Isma i Dani, absolució, contra la guerra bruta de l’Estat

No Comment
Oriol i Dani durant la xerrada a l'Ateneu Candela. Foto: PV Oriol i Dani durant la xerrada a l’Ateneu Candela. Foto: PV

Isma i Dani, dos joves estudiants, s’enfronten a una petició de quasi 9 anys de presó per part de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Una història kafkiana, però real com la vida mateixa.

El 29 de març de 2012 l’Isma i el Dani, juntament amb milers de persones van participar a la vaga general, legal, contra la Reforma Laboral. Ells són dos estudiants de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona, que van exercir el seu dret pacíficament i sense participar en cap acció vandàlica.

Cap a les 11 del matí, quan feia estona que havien abandonat la Zona Universitària, van ser detinguts pels Mossos d’Esquadra.  Així va començar un malson. Després de 3 dies en disposició policial, el seu cas va passar a mans de Carmen García Martínez, la mateixa jutgessa que ara s’ha fet famosa pel documental Ciutat Morta.

La jutgessa va decretar presó preventiva, basant-se en un article en un diari. A diferència del cas 4F, al cap de 33 dies a la presó sense judici, l’Audiència de Barcelona va revocar la mesura, contradient a Carmen García, que malgrat tot va instruir el seu cas.

Oriol, de la campanya per l'absolució, i Dani. Foto: PV Oriol, de la campanya per l’absolució, i Dani. Foto: PV

Dimarts, el Dani relatà a l’ateneu Candela aquest tràngol. Amb ell, l’Oriol, company del grup de suport a la campanya per la seva absolució, i alguns familiars i amics.

“A la Facultat la vaga havia anat molt bé”, recorda en Dani, “amb molta participació activa d’estudiants i professorat”. Contents amb l’èxit del matí d’activisme contra la injusta i terrible Reforma Laboral del govern del PP, amb suport de CiU, els dos companys decidiren anar al local de l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), a la qual pertanyen, per compartir amb d’altres les novetats i fer seguiment de la jornada.

En el camí, uns policies de paisà els detingueren i amb això la vida de tots dos va fer un tomb. D’entrada, 34 dies detinguts. Després, tres anys de control i visites regulars a Comissaria, esperant un judici en el qual la Fiscalia els hi demana més de vuit anys de presó. L’únic motiu, cremar contenidors i desordre públic, “però sense cap prova”, afirmà l’Oriol.

A banda la confirmació teòrica i pràctica del significat d’allò que de vegades sembla una mica abstracte, la repressió institucional i de l’Estat contra la protesta i la dissidència, l’Isma i el Dani, i amb ells els familiars i amistats, han sigut forçats a conèixer concretament i materialment el significat d’això, la por i el terror del present i del que pugui venir. “Encara que fossin culpables del que se’ls acusa, que no ho són”, sentenciava una familiar, “no es pot justificar de cap manera tot aquest patiment i persecució, estem boixos!?”.

Sense cap antecedent policial de cap mena, detinguts a les 11 hores del matí, la policia ni Ciutat de la Justícia va informar ningú fins a la nit d’aquell dia. Després, 34 dies de tancament. I encara, assegura l’Oriol, “perquè vam aconseguir mobilitzar gent i opinió pública”, fins i tot el Col·legi d’Advocats; “teníem molta por”.

El malson, però, no s’acabà aquí. Acabada la instrucció, realitzada per la mateixa jutgessa del cas 4F o Ciutat Morta, després de tres anys de visites regulars a Comissaria, el proper 9 de març hauran d’anar al judici.

Consideren que si el judici fos objectiu tenen totes les de guanyar. Però en aquestes alçades del procés, parlar d’objectivitat o conceptes similars sembla cosa d’altra món.

Fins i tot els mitjans de comunicació, subratllà l’Oriol, “van fer un paper molt desafortunat” en el cas. Als informatius es va parlar de la detenció al temps que es mostraven imatges dels enfrontaments i violència d’aquell per la tarda, quan l’Isma i el Dani ja feia hores que estaven detinguts, recorda el membre de la campanya per l’absolució. “Hi va haver intencionalitat”, afegí, “i es va barrejar tot”.

Menys mal, assegura, que casos com el de l’Esther Quintana (ferida amb una pilota de goma pels Mossos) i el més recent del 4F, han ajudat amb que hi hagi major sensibilitat social davant la repressió policial. Tot i així, “les famílies estan patint molt, ho estan passant molt malament”, declarà l’Oriol, tot demanant augmentar el suport a la campanya i fer més difusió.

També en relació a problemes econòmics. A sobre haver d’enfrontar tot aquest malson, el procés genera una despesa considerable, “diners que, de fet, ni tenim”.

Més informació i també per donar suport o ajudar:

http://ismadani.absolucio.cat/

Twitter: @ismadani_abs

Facebook: Isma i Dani Absolució

Correu electrònic: contacta@ismadani.absolucio.cat

Pep Valenzuela

Related Articles

Deixa un comentari