Proposta de llei sobre economia social i solidària a debat

No Comment

LA PROPOSTA DE LLEI SOBRE L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDARIA, A DEBAT

Jordi Estivill. Barcelona. Març 2015

Entomant el repte

El Parlament Català va adoptar amb una amplíssima majoria de 105 vots el dia 27 de Setembre de 2013 una resolució per la que es demana al govern que elabori una nova llei sobre l’economia social i solidària. Es la primera vegada que en un parlament en l’estat espanyol s’adopta una resolució en la que apareix el concepte d’economia solidària. Ja existeixen lleis sobre l’economia social, com per exemple la darrera votada per el parlament espanyol l’any 2011 i moltes altres que regulen les seves diferents famílies: cooperatives, mutualitats, associacions i fundacions. Però la noticia important que cal posar de relleu es la voluntat legislativa d’associar l’economia social i la solidària i que aquest darrer concepte tingui una plasmació legal. A més en la resolució s’esmenta la crisis, la millor resistència que ofereixen aquest tipus d’economies davant de les seves conseqüències negatives, a l’onada neoliberal i a l’existència en altres països (França, Equador,Quebec,.. ) de lleis semblants.cooperatius imatge

Tal com diu Ventosa i Roig, aleshores exiliat, en un petit llibret publicat a Colombia, l’any 1949, hi han molts tipus de lleis. Unes que fan avençar el moviment cooperatiu perquè son obertes, genèriques, no detallistes i no tenen esperit controlador ni punitiu. Aquest seria el cas de les lleis republicanes, espanyola i catalana dels anys trenta o de la llei Italiana sobre les cooperatives socials de 1991. Promouen, en comptes de neutralitzar. Les primeres foren l’expressió de l’efervescència política progressista i de la maduració del cooperativisme i l’estatal Italiana va ésser precedida per l’aplicació de moltes lleis regionals i d’un ampli debat entre les diferents opcions ideològiques i politiques d’aquell país. A l’inversa, no es difícil trobar normatives repressores, controladores i perjudicials com la llei franquista de 1944 o la salazarista de 1934. També hi han esquemes legals que passen sense pena ni gloria com la llei belga sobre les societats anònimes amb finalitat social.

Les lleis son una cristal·lització de les relacions de força existents i gairebé sempre l’expressió dels interessos dominants. Malgrat això i igualment com es va posicionar davant la negativa proposta de modificació de la llei de cooperatives, la Xarxa de l’Economia Solidaria de Catalunya va decidir entomar el repte que suposava la resolució del nostre parlament i adoptar una posició activa. El repte era massa important com per no intentar formular una pròpia proposta en la que es reflectissin els valors i principis de la Xarxa. Era una ocasió per mesurar el pes i la importància de l’economia solidaria a Catalunya i la seva capacitat de convocatòria i diàleg amb altres moviments socials i altres expressions de l’economia social, per obrir un debat intern que ajudes a definir millor els contorns de l’economia solidaria, per fer pedagogia i donar visibilitat a tants esforços que es fan quotidianament en el nostre país, sense descuidar que un pas com aquest podia influenciar positivament experiències d’ altres indrets.

La Xarxa es posa les piles

La permanent de la Xarxa va decidir crear un grup de treball encarregat d’elaborar una proposta. Aquest grup, integrat per cinc persones, ha estat treballant durant més d’un any.

Va reunir, comparar i analitzar lleis semblants d’altres països, de Valonia fins a Romania tot passant per Mèxic, Portugal, França i Veneçuela. Ha estat un llarg viatge en el que l’actual procés negociat de les regions italianes i alguns continguts de la llei equatoriana han estat els millors acompanyants. A mida que es viatjava mentalment i es treballava col·lectivament s’anava formulant l’armari de la llei: Preàmbul, Objecte, Definició i Principis, Politiques Publiques, Representació i Articulació interna i Mecanismes de resolució alternativa de conflictes.

Des de l’inici estava clar que no es tractava d’un procés tancat. Així per determinats aspectes (tributari, financer, urbanístic,..) es van consultar experts i persones que hi treballen. Es publicaven en òrgans locals nacionals, espanyols i europeus articles informant del que es feia i fent crides a participacions externes. A mida que la proposta era més elaborada es van començar a fer presentacions com la de la III Fira de l’economia Solidaria del mes d’Octubre, la de Zaragossa en el Congres Internacional de Novembre 2014 o el debat monogràfic de la permanent de la XES del 17 de Setembre 2014. També s’ha iniciat la discussió amb forces sindicals i politiques i s’ha decidit traduir l’apartat de  polítiques públiques en un conjunt de deu mesures concretes que podrien esser aplicades a escala local per les renovades candidatures municipals que sortiràn en les properes eleccions.

