L’Estat espanyol contra els drets laborals

No Comment
Concentració a l'Hospital de Terrassa, el 6 de febrer, per la defensa dels drets laborals i salaris, per la sanitat pública. Foto: PV Concentració a l’Hospital de Terrassa, el 6 de febrer, per la defensa dels drets laborals i salaris, per la sanitat pública. Foto: PV

El darrer Informe del Comitè Europeu de Drets Socials (CEDS) constata que el Govern espanyol incompleix greument en drets laborals, negociació col·lectiva i llibertat sindical que reconeix la Carta Social Europea (CSE), donant així la raó als sindicats CCOO i UGT que havien presentat al·legacions al respecte.
El CEDS és responsable de verificar el compliment per part de les administracions de les obligacions que imposen aquests acords. I la darrera resolució de l’organisme no deixa lloc a dubtes: constata 7 incompliments, a més de reservar-se l’opinió sobre diverses matèries en les quals entén que el Govern de Madrid no ha facilitat prou informació per poder pronunciar-se.
Parlant de vulneració de la Carta Social i el Protocol, troben:
1. El Salari Mínim Interprofessional no garanteix un nivell de vida digne. El Comitè considera que “no assegura un nivell de vida decent”. Recorda que “a fi de garantir un nivell de vida decent en el sentit de l’article 4.1 de la Carta, la remuneració ha d’estar per sobre del llindar mínim, fixat en el 50% del salari mig net”. Considera que aquest, així com el salari mínim del personal contractual estan per sota i són manifestament abusius”.
2. La manca de preavís adequat davant l’acomiadament de contractes temporals, i en el contracte de suport als emprenedors introduït per la reforma laboral. L’Estat no garanteix els, ja que no preveu termini de preavís o indemnització per acomiadament durant el període de prova excepcional del contracte de suport a l’empresari”.
3. El CEDS constata l’incompliment del Govern del dret de llibertat sindical, ja que no ha establert un procediment de consulta amb les organitzacions sindicals abans d’aprovar la reforma laboral. Espanya no està en conformitat amb l’article 6.2 de la Carta de 1961, ja que això afecta de forma molt directa la negociació col•lectiva, sense consulta als sindicats i les organitzacions patronals. En relació amb el conveni d’empresa, el Comitè només considera legítima la primacia d’aquest si és en realitat una decisió assumida pels propis sindicats, el que significa que no és legítim quan es negocia al marge de les organitzacions sindicals.
I conclou que la reforma laboral del 2012 no és coherent amb la Carta Social, ja que “permet als empresaris de manera unilateral no aplicar condicions pactades als convenis col•lectius” como és el cas de l’art. 41 de l’ET amb els pactes i acords d’empresa.
4. La restricció del dret de vaga i la criminalització de l’activitat sindical. El dret de vaga té restriccions que són contràries a l’article 6.4 de la Carta de 1961. El dret de vaga pateix una important restricció quan l’autoritat governativa pot deixar-lo sense efecte mitjançant una mesura no suficientment justificada en els motius excepcionals que permet la pròpia Carta. A més, el Comitè pren nota de les denúncies formulades per les organitzacions sindicals sobre la criminalització de l’activitat dels piquets informatius, i demana al Govern informació per avaluar si es vulnera igualment la llibertat sindical.
5. Regulació de la jornada flexible. Retreu que la legislació estableixi, per a la distribució de la jornada flexible, períodes de referència d’un any, com quan s’estableix la jornada màxima anual, o la jornada irregular que pot lliurement imposar l’empresari després de la reforma laboral. Diu que “Els períodes de referència no deuen excedir de sis mesos. Aquests podran ampliar-se fins a un màxim d’un any en circumstàncies excepcionals.”
Molt important, entén que la legislació espanyola incorpora tal grau de flexibilitat en la jornada de treball que no impedeix que existeixin jornades superiors a les 60 hores de treball a la setmana, la qual cosa incompleix l’article 2.1 de la Carta de 1961.
6. Mesures compensatòries per a treballadores en llocs amb riscos per a la salut. El Comitè considera que l’Estat incompleix l’obligació d’assegurar que totes les treballadores exposades a riscos per a la salut i la seguretat tenen dret a mesures compensatòries, com reducció d’hores de treball, temps d’exposició o de permís pagat addicional, lo qual implica la vulneració de l’article 2.4 de la Carta de 1961. La legislació espanyola ha introduit una completa flexibilitat en aquesta matèria, i no estableix cap garantia legal.
7. Hores extraordinàries. El Comitè Europeu de Drets Socials estableix que l’Estat espanyol no compleix l’article 4.2 de la Carta Social, sobre la base de que l’Estatut dels Treballadors no garanteix una major remuneració o un major temps lliure compensatori de les hores extraordinàries.

Related Articles

Deixa un comentari