Dijous 26 de març tindrà lloc la signatura de l’acord entre la direcció del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) i el Comitè d’Empresa de representants de les treballadores. Quatre mesos de lluita i mobilitzacions del personal sanitari precedeixen aquest acord final, que així mateix el ratificà en referèndum el passat 4 de març.
Al desembre de l’any passat, recorda en Xavier Lleonart, president del comitè, l’empresa plantejava encara noves retallades. Va ser aquest el detonant de la campanya de mobilitzacions. El personal sanitari ja no podia més. La participació a les concentracions en els centres dia rere dia prou ho va palesar.
Concentració a l’Hospital de Terrassa, el 6 de febrer, per la defensa dels drets laborals i salaris, per la sanitat pública. Foto: PV
Amb la solidaritat d’altres treballadores i de moviments socials, com la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública, la Federació d’Associacions Veïnals, els Iaioflautes i altres, la repercussió s’amplià i a plaça Sant Jaume de Barcelona començaren alguns moviments, i a la fi nova proposta del CST, la que finalment va anar al referèndum.
El Comitè d’Empresa volia que aquesta decisió, informa en Lleonart, fos “el més participativa possible”. Com en consultes anteriors, es van establir dos requisits: Primer, que el resultat només seria considerat vinculant si es produïa més d’un 60% de participació i l’opció més votada aplegava més d’un 60% dels vots vàlids. El segon, que si un o altre requisit no s’acomplís, el resultat només seria orientatiu.
El resultat de la votació del 4 de març va ser: participació d’un 63.6% de la plantilla del CST (o sigui 1456, d’un total de 2289) i l’opció favorable a l’acord aplegà un 61.84% dels vots vàlids (896 de 1449).
Amb aquests resultats, el Comitè es posà a treballar perquè “el redactat del pacte fos el més fidel possible als termes presentats”, declara en Xavier, així com que “treballarà perquè la seva aplicació s’ajusti a allò que es signi”.
Els trets bàsics del pacte són:
– Percepció de les 14 pagues íntegres pel personal del CST (que s’havia rebaixat el salari en un 3’3% durant els anys 2013 i 2014) la qual cosa implica la recuperació del 3’3% retallat.
– Reducció progressiva de la jornada laboral, amb la garantia de continuar la rebaixa un cop vençut el pacte (la reducció proposada encara no compensa els increments de jornada patits durant aquesta època de crisi)
– Millora de la percepció de la retribució variable dels professionals (“DPO”) per a tots els grups de forma progressiva i gradual, vinculant menys percentatge a equilibri pressupostari i ampliant progressivament la part garantida amb l’acompliment dels objectius qualitatius no vinculats a estalvi (que eren els objectius als quals es vinculava aquesta retribució abans de la crisi).
– No afectació del premi de fidelització ni del plus de vinculació (antiguitat).
– No congelació de cap assoliment de nou nivell de carrera professional.
– Estabilització dels contractes temporals que encara no són fixos, així com ampliació de jornada als contractes a temps parcial que són ampliats reiteradament.
– Millora de les condicions assistencials a nivell d’Urgències (creant mecanismes per descongestionar el Servei quan es crea col·lapse, amb participació dels professionals i del Comitè d’Empresa) i a nivell d’Assistència Primària, bàsicament (incrementant els recursos destinats per a cobrir baixes o jubilacions de professionals per tal de prestar una millor assistència a la població).
– Instauració de descomptes en el pàrquing que paguen els usuaris en cas de col·lapse a Urgències.
“Com a mesures més significatives”, emfasitza el president del Comitè d’Empresa i vicesecretari general de Metges de Catalunya, “cal remarcar que les darreres mesures són innovadores en un pacte de condicions laborals, ja que incideixen molt més en aspectes assistencials i socials que estrictament en condicions laborals”.
Deixa un comentari