Un passat encara molt present i la dificultat per a ser un país normal

No Comment

Salvador Pérez Riera

Que aquesta és una democràcia de pandereta és més que evident, i que la seva qualitat té molt que desitjar. Què l’Estat franquista que tenim és encara una peculiaritat d’Espanya, més que demostrable i lamentable.

El govern, el partit del govern, els cossos policials i la guàrdia civil, la justícia (alguns jutges i fiscals), la monarquia, l’exèrcit i els cossos de funcionaris de “los Ministerios” més que evident. I si hi afegim les cinc eines operatives externes com: el suposat sindicat feixista i franquista Manos Limpias (plenes de sang), alguns mitjans de comunicació (ABC, el Mundo i La Razón) així com alguns programes televisius addictes, la Conferència Episcopal i la direcció de les Víctimes del Terrorisme, i al final la gran norma que ha estat la seva gran eina per a mantenir tota aquesta farsa de democràcia formal com és la Constitució espanyola al servei del franquisme i dreta més vergonyant i fa que aquests país sigui una gran anormalitat i decepció després de tants anys, perquè no hi ha manera d’avançar, ja que la tradició i comportaments post franquistes estan enquistat i arrelats després de més de trenta-set anys.

monolits franquistesI perquè dic això, senzillament, per l’actitud contra el dret a decidir i la possibilitat democràtica de plantejar una sortida pactada de Catalunya si la ciutadania ho decideix. Per la campanya que es va fer i es fa contra Bildu i Amaiur, i ara contra Podemos, acusant-los de tots els mals, sort que la democràcia i la Constitució ho permetia tot, això si, sempre i quant siguin residuals les opcions, pots ser independentista, en tant i en quan, siguis una minoria residual. ETA havia de deixar de matar, i aconseguir els objectius per la via pacífica i democràtica, a les urnes, doncs no, ara anem contra els partits que han guanyat al País Basc posant tots els mitjans de l’estat i la complicitat de la direcció de l’Associació de Víctimes i els mitjans afins, per a veure si els deixent sense veu ni vot. I en el seu dia ho feien amb ERC i ara li toca a Podemos, i li han d’aplicar tots els mals, perills i riscos de fer una política d’esquerres acusant-los de voler canviar el model que la dreta del PP i el PsoE, volen mantenir, per tant, han posat tota la maquinaria per impedir que es presentin , i sobretot, que guanyin. Acaba d’aparèixer una notícia que Bildu i Podemos poden fer aliances, i ja s’ha aixecat tot l’aparell de propaganda per criminalitzar-los, el diable en vers, com si no es poden fer aliances, o senzillament, parlar del que calgui. Ràpidament, “els etarres de Bildu i els proetarres de Podemos, s’ajunten”, els talibans de l’estat i els seus afins criden a la blasfemia i al perill… Ara resultarà que també son els responsables de la corrupció institucionalitzada, d’haver podrit el règim per l’enriquiment d’ells i els amiguets de torn, d’haver-se embutxacat diners públics i d’haver venut l’estat, això si, tot per patriotisme amb la boca plena, l’himne, la bandera i les institucions podrides, estètica abans que ètica.

Això si, els franquistes del PP i els seus afins, mai i reitero, mai, han demanat perdó pel cop d’estat, per la quantitat d’assassinats que va produir el franquisme, és més, les diferents direccions de l’Associació de Víctimes del Terrorisme, els ha importat dos cogombres aquestes víctimes, segons sembla no eren les seves, com algunes de l’atemptat de l’11 M. El PP sempre ha tingut als franquistes dins, sempre els ha protegit incloent a l’extrema dreta, i no hem vist mai a la premsa d’afinitat dir res, al contrari els ha beneït perquè afirmen que així estan tranquils i controlats.

Per tant, tot i els intens i les campanyes, Bildu i Amaiur son legals i per molt que els emprenyi als franquistes de torn, ho han d’acceptar, i ho han guanyat a les urnes i pel vot i voluntat de la ciutadania. Podemos, és una opció i ho serà, i al final pot reunir-se i parlar amb qui vulgui, i si al final ho considerà pactarà amb qui vulgui, o com a mínim, hauria de ser per la seva decisió sense deixar-se influir per uns pocavergonyes sense escrúpols que han segrestat aquest estat als seus interessos i en volen determinar el seu present i sobretot futur.

I l’últim fet, què el Ministre de Justícia denegui a la justícia Argentina, la deportació de torturadors i signataris de penes de mort, tot al·legant que ja està més que superada aquella etapa i que es regien per una legalitat vigent, per tant, complint plenament amb el seu deure, i que ja es va determinar la seva manca de responsabilitat amb la transició, és una aberració i manca d’ètica i escrúpols. I demostra les meves afirmacions, protegits i sota la protecció d’un estat i un partit que mante les essències d’aquell règim criminal, que protegeix als botxins en detriment dels morts i torturats als que mai ha demanat perdó, ni ha deixat recuperar la seva dignitat ni la dels seus familiars. Ni rebocar condemnes d’un règim il·legitim, corrupte i criminal.

Espero i desitjo que algun dia aquest Estat serà normal i la ciutadania decidirà que vol amb plena llibertat, i sense la càrrega ideològica d’un règim que hauria d’estar totalment enterrat i que l’únic que haurien de fer es demanar perdó tots els dies de l’any, retornar el seu patrimoni adquirit durant aquest règim i deixar pas a noves generacions sense la maleta i la càrrega d’un passat vergonyós, aire nou i fresc per a ser un país plenament normal.

Related Articles

Deixa un comentari