Just acabada la guerra civil, l’any 1940, a Terrassa hi vivien poc més de 45.000 persones. D’això ja fa 75 anys, deu menys que els 85 que falten per arribar al 2.100. Actualment n’hi viuen més de 215.000. Fent un simple exercici de projecció temporal d’aquest creixement, podríem estimar la població terrassenca al 2.100 en gairebé 400.000 persones. El pervers sistema econòmic actual ens ha inculcat la cultura del creixement fins a la sacietat, fent-nos creure que és sinònim de progrés i de qualitat de vida. Tanmateix, l’actual escenari de crisi, ja ens està demostrant que les coses no van per aquí. Alhora, és obvi que el creixement demogràfic continuat és del tot incompatible amb quelcom finit com és la superfície del nostre terme municipal. Per tant, encara que a alguns els pugui semblar inversemblant, en el futur la planificació territorial s’haurà de basar en models on el creixement del territori urbanitzat sigui zero, o fins i tot negatiu.
Les previsions de creixement demogràfic del Pla d’Ordenació Urbanística (POUM) vigent han estat àmpliament superades, i no només això, sinó que s’han construït molts més habitatges que els que el mercat podia absorbir; per tant, encara hi ha capacitat de creixement sense necessitat de construir-ne de nous. En sectors pendents d’urbanitzar com Can Colomer, Can Marcet o les Aymerigues, el POUM preveu fins a 12.000 habitatges de nova construcció. Ja hi firmaríem si això servís per garantir el dret a l’habitatge per a tothom, però actualment, tot hi haver-hi milers de pisos buits, els desnonaments estan a l’ordre del dia. Per tant, està clar que una cosa no porta a l’altra.
Recentment s’ha aprovat el Pla de l’Anella Verda de Terrassa, en el que s’opta per la preservació del sòl no urbanitzable pels seus valors ecològics, socials i, fins i tot econòmics. Ha estat un gran pas endavant però potser amb això no n’hi ha prou. Reconsiderar alguns aspectes del POUM vigent no només és possible, sinó que no fer-ho seria molt poc assenyat. Cal doncs un debat a fons sobre el destí que volem per als terrenys que, tot i ser urbanitzables, encara no s’han desenvolupat, i, molt especialment, per als d’ús residencial. La planificació territorial és una de les competències més importants dels ajuntaments, a la primavera hi ha eleccions municipals i seria bo que els grups polítics presentessin propostes en aquest sentit.
Pep Monterde
enginyer en informàtica i ecologista
Deixa un comentari