Detrunkis, joves solidaris cap a Nous Horitzons, Guatemala

No Comment

Nou joves de Terrassa, entorn dels 18 anys totes, viatjaran el proper estiu a Guatemala. L’objectiu més important és arribar a Nous Horitzons, literalment i metafòricament. Aquest és el nom d’una aldea camperola, de poc més de 200 habitants, al nord del país, a la regió del Peten. Una experiència de vida en comunitat i cooperativa que volen conèixer i a la qual volen portar la seva solidaritat i suport. Ho volen fer perquè creuen que aquesta és una experiència de vida alternativa al sistema capitalista, basada en altres valors i organitzada econòmicament i socialment d’altra manera.

Parada del projecte Detrunkis el dia de Sant Jordi. Foto: PV Parada del projecte Detrunkis el dia de Sant Jordi. Foto: PV

Són membres del moviment escolta egarenc, concretament d’Agrupament Escolta i Guia Torrent de les Bruixes, i integrants d’un truc (grup de 17 anys) que es va formar amb 14 persones cap al setembre de 2013. D’acord amb la filosofia de treball escolta, explica la Júlia Abelló, estudiant d’Antropologia i cap o monitora, les persones que s’incorporen als grups del moviment “treballen de forma autogestionària i desenvolupen projectes a partir de la pròpia experiència”. El paper de les caps és d’acompanyament, assegura, i els grups han d’aprendre a caminar solets.

Així, doncs, el truc en qüestió, una vegada constituït va decidir en assemblea el seu projecte. I allò que els interessava més i volien fer era “conèixer el capitalisme i veure alternatives”, explica la Clara Martínez, membre del grup i estudiant d’Educació Social a la UAB. Des de llavors han treballat formació i coneixement entorn de quatre eixos: l’Estat i eines de control, la lluita social, els valors i el funcionament de l’economia. Amb lectura i comentari de textos a partir de la pròpia experiència; amb pel·lícules i cinefòrums i també xerrades organitzades per altres entitats.

Aquest coneixement més de caràcter teòric va ser complementat amb visites i coneixement directe d’experiències reals, sobre el terreny. Primer, amb una visita al poble navarrès de Lakabe, una comunitat autoorganitzada i autogestionària que es desenvolupa des de fa més de 30 anys. “Allà”, afirma la Clara, “tot és compartit i tot es fa amb treball comunitari i col·lectiu.

Van anar també a conèixer una altra experiència més nova, tot i que filla en certa forma de Lakabe i de fet també a Navarra. És una comunitat anomenada Gardalain, en procés de construcció des de 2010 amb gent que va sortir de la primera.

En aquest punt del projecte, un nivell de formació i de coneixement de casos, van voler mirar una mica més enllà, en altres latituds. Aquí sorgí la proposta de Nous Horitzons, una proposta de la Júlia, que algun temps abans havia tingut oportunitat de visitar la comunitat guatemalenca. D’altra banda, aquestes coses mai no passen totalment per casualitat, alguns familiars, amics i col·laboradors són gent que ha fet experiències de solidaritat internacional a Centramèrica.

Tenien contacte amb gent que havia format part d’una organització que es va dir Frijol Rebelde. El proper dia 22 de maig, sense anar més lluny, preparen una trobada amb un company d’aquesta entitat que ha estat vivint una temporada a Nous Horitzons i ha tornat fa molt poc.

En aquestes alçades, el projecte ja té nom i perfil a les xarxes, es diu Detrunkis cap a Nous Horitzons (http://goo.gl/XkF4kz). Per tenir ja tenen fins i tot els bitllets. I sobretot idees i il·lusions. Volen fer formació amb la comunitat i, mentrestant, conviure i ajudar amb tot allò que calgui, com treballar al camp. Visitaran altres comunitats properes que estan menys estructurades.

La iniciativa de les joves escoltes, cal dir, no és totalment nova. Acumulen ja una bona experiència. Abans d’aquest Detrunkis cap a Amèrica Central altres dos ja van viatjar a Palestina i el Sàhara. No sembla agosarat concloure que corre una vena d’interès i sensibilitat político-social amb molta força per aquests grups de joves. Tant pel que fa als objectius com a les formes de fer.

Els diners del viatge els estan recollint des de fa temps, amb alguna ajuda familiar també, però que tornaran encara de tornada. Perquè el viatge és una etapa més del projecte, molt important, però etapa. Volen continuar fent treball després. De moment, afirmen totes dues, “per crear consciència crítica i esperit crític”. Les alternatives, sobre aquesta base, aniran sorgint.

Pep Valenzuela

Related Articles

Deixa un comentari