El passat dimecres 8 d’abril, la CUP de Terrassa, en el marc de la campanya Desfilant Terrassa-Teixint Sobiranies que la formació està duent a terme durant les darreres setmanes, va voler debatre entorn a la sobirania alimentària. En aquesta jornada, celebrada al Casal Cívic de Ca n’Aurell, es tractava de veure per una banda quina és la situació de l’accés a la terra a la ciutat, quines alternatives hi ha implantades en termes d’agricultura social, així com aprendre al voltant de la situació general del model agroalimentari.
En primer lloc Roc Padró, membre de Terra Franca i de la CUP de Terrassa, va presentar l’anàlisi de la situació de la ciutat entenent que, en un àmbit metropolità, “l’accés a la terra s’ha d’entendre des d’una perspectiva que no sols inclogui l’àmbit de l’agricultura periurbana professional sinó també els horts municipals i centrant-se bastant en l’impacte de les polítiques públiques en els mal anomenats horts marginals, els quals han perdut més de 43 hectàrees en els darrers 10 anys, sense voluntat per part de l’Ajuntament de trobar solució per a un model d’agricultura d’autoconsum que té unes funcions ambientals importants però sobretot socials” (l’any 2002 més de 1.300 persones gaudien d’un hort particular). D’altra banda també es plantejà que “en les ciutats cal parlar de l’agricultura urbana amb projectes d’horts urbans en solars abandonats com Plantem-nos, que han identificat més de 30 solars buits en una campanya iniciada el 2014.”
Marc Montlló, tècnic al Centre Especial de Treball l’Heura va explicar el projecte d’agricultura social i ecològica de la seva entitat, en uns terrenys de l’Ajuntament de Can Bonvilar i que donen feina a una quarantena de persones, la major part de les quals tenen capacitats múltiples. L’agricultura social s’erigeix doncs com una activitat preferent per a la inclusió de persones amb risc d’exclusió per la seva funció saludable per a aquestes persones i que genera integració al territori.
Un cop vista la situació en aquests aspectes de la ciutat, la Mónica Vargas, membre de l’Observatori del Deute en la Globalització, va fer una anàlisi més a escala superior de com funciona el sistema agroalimentari a nivell mundial, amb els potencials de cara a la sobirania alimentària i els riscs que calen afrontar. Va fer notar que “el 70% de les persones que passen fam al món viuen en àmbits rurals i són productores, el que mostra el fracàs d’un sistema alimentari liberalitzat i amb manca de polítiques de proteccionisme per tal d’evitar la degradació de la qualitat de vida en els entorns on hi ha risc de pobresa.”
Després de les presentacions es va iniciar un debat sobre com avançar cap a la Sobirania Alimentària. L’argument principal va ser que no s’han de plantejar la producció ecològica i la convencional com a enfrontades perquè és prioritari fer una transició en la qual els productors locals puguin seguir mantenint determinades pràctiques a mesura que esdevé un canvi cultural. En aquest sentit, la Mónica Vargas va apuntar que “els tres aspectes més rellevants són aquest canvi cultural, la justícia social entesa des de l’àmbit agrari (retribucions justes, igualtat de gènere, relació entre productors i subcontractats) i sobretot recuperar una política alimentària real ja que, cada cop més, es tendeix a pensar en l’alimentació com a una mercaderia més”. En aquest sentit, apuntà els èxits que han suposat aspectes com el Tractat de Comerç dels Pobles que s’ha aprovat a determinats països llatinoamericans.
Un altre aspecte sobre el que es va reflexionar va ser en com la Sobirania Alimentària a nivell català pot contribuir a afavorir processos de recuperació de Sobirania als tercers països, evitant així la colonització alimentària que suposa el lliure comerç i els processos de venda de productes a preus competitius per a uns països però destructors de la seguretat alimentària en d’altres. Aquí recau la rellevància doncs d’evitar que s’aprovin tractats que van en contra dels drets dels pobles com el TTIP per tal de defensar la Sobirania.
La sessió va acabar amb una crida a participar a la manifestació que es farà el dia 18 d’abril a les 17h al Passeig de Gràcia de Barcelona, així com a l’acte de plantada de mongetes del ganxet que es farà als horts urbans de Ca n’Anglada i Torre-Sana el mateix dia a les 12h i que organitza el Casal de la Dona i el Col·lectiu d’Horts Urbans per tal de poder-les entregar el setembre quan passi per Barcelona la 4a Marxa Mundial de les Dones. La CUP Terrassa se sumarà a ambdues convocatòries, amb la voluntat que mostra la importància d’una Sobirania Alimentària per tal de poder ser lliures.
Extret de http://terrassa.cup.cat/noticia/cr%C3%B2nica-de-la-xerrada-de-sobirania-aliment%C3%A0ria
Deixa un comentari