El president de la Fundació Mina, Marià Galí; l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart; i el director general de la Mina d’Aigües de Terrassa, Josep Lluís Armenter (Foto: Mina)
Aquest escrit és la resposta de la Taula de l’Aigua de Terrassa a l’article publicat en el Diari de Terrassa, el dimarts dia 9 de desembre, amb el títol, “Ballart quiere que la consulta sobre el agua sea el 9N de 2015”.
La Taula de l’Aigua de Terrassa considera que la finalització de la concessió a l’empresa privada Mina Pública d’Aigües de Terrassa, S.A., prevista per al 31/12/16, obre una oportunitat única perquè l’Ajuntament assumeixi la seva gestió directa, tal com es fa a Manresa, El Prat del Llobregat, Arenys de Munt, Mataró, Montornès… i a d’altres ciutats arreu del món, com París i Berlín.
El mercat no és el mecanisme adequat per gestionar un element imprescindible per a la vida ja que el seu objectiu és la maximització de beneficis i la reducció de despeses. Permetre la gestió mixta o privada del servei d’aigua condueix, sense cap dubte, a la pujada de preus, per la necessitat irremeiable de generar guanys i repartir-los entre accionistes, i també a l’opacitat i a la pèrdua real del control democràtic del servei d’aigua.
És evident que un mercat captiu com aquest és un caramel per a les empreses del sector, ja que la seva explotació genera molts guanys i també perquè és molt més còmode per a l’Administració delegar aquesta responsabilitat, però amb l’aigua no es por mercadejar. L’accés a l’aigua és un dret humà bàsic reconegut per la UNESCO. Per aquest motiu, el servei d’aigua ha de ser públic, gestionat fora del mercat i les seves lleis, i el seu preu ha de ser el necessari per cobrir les despeses indispensables per proporcionar una aigua de qualitat a tothom, i mantenir en bon estat les infraestructures, tot respectant l’ecosistema.
Sr. Ballart, en el tema de l’aigua hem d’estar junts i defensar la gestió pública. L’aigua és imprescindible per a la vida i la seva gestió ha de ser responsabilitat directa de l’Administració Pública, no pot quedar en mans privades, hi ha dades que ho demostren. Per exemple, després de 75 anys de gestió per part de Mina, encara queden per substituir més de 400 km. de canonades de fibrociment i les pèrdues d’aigua arriben al 25%.
La falta de transparència de l’actual gestió de l’aigua és evident, ja que el mateix Ajuntament s’ha vist obligat a contractar una empresa externa, Heras, S.L., a càrrec del pressupost, per tal de poder saber l’estat de les infraestructures i les inversions que s’han fet i les que cal fer, si encara resten amortitzacions, etc., de cara a una possible futura gestió pública.
A més, actualment Mina Pública d’Aigües de Terrassa, S.A., ja ha passat de ser una empresa sense ànim de lucre, creada per satisfer les necessitats de les nostres indústries i de la ciutadania, a ser una empresa dominada per AGBAR, filial de la multinacional Suez, que controla el 80% de la gestió de l’aigua a Catalunya i que és la responsable que el preu de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona s’hagi incrementat un 25%.
Sr. Ballart, des de la Taula de l’Aigua de Terrassa en cap moment fem fet servir arguments populistes, només donem arguments a favor de la municipalització, per tal que la ciutadania i els nostres representants polítics no oblidin que l’aigua no és una mercaderia qualsevol. Fer populisme és presumir de tenir una tarifa social per al servei d’aigua que, a l’hora d’aplicar-la, no permet que se’n puguin beneficiar dues persones d’un mateix nucli familiar que cobrin 426€ al mes cada una, com està succeint per desgràcia.
Santiago Aragonès Roca
Integrant de la Taula de l’Aigua de Terrassa
Deixa un comentari