Foto: JFFF)
Acabem de començar una setmana cabdal pel que fa a l’avenç de l’anomenat procés sobiranista de Catalunya. Dintre de cinc dies arribarà el 9-N, data fixada per a la consulta, o procés participatiu, o mobilització ciutadana, ja que aquesta s’ha anat descafeinant amb el pas de les setmanes. No sembla ser ni molt menys el punt àlgid, més encara tenint en compte que fins i tot serà novament prohibida des del Tribunal Constitucional (“no serà el quasi-referèndum que a tots ens hagués agradat que fos”, es va dir), però sí la fita més immediata i de xoc frontal directe entre la voluntat popular i la legalitat que s’imposa des de les lleis espanyoles.
En aquest començament de setmana doncs, mig d’il·lusió, mig d’incertesa, ha tingut lloc dilluns als Amics de les Arts una taula rodona on els partits de l’esquerra local prenien la paraula. La intenció de l’acte, promogut i organitzat per la CUP de Terrassa: debatre sobre les vies de transformació social que s’obren amb l’horitzó sobiranista (Un camí cap a la transformació era el títol de l’acte). El mateix ha consistit en un debat a quatre bandes, amb representats dels quatre partits convidats, i moderats per l’historiador Manel Márquez. En concret, es tractava d’en Joan Maspons (CUP), Carles Caballero (ERC), Max Piedra (Podem Terrassa) i Toni Salvadó (ICV). Molts dels presents a la sala, plena de gom a gom, segur que han recordat una trobada de característiques similars, ara fa dos anys i escaig, quan tot just el procés sobiranista començava a agafar volada, celebrat al local del ja extingit Terrassa Respon. En aquella ocasió es debatia sobre la idoneïtat del paper de l’esquerra i la classe treballadora en aquest procés. Un temps després, im com no podia ser d’una altra manera donada la mobilització popular, el pol del debat ha avançat a un altre punt. Aquest fet ja és significatiu i denota l’evolució del debat ciutadà i, com no, del paper que han tingut les mateixes esquerres per fer avançar aquest procés al lloc i moment on estem ara.
A través d’un seguit de preguntes plantejades als participants a la taula, hi ha hagut per part d’aquests una absoluta predisposició a respondre. No hi ha hagut tampoc sortides del guió preestablert segons les posicions de cadascuna de les forces presents. En les primeres qüestions plantejades, com ara quina posició té cada organització davant del Dret a Decidir i l’Autodeterminació dels pobles, ja ha quedat palès un consens en atorgar plena legitimitat al poble català a escollir democràticament, el seu futur polític, així com en la denúncia de la “manca d’esperit democràtic que regeix a l’estat espanyol”. I per suposat el reconeixement i suport de les forces representades a la crida del 9N,
Per tant, aquest proper diumenge toca anar a votar i a exercir aquest dret. “Els drets humans estan per sobre del que diu la Constitució Espanyola”, s’ha afirmat, en resposta també a una de les preguntes plantejades. Les divergències han vingut més en el rol que ha de tenir la qüestió social dintre d’aquest procés sobiranista. en aquest sentit, es detectava una millor complicitat en el discurs del representat de Podemos i el d’ICV (regidor a l’ajuntament en l’actual legislatura), quan insisteixen en allunyar-se dels posicionaments de la dreta catalana (“parlen català però són iguals que el PP”, deien Podemos), o la casta, o d’aquells que en general no defensen els interessos de la ciutadania. Per això s’ha rebutjat des d’aquest binomi Podem-ICV una actitud, segons ells, poc internacionalista vers les classes populars de l’estat. O un sobiranisme de tipus “essencialista”, i no pas identitari, observat pel representant d’ERC en la postura de certs sectors, com ara a Podemos, i el seu, encara, indefinit posicionament ideològic al respecte de l’alliberament nacional i social del poble català.
En tot cas, bon to i cordialitat exemplar, com no podia ser d’una altra manera, entre les forces democràtiques: no ens portem a engany, els enemics no hi eren a prop. De les intervencions del públic també s’han llençat diverses demandes i aspectes d’interès, com la qüestió geopolítica i l’encaix en l’àmbit d’Europa i la Unió Europea (segurament més important del que sembla), el posicionament dels partits davant d’un nou tractat de lliure comerç transatlàntic a les portes (TIPP), o les discussions sobre els diferents models d’estats per proclamar una independència unilateral. Sembla que els capítols continuaran succeint-se sense pausa.
Deixa un comentari