Ara toca fer un debat i una aprovació per part de l’assemblea dels membres de la XES i una presentació publica a mitjans de comunicació, organitzacions politiques i actors socio econòmics. Això es realitzarà els propers dies 7 i 8 de Maig. Tanmateix aquest procés participatiu no s’ha acabat ja que es vol que almenys 100 organitzacions acabin signant aquesta proposta de llei.

Característiques i novetats de la proposta

La proposta concep una llei marc, transversal i oberta que no tracta de les diferents famílies internes (cooperatives, mútues, associacions i fundacions). Totes elles i fins i tot iniciatives informals poden abraçar la causa de l’economia social i solidaria. Moltes iniciatives actuals de cooperació social (horts comunitaris, micro finançament, mercats i xarxes d’intercanvi.

monedes socials, equipaments autogestionats, bens comuns culturals i digitals, nodes de suport mutu i cura, habitatge i transport col·laboratiu, formes col·lectives de les tecnologies socialment útils,…) estant desbordant els estatuts jurídics convencionals. En aquest sentit, només es formulen alguns criteris concrets (forquilla salarial) i l’adhesió als principis per identificar-se amb l’economia social i solidaria.

En segon lloc, la proposta ofereix una nova definició de l’economia solidaria quan afirma: 1) el caràcter democràtic de les iniciatives associatives i cooperatives que abasten processos productius, d’intercanvi, de gestió, de consum i de finançament de bens i serveis, 2) la satisfacció de les necessitats sota criteris de solidaritat, cooperació, donació, reciprocitat i autogestió 3) amb la finalitat de defensar els bens comuns naturals i culturals, la transformació igualitària de l’economia i la societat, el bon viure i la reproducció i la sostenibilitat de la vida del conjunt de la població.

En tercer lloc, es defineixen uns principis orientadors que no son unes exigències normatives. Es tracta de treballar per acostar-s’hi. Alguns d’aquests principis son: la recerca del bé comú i la distribució equitativa de la riquesa, la primacia del treball sobre el capital i dels interessos col·lectius per sobre dels individuals, la voluntat de transformació social, l’equitat de gènere i el repartiment de les tasques de cura, el respecte a la identitat cultural pròpia i el foment de la interculturalitat, l’arrelament territorial i l’economia de la proximitat, la creació del mercat social amb  l’intercooperació, i el foment de l’autogestió, el treball col·laboratiu i l’ajuda mútua.

El segon títol de la proposta es dedica a les polítiques públiques de promoció de l’economia solidària. No es possible detallar-les aquí ja que abasten el foment del treball, les mesures tributaries, creditícies, el desenvolupament territorial, la integració econòmica, l’assistència tècnica, la formació i la participació. Es formalitzen a traves de 25 articles que comporten capgirar les tradicionals mesures de l’administració publica, introduint un nou sistema de co-construcció en el que aquella garanteix l’interes general, l’economia solidaria fomenta la democràcia econòmica i la participació dels treballadors i treballadores i la contrapart comunitària preserva la participació ciutadana i de les persones usuàries.

En cinquè lloc, la proposta de llei crea el Consell Superior de l’Economia Social i Solidaria com a la seva plataforma auto dinamitzadora i coordinadora que entre altres funcions ha de vetllar per el compliment de la llei, elaborar un pla director bianual de promoció de l’economia social i solidaria, presentar anualment una memòria valorativa de la seva situació a Catalunya, registrar i actualitzar les iniciatives, ajudar a difondre els valors cooperatius, auspiciar la projecció internacional, exercir la mediació o arbitratge en casos de conflicte i vetllar per evitar un us fraudulent de la llei.

Alguns objectius d’aquest treball ja s’han aconseguit: introduir nous conceptes, definicions i mesures, generar debats estratègics i clarificadors, interpel·lar altres actors i moviments, contribuir a fer més visible l’economia solidaria. Complir amb altres objectius significa que cal continuar treballant, debatint, i millorant la proposta de llei per neutralitzar els contrincants , convèncer els indiferents i ampliar els amics i amigues en una perspectiva alhora realista i utòpica, que permeti respondre alguns dels reptes que planteja el progrés de l’economia solidària a Catalunya.

Related Articles

Deixa un comentari