Horts urbans i l’hort d’en Kropotkin

No Comment

Conquista del pan, Kropotkin

 

 

La primera vegada que vaig sentir parlar de Kropotkin, va ser a la vila de Figaró, fa ja uns quants anys, potser al voltant del setembre de 1968. Hi estàvem en una estada clandestina per tractar temes de pràctiques revolucionàries i aprofundir sobre el comunisme llibertari. Allà vaig aprendre a fer còctels Molotov i vaig llegir per primera vegada textos del revolucionari i anarquista Piotr Kropotkin.

Una de les primeres coses que en van sorprendre d’ell, era que durant la Primera Guerra Mundial va fer costat a l’imperialisme rus, més tard va defensar la revolució marxista i finalment abraçà els continguts llibertaris, convertint-se en un ferm defensor del comunisme llibertari i essent un dels seus principals ideòlegs.

Em va captivar la seva capacitat evolutiva i més tard, en la lectura pausada d’algunes de les seves obres, vaig anar aprofundint en conceptes com ajuda mútua, col·lectivització o ètica revolucionària.
La majoria dels seus llibres (Les presons, 1887; La conquesta del pa, 1888; Memòries d’un revolucionari, 1899; L’ajuda mútua: un factor en l’evolució, 1902; La ciència moderna i l’anarquisme; La literatura russa, 1905; El terror a Rússia, 1909; La Gran Revolució (Història de la Revolució Francesa, 1789 – 1793, 1909; Ètica, origen i evolució, 1924; Memòries d’un revolucionari (autobiografia); Origen i evolució de la moral; es poden trobar en format e-book o PDF. Molts estan a la meva biblioteca virtual.

Però segurament os preguntareu, que carai fa aquest paio escrivint tot això en un espai dedicat a l’agricultura urbana en un diari com Malarrassa?

Molt senzill. Fa poc vaig tindre coneixement de que a la localitat de Salt, la PAH havia ocupat una sèrie d’habitatges al costat de la nau Kropotkin, i és clar, es van despertar dins meu vells records i antigues vivències. Aprofundint en la notícia, vaig trobar una mica de la història que dóna peu a aquest petit, però per a mi, emotiu article.

Al voltants dels anys 30 del segle passat, els treballadors de la tèxtil Coma Cros de Salt, van deixar gravades a la porta principal el nom de Piort Kropotkin. El fet va esdevenir durant el període de col·lectivització anarquista, i pocs historiadors es posen d’acord sobre el per què d’aquest grafit. El més plausible és com comenta Ivan Bustamante, tècnic de medi ambient de la localitat, que sigui un homenatge al llibre de Kropotkin Camps, fàbriques i tallers.

Durant el període de col·lectivització anarquista, els treballadors conreen no tant sols els seus petits horts familiars, sinó que als voltants posen en marxa un seguit d’espais agrícoles, “L’hort de Kropotkin ha nascut”, que els permeten no tant sols obtenir aliments per a la seva subsistència, sinó també aplicar els principis del pensador anarquista: “Que cada nació sigui el propi manufacturer i el propi agricultor, que cada individu treballi al camp i en alguna art industrial; que cadascú combini el coneixement científic amb el coneixement pràctic”, i afegeix: “una societat reorganitzada […] haurà de cercar els millors mitjans per combinar l’agricultura amb la manufactura, el treball de camp amb la indústria descentralitzada, i veure’s obligada a proporcionar a tothom una educació integral, la qual, per sí mateixa, ensenyant ciència i ofici des de la infantesa, pot dotar a la societat de les dones i homes que vertaderament necessita”.

De fet, durant aquest període, la tèxtil Coma Cros passà a dedicar-se a la fabricació d’armes i a anomenar-se Fàbrica Kropotkin de Salt. Els pensaments de Kropotkin entroncaven amb els de molts d’aquells obrers que veien en les col·lectivitzacions el poder aconseguir una emancipació com a persones que millorava el seu nivell de vida així com la seva capacitat solidària.

Més tard, durant la Segona República i la Guerra Civil, Salt esdevé un important nucli antifeixista, que pagarà car el seu esperit rebel i lluitador amb l’entrada de les tropes franquistes el 1939 en forma d’importants accions repressives per part dels seguidors del dictador.

En l’actualitat, Salt és una població de 30.000 habitants que compta amb més d’un miler d’horts urbans. Potser l’esperit de Kropotkin té molt a veure amb aquesta proporció tan poc freqüent en l’agricultura urbana dels nostres dies.

Oriol Vicente

Related Articles

Deixa un comentari